Avui fa 25 anys, la ciutat bosniana d'Srebrenica, enclau declarat segur per les Nacions Unides, queia sota el control de les tropes serbobosnianes del general Ratko Mladic, que n'havia dirigit el setge al llarg de la guerra (1992-1995). En poques hores, Bòsnia i Hercegovina viuria el pitjor genocidi ocorregut a Europa des de la Segona Guerra Mundial: aquell 11 de juliol de 1995, i en els dies que seguirien, més de vuit mil homes i nens musulmans van ser assassinats.

Enguany, i a causa de la pandèmia, els actes commemoratius a Potocari han estat restringits als familiars de les víctimes. Cada 11 de juliol desenes de milers de persones participen en els enterraments massius al Memorial. Allí hi ha la tristament famosa fàbrica de bateries on s'allotjaven els cascs blaus de l'ONU que havien de protegir l'enclau. Milers de persones que fugien d'Srebrenica -a set quilòmetres- van refugiar-s'hi esperant protecció.

Tot i el seu deure, les tropes neerlandeses van lliurar-les al general Mladic. Milers foren executades a plena llum del dia, bombardejades dins de magatzems o caçades com animals quan fugien per les muntanyes.

Familiars de víctimes del genocidi, vetllant les tombes avui a Potocari

D'ençà el 2003, a Potocari s'hi enterren els cossos recuperats de les fosses comunes i identificats gràcies a proves d'ADN. Tanmateix, 25 anys després encara queden víctimes per localitzar: fins ara reposen al cementiri 6.652 víctimes. Per als familiars, la majoria dones, poder enterrar els éssers estimats és una manera de tancar el dol. Enguany s'han enterrat nou cossos, una xifra molt minsa comparada amb els centenars de fèretres que havien circulat la dècada passada.

#Potočari: Dženaza i ukop devet žrtava srebreničkog genocida I #Srebrenica #Srebrenica25 #genocid pic.twitter.com/OYblEfu3GX

— ANADOLU AGENCY (BHS) (@aa_balkans) July 11, 2020

Obilježavanje 25. godišnjica genocida u Srebrenici: Otac Ahmo ukopao sina Salku, a Fikret oca Hasana https://t.co/MYH7oP10ER #Srebrenica #Potočari #ukop #Srebrenica25 #genocid pic.twitter.com/a2SfJCOyDW

— ANADOLU AGENCY (BHS) (@aa_balkans) July 11, 2020

Aquestes són algunes de les imatges en la commemoració d'avui a Potocari:

La situació d'alerta per la Covid-19 s'ha fet evident en la commemoració d'enguany

El temor al revisionisme

La glorificació dels criminals de guerra i el risc de reescriure la història de la massacre d'Srebrenica preocupen entre els investigadors de l'extint Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPIY).

"Veiem que la cooperació regional està anant cap endarrere. Hi ha desenes i desenes de sospitosos de crims, alguns relacionats amb Srebrenica, que han obtingut recer a Sèrbia i en altres llocs", lamenta l'exfiscal cap del TPIY Serge Brammertz en una trobada amb diversos mitjans internacionals, entre ells Efe.

Els sospitosos que s'amaguen a Sèrbia o a Croàcia podrien ser jutjats a Bòsnia i Hercegovina, però no rendeixen comptes dels seus actes perquè "no es produeixen extradicions en relació amb els crims de guerra", diu el jurista.

Brammertz és ara el fiscal cap del Mecanisme per als Tribunals Penals Internacionals (MTPI), la institució que ha rellevat dels últims casos del TPIY. La cort manté la seva seu a la Haia i jutja, entre altres, el recurs d'apel·lació de l'ex-general Mladic, condemnat en primera instància a cadena perpètua. El succeït allí va marcar un abans i un després en el camp de la justícia internacional. Els fets van ser definits pel TPIY, el 2001, com un genocidi.

En el seu 25 aniversari, existeixen riscos que s'intenti reescriure la història d'Srebrenica, alerta Brammertz. Defineix com "extremadament preocupant" l'anomenada "Comissió internacional independent per a investigar els sofriments de tots els pobles de la regió d'Srebrenica en el període de 1992 a 1995" posada en marxa per la República Srpska, una entitat autònoma que representa als serbis de Bòsnia i Hercegovina.

"Hem vist aquest tipus de coses una vegada i una altra", adverteix el fiscal, que recorda que a la regió "s'han retirat de llibres de text les referències al setge de Sarajevo o al genocidi d'Srebrenica per a explicar el conflicte des de diferents perspectives". "Vaig començar en 2008 i mai havia sentit a tants glorificadors de negacionistes (de crims de guerra) com sento avui dia", assegura.

"Abans almenys es distanciaven de les persones processades, però ja no és el cas. Per a molts partits polítics a la regió, desafortunadament, es considera valuós tenir a algú en les seves files que ha estat jutjat per crims de guerra", afegeix.

La historiadora de la Universitat d'Utrecht Iva Vukusic comparteix amb Brammertz que les cicatrius de la guerra, tretes a la llum en les sentències del TPIY, ja no desperten el mateix interès que en el passat. "Des del punt de vista polític a la regió, és un assumpte que ja no importa ningú", lamenta Vukusic, per a qui això ocorre per una menor pressió internacional en comparació amb la que hi havia en el passat.

"Abans d'ingressar a la Unió Europea (UE), a Croàcia se la pressionava molt per cooperar amb el tribunal i que celebrés judicis. Una vegada dins, simplement s'ha deixat de monitorar la situació allí", explica la historiadora.

La situació es complica a l'hora de parlar de Bòsnia i Hercegovina o Sèrbia. "Avui dia les perspectives d'aquests països perquè entrin a la UE semblen complicades. La UE no té apetit de fer-ho en aquest moment, és un assumpte que ha caigut de l'agenda", opina Vukusic.

En un món cada vegada menys multilateral, les possibilitats que altres conflictes com el de Síria o el de Iemen puguin ser escrutats per tribunals internacionals, com va ser el cas de l'Antiga Iugoslàvia, semblen limitades. No obstant això, el llegat del TPIY quedarà per als anals de la història i podria servir com a futura referència.

Per a Vukusic, el progrés "mai és lineal" en el camp de la justícia internacional. "(El president de la República Srpska, Radovan) Karadzic i Mladic van pensar que mai anirien a judici. Jo també vaig pensar que això no ocorreria mai, però la situació política va canviar i van acabar davant un jutge", recorda.