Molts d'ells agafaven un fusell per primera vegada, però no van dubtar en deixar enrere la família, la feina i la pàtria per travessar la frontera i combatre el feixisme a la península Ibèrica. Els brigadistes entraven en un país que els era estrany, però en una guerra que no deixava de ser la seva. 

Entre l'octubre de 1936 i l'octubre de 1938 uns 40.000 voluntaris estrangers es van submergir de ple en la Guerra Civil espanyola, al costat de l'Exèrcit Republicà. Es tractava de joves mobilitzats per un ideal polític, a través de la consciència que el feixisme s'havia d'aturar de forma oberta i arreu, davant d'un bàndol franquista que rebria el suport internacional de la Itàlia de Mussolini i l'Alemanya Nazi de Hitler.

La majoria no eren ni soldats, sinó treballadors de professions molt diverses —des de miners a estibadors— reclutats voluntàriament a través dels partits comunistes. Majoritàriament venien de França, però molts també provenien de països ocupats per règims totalitaris, com Itàlia, Alemanya o Àustria. A més, hi havia britànics, estatunidencs, iugoslaus, canadencs, argentins, cubans, sirians, etíops... I així fins a més de 50 nacionalitats diferents.

Voluntaris polonesos jurant lleialtat a la República

La seva participació en el conflicte espanyol deixa històries tan sorprenents com la dels Nielsen, tres germans que van viatjar des de Copenhaguen a Espanya en bicicleta, creuant els Pirineus. ; la d'István Bakallár, que va intercanviar una presó hongaresa pel camp de batalla; o la de Salaria Kea, una jove novaiorquesa que va abandonar el racisme de Harlem per ser infermera a terres catalanes; totes elles narrades per l'historiador Jordi Martí-Rueda al seu llibre Brigadistes. Vides per la llibertat.

"No estic d'acord amb l'imaginari col·lectiu que diu que la Guerra Civil espanyola era una guerra que no era la seva", assegura Josep Maria Solé, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, que apunta que "totes aquestes persones lluitaven amb la idea que l'Exèrcit s'havia revoltat contra el poble i, per tant, lluitaven contra el feixisme i els règims dictatorials".

"A través de la seva consciència política creien que el combat que es lliurava a Espanya també era el seu. Pocs cops a la història contemporània de la humanitat s'havia mobilitzat tanta gent per un ideal polític", explica l'historiador.

Una retirada estratègica

Al llarg de la guerra, les Brigades Internacionals van ser utilitzades com a unitats de xoc —complementades amb soldats catalans i espanyols— que van suposar un reforç important a la defensa de Madrid, així com en batalles com les de Jarama, Guadalajara, Brunete o Terol. Així mateix, segons l'historiador Josep Maria Solé, la seva participació en el conflicte "va suposar un suport extraordinari en l'aspecte moral del bàndol republicà, ja que els legitimava en la lluita pels valors de la democràcia, creant un autèntic sisme social contra els règims totalitaris".

Banner with the names of the 65 Glaswegians who died fighting in the International Brigades in Spain. Almost one third of this number died in the Battle of Jarama on 12-14 February 1937. I think on display at the People's Palace? pic.twitter.com/HLN8TNaSGE

— Nick Lloyd (@Civil_War_Spain) July 10, 2020

La presència de voluntaris internacionals en el conflicte va ser tema de debat durant tota la guerra, en el context dels seus efectes sobre els acords establerts al Comitè de No-Intervenció, però no va ser fins al setembre de 1938, amb la batalla de l'Ebre gairebé acabada, que el govern de Juan Negrín va prendre la decisió d'evacuar els brigadistes.

"Va ser una aposta del govern republicà, que volia provocar que a l'altre bàndol també es retirés la influència estrangera feixista. La República estava perdent la guerra i s'havia de buscar una sortida més o menys favorable", assegura Solé. Era una estratègia lògica, si es té en compte que el gran problema de les forces republicanes no es trobava en el nombre de soldats, sinó en la potència de foc, molt favorable al bàndol feixista.

Membres de les Brigades Internacionals amb el puny alçat. Foto: Ajuntament de Barcelona

Malgrat tot, la mesura no va tenir els efectes desitjats, ja que el bàndol franquista va mantenir el suport militar de Mussolini i Hitler, mentre que la retirada dels brigadistes va suposar un nou cop a la moral de les delmades forces republicanes.

El comiat es faria oficial el 28 d'octubre de 1938, ara fa 82 anys, quan les unitats restants de les Brigades Internacionals —una tercera part dels seus membres havien causat baixa durant la guerra— desfilarien per l'Avinguda 14 d'Abril de Barcelona —l'actual Diagonal—, mentre unes 500.000 persones, segons diaris de l'època, els acomiadaven agraint el seu sacrifici per la República.

De perseguits a oblidats

De retorn als seus països d'origen, a molts brigadistes els esperava una altra guerra o l'empresonament, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, mentre que altres van ser perseguits pels seus propis governants. "Als Estats Units, amb l'arribada de la Guerra Freda, se'ls va marcar i marginar, sent considerats sospitosos i sent perseguits; mentre que en zones dominades pel comunisme se'ls va considerar avançats per la ideologia i la situació que estava vivint el comunisme", apunta Solé.

Així mateix, molts joves que provenien d'Estats dictatorials o filofeixistes no van poder tornar: "Alguns desfilen amb els seus companys però no marxen, simplement perquè no tenen lloc on anar", afegeix l'historiador.

D'altra banda, el reconeixement de l'Estat espanyol i les seves institucions a la lluita per la democràcia per part de les Brigades Internacionals sempre va ser escàs, fins i tot amb l'arribada de la democràcia. Tot i això, existeixen algunes organitzacions, com l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, que recorda la seva memòria amb actes d'homenatge cada 28 d'octubre.

L'homenatge a les Brigades Internacionals és tan emocionant com sempre, la Mireia Clemente s'ha transmutat en la Dolores @AmicalBrigades pic.twitter.com/BuCOyc6sY5

— Antoni Vicente Gras (@AntoniVicenteGr) October 24, 2020

En aquesta línia, a través de la Universitat de Barcelona també s'ha creat el SIDBRINT, un Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals amb l'objectiu de donar visibilitat als voluntaris que van venir a defensar la República. Homes i dones que van viatjar centenars de quilòmetres per lluitar en una guerra que no deixava de ser la seva.