L'historiador britànic Brendan Simms sosté en una nova biografia d'Hitler que la seva obsessió "no era la URSS, sinó Anglo-Amèrica i el capitalisme mundial", i, al contrari que els seus biògrafs anteriors, incorpora el prisma de la "eugenèsia positiva". Simms explica en una entrevista amb EFE que els seus biògrafs anteriors no havien aconseguit entendre l'especial interès d'Hitler sobre l'emigració alemanya, una part integral de la seva ideologia.

"A més, com els historiadors s'han centrat comprensiblement en la 'eugenèsia negativa' d'Hitler, dirigida especialment contra els jueus, hem tendit a prestar menys atenció a la seva 'eugenèsia positiva', és a dir, al seu intent de 'elevar' al poble alemany, al que considerava feble, a un estatus comparable al dels anglosaxons".

Simms veu pertinent la publicació d'una nova biografia del capdavanter nazi perquè "totes les èpoques reinterpreten les figures històriques a la llum dels seus contextos específics", i recorda que "lamentablement, l'antisemitisme, latent al moment en el qual Ian Kershaw va publicar els seus dos volums fa vint anys, ha ressorgit amb força a dia d'avui".

Per al catedràtic de la Universitat de Cambridge, "l'odi d'Hitler cap al capitalisme internacional té un ressò inquietant en els nostres dies que no tenia abans de la crisi financera de 2008 i el creixement exponencial de teories conspiratòries". A això se suma que sempre s'acaben trobant noves fonts i pistes, fins i tot sobre figures tan estudiades com Hitler.

Complex d'inferioritat

Simms ha pogut accedir a fonts inèdites, com a "proves documentals de la trobada d'Hitler amb els nord-americans en l'Arxiu de Guerra de Baviera; material sobre el seu pla d'intercanvi de jueus per alemanys nord-americans en els arxius del Ministeri d'Afers exteriors alemany, i una valuosa visió del seu pensament sobre la raça, especialment la 'raça superior' britànica, en els seus discursos inèdits efectuats durant la guerra".

Precisament, de la seva experiència en la Primera Guerra Mundial Hitler va extreure "la imatge arrassadora del poder angloamericà". Simms assegura que "Hitler tenia segur aquest complex d'inferioritat, entre altres coses perquè va negar explícitament tenir-lo; aspirava al fet que el Reich alemany tingués el territori colonial necessari per comparar-se als dos grans poders 'espacials', EUA i l'Imperi Britànic".

Argumenta l'historiador que aquest espai territorial "solament podia trobar-se a Rússia, que estava a prop i no podia ser interceptada per la Marina Reial britànica; i no va ser tant una hostilitat cap al bolxevisme, com la seva proximitat geogràfica i la seva aparent feblesa que van fer que Hitler l'escollís com a objectiu".

El retorn irat dels emigrats

Encara que és difícil saber quin va ser el principal error que va cometre Hitler, "ja que des de la nostra perspectiva tota la seva carrera va ser un error", però des de la seva pròpia visió, afegeix, "la seva major errada va ser declarar la guerra a Estats Units, ja que si no ho hagués fet, Roosevelt no hagués pogut portar al seu país al conflicte per voluntat pròpia, per molt que li hagués agradat fer-ho".

En Hitler. Solamente el mundo bastava (Galàxia Gutenberg), l'autor planteja que "Hitler estava convençut que aquests 'soldadets' (americans) eren descendents d'emigrants alemanys que la pàtria havia perdut a causa de la falta de 'espai vital' per alimentar-los i que havien tornat en venjança formant part de les files d'un exèrcit enemic imparable".

El cas bavarès

Precisament, Simms pensa que les dues biografies més conegudes del líder nazi, les de Ian Kershaw i Joachim Fest, "van desatendre la dimensió fonamental americana. Fest gairebé per complet, i Kershaw, que va començar el seu estudi des de la seva perspectiva d'historiador social, es va centrar més sobre Hitler en el context de la societat alemanya i en el marc de l'estat".

El llibre recull la preocupació d'Hitler pel separatisme i particularisme bavarès, molt pronunciada entre 1919 i 1923, que va sorgir de "la visió pessimista que tenia del poble alemany, que tendia, segons ell, a la fragmentació". Creia que el clericalisme bavarès minaria la cohesió del poble alemany, que la separació de Baviera faria esclatar la integritat territorial del Reich i que forces estrangeres, com França, s'aprofitarien d'aquesta obertura.

Plantejar la hipòtesi recurrent que si Hitler s'hagués marxat en 1937 se li hauria recordat com el millor líder alemany de tots els temps és, segons Simms, un plantejament erroni. "Al marge de tots els crims del règim entre 1933 i 1937" no es pot oblidar que, "per a Hitler, restaurar les fronteres alemanyes de 1914 simplement no era suficient, creia que Alemanya necessitava un territori massiu -"lebensraum"- per competir en un món global".