Cada 90 minuts ha desaparegut una dona al Perú en tot el que portem d’any, en la seva majoria nenes o adolescents, encara que el número de víctimes pot ser major en les regions del país en les quals es mantenen les restriccions per transitar per causa de la pandèmia de la Covid-19.

Un total de 4.052 dones han desaparegut entre gener i setembre, de les quals 2.894 eren nenes i adolescents, és a dir, 15 dones al dia d’acord amb l’informe més recent del Defensor del Poble del Perú. Només durant la quarantena que es va aplicar al Perú entre el 16 de març i el 30 de juny per evitar els contagis de la pandèmia es van denunciar 915 casos de nenes i dones desaparegudes.

Al mes d’abril va haver-hi un decreixement de 170 denúncies, però a partir del maig les xifres comencen a pujar suaument a 234, al juny a 358, al juliol ja eren més de 500 i al mes d’agost es van superar les 600 desaparicions.

Patiment etern

“És tant dolorós el fet de la desaparició, perquè no saps si la persona està viva o morta, la seva condició legal és d’una persona que existeix però no està amb tu. Això genera un patiment etern, una incertesa permanent per la família, que no sap què fer”, expressa Eliana Revollar, l’adjunta dels Drets de la Dona del Defensor del Poble al Perú.

La preocupació del Defensor radica en el fet que els casos de desaparició de menors van augmentar durant la pandèmia, però en les regions que mantenen una quarantena focalitzada s’han arribat a duplicar, com a la regió selvàtica d’Ucayali, on han passat de 7 casos a l’agost fins a 20 al setembre, o a l’amazònica San Martín, de 7 a 14 casos. A la regió costanera de Tumbes, fronterera amb l'Equador, els casos es van multiplicar per cinc al setembre i a l’andina d’Huancavelica van passar de zero a tres.

Indicis d’altres delictes 

Revollar indica que la policia nacional i el sistema de justícia han de tenir en compte que “de 100 feminicidis ocorreguts des del gener fins al setembre, en 25 casos s’havia denunciat prèviament la desaparició d’aquestes dones”.

“Aleshores, moltes vegades sí que hi ha una connexió entre el que passa amb elles i les formes de violència que poden causar la desaparició, però també en poden ser la conseqüència”, precisa.

Patricia Acosta porta més de quatre anys buscant la seva filla Estefany Díaz i a les seves nétes de 5 anys i 8 mesos, que van desaparèixer amb ella després d’assistir a una festa infantil al districte de Ventanilla, a la província de Callao, veïna de Lima.

“Porto lluitant 5 anys i 5 mesos sense saber alguna cosa d’elles. Van desaparèixer de camí a la festa d’una veïna davant de casa meva, van sortir i des d’aquell moment no sé res de la meva filla ni de les meves nétes, he estat buscant per tot arreu”, explica Acosta.

Negligència de la policia

La dona va denunciar que a la comissaria policial "hi ha hagut força negligència, a pesar que hi havia nenes desaparegudes. Quan va anar-hi el meu gendre a posar la denúncia no van acceptar-la", explica. Per la mare de Estefany, la "clau de la veritat" està en el telèfon mòbil de Estefany, però fins avui no s'ha aconseguit desxifrar la seva geolocalització per retards en la recerca fiscal.

La pandèmia no deté la violència de gènere

Una tràgica mostra de què la pandèmia de la Covid-19 va ser també el pitjor moment per a la violència exercida contra les dones és el cas de Leslie Valeria Vicente, una jove de 19 anys que se'n va anar a treballar a la ciutat selvàtica de Tingo María per poder comprar un ordinador portàtil que li permetés continuar estudiant a la universitat de manera remota. "Va ser assassinada el 15 de juliol, no hi ha cap sospitós. Li demano al fiscal que es posi una mà al pit, és un dolor gran, no és fàcil estar parada aquí fins al dia d'avui", declara a Efe la seva mare, Clavelina Félix Espinoza.

"Com a pobres, només ens queda demanar justícia per trobar la persona que li va fer mal a la meva filla. Tenia 19 anys, tenia una meta i volia tirar endavant,. Com li van fer això injustament, en quin país vivim?", diu la mare de Leslie.

Totes dues dones pertanyen al col·lectiu Famílies Unides per Justícia - Ni una assassinada més, que reuneix 25 famílies afectades que reclamen celeritat en la justícia. La promotora del grup, Magaly Aguilar, va afirmar que "la impunitat que existeix al país és atroç, és una burla allò que fa l'Estat peruà" amb les famílies de les desaparegudes o víctimes de feminicidi. Aguilar lluita perquè l'assassí de la seva filla, Sheyla Torres, violada i degollada pel seu ex-xicot Romario Aco l'any 2018, sigui condemnat a cadena perpètua.

Reclamen registre nacional i alerta d’emergència

L'adjunta del Defensor del Pobleva assenyalar que les denúncies de desaparició de dones han de ser més que no les reportades per la policia. Per això, insisteix que el Govern posi en funcionament el registre i el portal de persones desaparegudes, la línia 114 i un sistema informàtic d'activació d'alertes d'emergència per desaparició.

Revollar aclareix que la desaparició de les persones no és un delicte, però s'han trobat evidències de connexió amb actes il·lícits, com ara el tràfic de persones. "Hi ha una proporció entre els llocs de desaparició i els llocs on hi ha tràfic, com per exemple a Lima, al districte de Santa Anita", indica.

A més, remarca la necessitat de treballar a nivell social i formatiu per evitar la fugida d'adolescents de les seves llars, especialment de la població LGTBI, per ser víctimes de violència, maltractaments i insults, la qual cosa els exposa finalment a altres delictes als carrers.