Rebel·lar-se a les xarxes contra els cànons de bellesa: de la cirurgia al 'Body Neutral'
Publicat el 08 de setembre 2020

“No hi ha cos més vàlid que el que guarda dins una ànima”. Així conclou la sèrie d’il·lustracions d’estiu l’Ame Soler, més coneguda al món de les xarxes socials com a Tres Voltes Rebel, una il·lustradora valenciana que, com confessa a la seva biografia d’Instagam, “dibuixe per ser lliure”. Les seves aquarel·les, sempre tenyides d’un feminisme latent, són la seva arma contra una societat capitalista i patriarcal que oprimeix als que no encaixen dins uns determinats estereotips.

Aquest estiu, a més d’anunciar el seu nou llibre, “Akelarre”, ha volgut llançar una daga en favor de la normalització de tots els tipus de cossos, siguin com siguin. Sota el hastag #COSSOSDESTIU, l’Ame ha pintat més d’una desena de cossos de dones que les seves pròpies seguidores li han enviat de forma voluntària, per tal de visibilitzar unes realitats que no sempre són presents a les xarxes socials. Ella confessa que s’ha passat tota la vida “buscant la validació del meu cos”, ja que "no se’ns dona l’oportunitat de veure’ns sense jutjar-nos". Així, amb aquesta sèrie ha volgut demostrar que “l’amor propi no és una meta, sinó el camí”.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

?COSSOS D'ESTIU I.? #CossosDEstiu

A post shared by Tres Voltes Rebel (@tres.voltes.rebel) on

 

Algoritme i filtres digitals

El passat mes de març, The Intercept publicava una investigació que sostenia que l’algoritme de TikTok censurava aquell contingut que mostrés la pobresa rural, els barris marginals, i fins i tot les persones “de forma corporal anormal, grasses, o massa primes”. Al seu torn, The Verge feia públic un article que indicava com TikTok limitaria la presència de persones amb discapacitat a la plataforma, per tal d’evitar situacions de bulling. Però l’algoritme no és l’únic que juga en contra d’aquests perfils no normatius: els moderadors d’aquesta aplicació es dediquen a bloquejar continguts de persones amb deformacions físiques, Síndrome de Down, autisme o fins i tot del col·lectiu LGTBI+.

Un dels casos més sonats va ser el de la cantant nord-americana Lizzo, a qui, malgrat ser una de les veus del moment i guanyadora de 3 premis Grammy, TikTok havia eliminat uns vídeos on es mostrava en biquini, El motiu: no té una talla 38. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Go look in the mirror. That body *is* your summer body. Now twerk w me ho! ?

A post shared by Lizzo (@lizzobeeating) on

 

Alexia Herms, experta en comunicació, tecnologia i moda, explica al Diari de Barcelona que és possible que aquesta política de TikTok respongui a la voluntat d’evitar l’assetjament virtual, però que de totes maneres “limitar un contingut per por al que encara no ha passat, no és correcte perquè atorga beneficis a uns usuaris per sobre dels altres. I l’essència de les xarxes socials no hauria de ser aquesta”.

L’Alexia assegura que “lluitar contra un algoritme és una batalla perduda” i proposa que, com a usuaris, el que podem fer és decidir quins continguts veure i quins no. “Tenim el poder i la sort de poder canviar aquesta tendència, i avançar cap al territori de la naturalitat”, conclou.


"Lluitar contra un algoritme és una batalla perduda"


La realitat és que les xarxes socials tenen un pes enorme en el nostre dia a dia. De fet, la Generació Z i els Millennials passen una mitja de 3 a 4 hores diàries connectats, tendència que s’ha agreujat arran del confinament. L’Alexia comenta que les xarxes socials ja són avui en dia un dels nostres pilars fonamentals, tan sols superades per la família i els amics. No és d’estranyar, doncs, que els patrons de bellesa que hi observem s’acabin exportant a la realitat no virtual.

Cirurgia estètica

Si parlem de gent jove, la qual gairebé no consumeix televisió convencional, el contingut que veuen a les xarxes és el què condiciona de manera més directa els seus estàndards de normativitat estètica. De fet, el cas de les Kardashian és l’exemple paradigmàtic de la imposició d’uns cànons de bellesa popularitzats a través de les xarxes socials i la digitalització. En aquesta línia, ara molts joves no demanen als cirurgians “posar-se els llavis de l’Angelina Jolie, sinó els llavis que els fa un filtre d’Instagram”, explica l’Alexia.

 

Existeix un nexe innegable entre cirurgia estètica i dones. I és que aquest col·lectiu és el més afectat pels cànons de bellesa que imperen a la societat. Tal i com puntualitza l’Anna López, presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) al Diari de Barcelona, aproximadament el 80% de les cirurgies estètiques es realitzen a dones, ja que “els ideals de bellesa i la necessitat d’assolir-los són més accentuats en la població femenina, possiblement, com a part d’un estereotip social”.

Malgrat la cirurgia mamària segueix sent la més demandada, una de les conseqüències directes del confinament ha estat l‘augment de la cirurgia facial, i, més concretament, la de les parpelles. Aquest sobtat interès per les parpelles respon al fet que la mascareta només deixa visible aquesta part del rostre. L’Anna creu que és difícil precisar què fa augmentar més el nombre de cirurgies estètiques realitzades, si el confinament o les xarxes socials, ja que “estan clarament vinculats”. Ara bé, confirma que la franja d’edat que més passa pel quiròfan va dels 25 als 45 anys; i que es tendeix a la disminució d’aquesta franja d'edat cada vegada més. Ella ho atribueix a “la por al contagi que ha generat la pandèmia, que és major entre la gent gran”, i els frena a l’hora d’operar-se per qüestions purament estètiques.

Montserrat Jiménez, professora de secundària i experta en processos de transformació educativa i tecnologia a l’aula, explica al DdB que “una intervenció puntual en el moment que toca i amb motius prou justificats pot contribuir al benestar propi”, però afegeix que “una dependència del cos i la imatge i una recerca continuada de la perfecció del cos, sigui quin sigui el preu que podem pagar, pot amagar problemes de rerefons importants”.  

La Carla Martínez s'ha fet una mamoplastia als seus 21 anys. Feia molt temps que tenia clar que es volia opera, ja que, "em mirava al mirall i no m'agradava, no em veia bé amb segons quina roba, i a l'estiu no em sentia còmoda anat a la platja, ni tan sols estant rodejada d'altres dones", explica al Diari de Barcelona. Ella recalca que no es va operar "per qüestions estètiques" sinó per "sentir-me a gust amb mi mateixa". Ara assegura que "em sento segura, amb més confiança i estimo el meu cos", i afegeix que "és important estar bé amb un mateix, i si això requereix un operació estètica, doncs endavant". 

La necessitat d’agradar

El cert és que la imatge va molt lligada a la necessitat d’acceptació. “Sempre s’ha donat importància al físic, però el que ha passat amb les xarxes no té tant a veure amb la preocupació vertadera pel físic sinó amb la preocupació per la imatge que projectem i, sobretot, per la que volem que els altres tinguin de nosaltres”, escenifica la Montse. Aquesta necessitat d’acceptació pel grup s’accentua amb més vehemència entre els adolescents, ja que és una època on “estem en construcció” i “és fàcil deixar-se captivar i seguir els cànons que troben a l’abast”. De fet, la Carla també creu que les xarxes socials fan que "els adolescents tinguin unes expectatives inabastables, i al ser més vulnerables mentalment els estereotips els impacten de manera més directa". 

Allò que el cervell percep com a màxima utilitat és el que proporciona l’acceptació assertiva, la valoració i el reconeixement social dels altres. Per tal de lluitar contra aquesta constant necessitat d’aprovació, la Montse proposa educar en l’empoderament dels nens i nenes fomentant l’autoestima, “perquè aprenguin a estimar-se i a ser sempre millors persones, més que millors cossos”.

I és que, a vegades, cal distanciar-nos de les lògiques mercantils que se’ns imposen a través dels anuncis o les xarxes socials. En qüestions d’educació, resulta especialment interessant la lectura d’un article publicat al Huffington Post per la Sarah Koppelkam titulat “Com parlar amb la teva filla sobre el seu cos, i que l’actriu i directora Júlia Barceló resumia a la perfecció en un fil de Twitter. La idea principal girava entorn una -no tan simple- premissa: deixar de donar importància a l’aspecte físic. En definitiva, educar en la filosofia del Body Neutral, de la qual la Júlia n’és ferma defensora.

“Ens han fet creure que és un problema frívol, un problema nostre amb el nostre cos i que ho hem de solucionar soles. I no. És un problema estructural: les marques de productes estètics, roba o cosmètics, la ficció, la literatura, la medicina androcèntrica i patriarcal han generat un marc social on viure satisfetes amb el nostre cos és quasi impossible”, explica al Diari de Barcelona. I afegeix que "cal saber que qui controla els nostres cossos controla la nostra llibertat, i no els hi podem permetre”.

Al seu torn, la Montse destaca que “estar feliços amb el què fem i el què som és un aprenentatge de vida, no només d’adolescents”. Al llibre que ha publicat juntament amb l’Eva Bach, titulat Mares i Pares influencers-50 eines per entendre i acompanyar adolescents d’avui destaca que quan preguntaven als joves si seguien algun influencer, un 74,8% deia que sí. Però, quan preguntaven a qui admiraven, més del 80% triava algú de la seva família, i ho feien per valors intangibles com la fortalesa o la valentia.

Body Neutral i Body Positive

Hi ha dos corrents que defensen un canvi de xip pel que fa a la percepció i importància que atorguem al nostre aspecte físic. La primera, el Body Positive, especialment estès a les xarxes socials, busca validar per igual totes les realitats corporals, sense acceptar-ne unes per sobre de les altres. El seu objectiu és demostrar que tots els cossos són igualment bonics: és a dir, normalitzar la diversitat estètica. En aquesta línia, l’Alexia considera que està havent una mica de gir al món de la moda, i subratlla que ara s’intenten escollir models amb cossos reals, es dona més importància a la diversitat, i que “si no fos pel món de les xarxes, potser les marques no haguessin arribat a aquest punt d’aquesta forma tan ràpida”.

Ara bé, hi ha un altre corrent que es vol desmarcar del Body Positive en tant que considera nociva la importància cabdal que atorga al nostre aspecte físic. Parlem del Body Neutral, que, en lloc de redefinir el concepte de bellesa (en el sentit corporal estètic), busca apartar-lo com a valor social. La Júlia ho considera un “moviment alliberador que lluita en contra del mite de la bellesa que, especialment a les dones, ens empresona socialment i professional ja que basa la nostra autoestima en un concepte no-objectiu i sotmès a les forces patriarcals i racistes”. Aquest concepte no-objectiu que descriu és la bellesa, ja que “com el desig, són valors apresos socialment”.

Segons puntualitza la Júlia, cal “reeducar la nostra relació amb els cossos”, i generar espais on el cos no sigui el nostre enemic sinó el nostre aliat: “Igual que no hauríem d'insultar-nos constantment, tampoc hauríem de tractar malament el nostre cos”, explica.

Al seu torn, l’Ofèlia Carbonell, col·laboradora al Gent de Merda i al Canal Malaia, posava sobre la taula la problemàtica dels cànons de bellesa “dissenyats específicament perquè gastis” en un vídeo on comparava el Body Positive amb el Body Neutral. A mode de reivindicació, es posava a ella com a exemple per retratar fins a quin punt la falta d’autoestima en nosaltres mateixes pot acabar afectant el contingut que creem o les idees que expressem.

Assegurava que ha arribat a gravar fins a 2 i 3 cops els vídeos perquè “em veia lletja”; i és que “pots tenir la sort de néixer en un període on el teu físic s’adeqüi a la moda que hi ha, o no”. Per tant, al final la clau rau en que cadascú trobi l’estratègia més adient per fer front a una societat capitalista que “s’alimenta de les nostres inseguretats”, ja sigui des del Body Positive o des del Body Neutral, i generar espais on sentir-nos còmodes i segures amb el nostre cos, sigui quin sigui. Com diu la Carla, "al cap i a la fi, el que és normal és tenir imperfeccions i que cadascú tingui un cos diferent, del que ens hem de preocupar és de sentir-nos bé amb nosaltres mateixes". 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —