L’any 1923 el Diario de Barcelona deixa de pertànyer a la família Brusi. El més influent dels nous propietaris és conegut com en Mateu del ferro: Damià Mateu Bisa, empresari enriquit amb el comerç d’aquest mineral i fabricant dels camions, automòbils de luxe i motors d’aviació Hispano Suiza. El seu fill i hereu, Miquel Mateu Pla, adquireix aquest mateix any el castell de Peralada, a l’Alt Empordà, documentat al segle IX i reformat a finals del XIX a la manera dels chateaux francesos.

Incapaç de redreçar el rumb econòmic del Diari, fins i tot de vendre’l, la marquesa de Casa Brusi havia anat aconseguint diversos i successius suports econòmics, patrocinats pel rei Alfons XIII. En l’operació de compra encapçalada per Damià Mateu hi participen altres accionistes, entre els quals diputat de la Lliga Regionalista Ramon Albó Martí. Tots dos firmen l’acta de constitució de la nova societat, Editorial Barcelona S.A., amb el marquès consort de Casa Brusi, el militar Joan Elías de Molins.

Maria Josefa Brusi Garcia conserva un deu per cent de les accions i no deixa d’intentar influir en la línia del Diari, que vol ben a la dreta. Va obligar fins i tot Mateu i Albó a comprometre’s per escrit en la defensa de la religió catòlica, la unitat d’Espanya i la monarquia, segons ha explicat Miquel Canals Elías-Brusi en el seu llibre La Casa Brusi y el Diario de Barcelona, 1775-1957.

Des de l’any anterior, el director és Joan Burgada Julià, procedent del diari monàrquic La Dinastía. Torna a ser un director de llarga durada, fins l’inici de la Guerra Civil i, encara, ho tornarà a ser els primers anys del franquisme. 

Amb el Diario de Barcelona situat del tot a la dreta monàrquica, Burgada té un paper rellevant com a president de l’Associació de la Premsa Diària, fundada el 1909. És la més antiga i restrictiva de les entitats professionals davant de la qual va prenent importància l’Associació de Periodistes de Barcelona, més inclinada al catalanisme republicà. 

El Diario de Barcelona és més monàrquic que mai en els anys de la II República. Damià Mateu ajuda a la família reial en la fugida d’Espanya l’abril de 1931 i el director s’oposa reiteradament a l’acceptació del nou règim per part de l’opinió conservadora. Com a exemple, Burgada rebutja una distinció que el govern de la República li ofereix el 1935 com a president de l’Associació de la Premsa Diària.

 Foto. Damià Mateu