El camí de Sant Jaume en temps de COVID-19: quan el repte no és només per als pelegrins - Diari de Barcelona
A FONS
El camí de Sant Jaume en temps de Covid-19: quan el repte no és només per als pelegrins
Els pelegrins nacionals han disminuït en un 58% i els estrangers en un 91%
Un alberg amb només un pelegrí. Un altre a Roncesvalles, amb prop de 700 llits i només 40 ocupats. El bar Elvis, al poble de Reliegos —famós per ser un punt clau en la ruta dels viatgers— també buit: cadires i taules disponibles i gairebé cap pelegrí descansant. El que paradoxalment ha estat una desgràcia per les empreses de restauració del Camí de Sant Jaume, per alguns pelegrins ha estat una oportunitat per uns majors gaudiment, solitud i introspecció.
El panorama que pinta la pandèmia és diferent al d'anys anteriors: gel desinfectant en tots els hostals, registre de temperatura, motxilles en bosses de plàstic i estores per netejar les sabates abans d'entrar als albergs. Llençols d'un sol ús, mascareta obligatòria en tot moment, neteja exhaustiva dels espais i tancament de les zones comunes. Són algunes de les mesures sanitàries que es prenen per evitar els contagis. El coronavirus ha afectat greument el camí i la “nova normalitat” ho canvia tot.
Fins i tot els veïns dels pobles mostraven una actitud més distant: “Altres anys la gent era super amable i simpàtica amb els pelegrins, ja fos en els albergs, els restaurants i les associacions com els mateixos veïns als pobles, que es paraven una estona o es posaven a caminar una mica amb tu. Però enguany era tot el contrari, érem com una espècie de risc errant. Hi havia un recel generalitzat cap al pelegrí, molta desconfiança i por en els vilatans”, expressa Oscar Giménez, un pelegrí que va fer el camí francès des de Saint Jean Pied de Port aquest estiu.
Hi ha altres aspectes del camí que també es perden amb les restriccions, com per exemple, amb el tancament de les zones comunes en els albergs. “Tenim una cuina comunitària que, malauradament, està tancada, així com un pati preciós on abans es reunien els pelegrins. Els deixem menjar-se un bocata per complir amb les mesures, però no és el mateix que altres anys”, explica Pascual Cantos, hospitalari de 60 anys de l'Alberg Sant Nicolás Flue a Ponferrada.
“Per desgràcia, aquest any, en estar les cuines tancades, es perdia aquest moment de menjars comunitaris en què podies fer-hi grup, compartir i conèixer més els pelegrins. I a més, la despesa extra que et generava haver de menjar i sopar fora. És una llàstima”, ressalta Giménez.
Les bones xifres s’han quedat pel camí
El canvi abismal en la dinàmica normal i la caiguda del flux de pelegrins també es nota des de les Associacions del Camí de Sant Jaume. Aquestes institucions, localitzades per diferents ciutats d'Espanya, s'encarreguen de donar informació i de lliurar les credencials als caminants. “En un any normal fem entre 900 i 1.100 credencials. Enguany, no arribem ni a 300”, explica Jordi Font, president de l'Associació de Barcelona al Diari de Barcelona. Segons Cristina Dapia, funcionària de l'oficina de turisme del Bierzo, molta gent que s'ha posat en contacte per aclarir dubtes ha deixat de fer el camí per les restriccions que hi ha o les que poden arribar a imposar.
Els números parlen per si sols: la quantitat de pelegrins que han fet el camí enguany no es compara amb els anteriors. El setembre de 2020 es va lliurar el certificat del camí a 10.441 pelegrins, mentre que el setembre de l'any passat es va lliurar aquest mateix certificat a 45.653.
La disminució de pelegrins se sent especialment al camí francès, el qual, segons els estudis de la Catedral i les descàrregues de guies en les aplicacions mòbils, acostuma a ser el més concorregut de tots. “Per Navarra han passat només el 20% de pelegrins respecte d'altres anys. Les xifres de Santiago de Compostel·la són una mica millors a causa dels pelegrins que comencen en els darrers 100 km, però el camí francès s'ha vist molt castigat”, explica Carlos Mencos Arraiza, pelegrí i fundador de l'app Bon camí al DdB.
Les mateixes estadístiques demostren que, per seguretat i el menor risc a imprevistos, molts caminants han començat enguany des de Sarria. “Aquest és el trajecte més curt que es pot fer i en tan pocs dies és poc probable que no puguin acabar-lo”, explica Font, president de l'Associació de Barcelona.
Sense pelegrins forans
S'ha notat molt més el descens de pelegrins estrangers. “Ho veus per les descàrregues de les guies en l'app. Aquestes estan disponibles en cinc idiomes diferents i la versió en castellà ha estat la més descarregada”, assenyala Mencos. En canvi, ressalta que la guia en alemany no ha tingut gairebé descàrregues.
La reducció de pelegrins s'evidencia també en els registres de les pensions. A Pamplona, l'alberg municipal Jesús i María ha sofert una reducció del 78% de pelegrins entre gener i agost. El 2019 l'alberg va allotjar a 11.349 turistes estrangers i aquest 2020 només n'ha rebut 2.048, segons ha confirmat al DdB Carmen Alba, regidora especial de turisme a Pamplona. “Tot i ésser una activitat a l'aire lliure, la reducció de la mobilitat, sobretot internacional, el va afectar molt. Hi ha hagut una reducció dràstica dels pelegrins, sobretot internacionals, i s'ha mantingut millor el flux de pelegrins nacionals”, assegura.
Cristina Dapia, de l'oficina de Turisme del Bierzo, explica que els pelegrins internacionals que han passat per Villafranca provenien majorment d'Itàlia, Bèlgica, França i Holanda, però que el normal és que també hi hagi molts americans i coreans. “Respecte al 2019, si tenim en compte les xifres fins a setembre d'aquest any, els pelegrins nacionals han disminuït en un 58%, però els estrangers en un 91%”, indica.
La disminució de pelegrins estrangers no afecta únicament a nivell econòmic, sinó també a l'essència del camí perquè “es perd el factor de la interculturalitat, l'intercanvi de costums i idiomes, que és part important de l'experiència del camí. El llenguatge que normalment escoltes més és l'anglès i enguany era el castellà”, explica Óscar Giménez, pelegrí.
Crisi econòmica per a les empreses
Pobles desolats durant dies, bars buits i allotjaments sense hostes: aquest és el trist panorama que es troba a molts llocs pels quals passa el camí francès. “Ha afectat sobretot els llocs que no formen part de les etapes oficials de la ruta, perquè, si en general ja hi havia pocs pelegrins, en aquests llocs se'n nota encara més la mancança”, explica Lorena Núñez, pelegrina que va realitzar el camí el passat setembre.
L'hostaleria és un dels sectors més ressentits per aquesta “nova normalitat”, en la qual no se sap si en algun moment es confinarà alguna comunitat com ha succeït amb Navarra o s'imposarà el tancament de bars i restaurants com ja ha passat a Catalunya.
Ángel López, propietari de l'alberg i restaurant Complexo Xacobeo de Triacastela, a Lugo, explica que al local la facturació és del 15-20% en comparació amb un any normal. “La diferència és brutal, en temporada alta normalment som 16 persones treballant entre el restaurant i l'alberg —5 d'ells són empleats fixos— i aquest any només treballem 7 perquè no hi ha feina per més”.
Al restaurant es compleixen les mesures sanitàries recomanades: “Esterilitzem els coberts i els embolcallem amb plàstic per evitar el contacte múltiple; utilitzem mantells individuals en comptes d'estovalles; hem retirat tot allò que sigui d'ús comunitari: salers, tovalloleres i olieres; la mascareta és d'ús obligatori i netegem i desinfectem de forma exhaustiva i constant”, explica López.
En l'alberg del Complexo Xacobeo tenen aforament limitat al 75%, tal com exigeix la Junta de Galícia, però en realitat per logística al final és del 50%. “És dur, però si els nostres esforços serveixen perquè almenys una persona no es contagiï, val la pena”, ressalta l'hospitaler. A més de tots els requisits que cal tenir en compte, els albergs han de seguir un protocol d'emergència en cas que algun pelegrí tingui símptomes de coronavirus. “Tenim una habitació aïllada, perquè si hi ha algun infectat caldrà confinar-lo per evitar riscs de contagi i avisar directament les autoritats”, assegura López.
Però obrir amb aquestes mesures i amb tants pocs pelegrins no és rentable per molts hostals, com va succeir amb l'Alberg municipal de Navarrete, que va haver de sol·licitar permís a l'Ajuntament per tancar un mes abans del previst. “Tenir-ho obert i pagar llum, telèfon i calefacció sense que s'hi allotgés cap pelegrí no ens sortia a compte”, expressa Juan Cruz Cabrito, president de l'Associació De La Rioja d'Amics del Camí de Sant Jaume, organització que també gestiona l'alberg de Navarrete i el Municipal de Logronyo.
Mesures i previsions per l'Any Jacobeu
'Incertesa' és la paraula que tots els entrevistats utilitzen per parlar del pròxim Any Sant 2021. “A través de les administracions s'està preparant tot per l'any vinent, però amb molta incertesa, perquè no sabem què pot passar”, explica Cristina Dapia, funcionària de l'oficina de turisme del Bierzo. “De cara al Jacobeu continuarem amb les mesures actuals si la situació no millora, i esperem que no empitjori”, assegura Carmen Alba, regidora especial de Turisme de Pamplona. D'altra banda, Jordi Font, president de l'Associació del Camí de Sant Jaume a Barcelona, comenta que no se sap res en concret encara perquè “la federació espanyola encara no ha manat res respecte a l'any Jacobeu”.
Per disminuir el risc de contagi, la Catedral de Santiago de Compostel·la treballa en una aplicació mòbil per crear una credencial del pelegrí digital. Així, mitjançant l'escaneig de codis QR, que seran visibles als diferents punts de segellament, els pelegrins podran acreditar el seu pas per les diferents etapes del Camí.
Una llum entre tanta penombra
Silenci, pau, coneixement, introspecció, tolerància, inclusivitat, solidaritat, altruisme, desconnexió, descobriment, natura. Aquestes són algunes de les paraules que utilitzen els pelegrins per descriure la seva experiència en el camí durant aquest any. Tot i que la pandèmia porta moltes conseqüències fatals, no tot és negatiu. Óscar Giménez és una de les nombroses persones que mai va tenir entre els seus plans fer el camí francès per una qüestió de massificació: “Jo no el volia fer amb tot abarrotat perquè no ho anava a gaudir. Ara, gràcies al coronavirus, va sorgir la possibilitat i em va fer molt content”, assegura.
A nivell personal, diversos pelegrins coincideixen en què aquesta situació dona lloc a unes majors introspecció i tranquil·litat i a gaudir més genuïnament de la natura. “La part positiva és que comptes amb més solitud, gaudeixes més del camí perquè en els anys normals hi ha molta aglomeració de gent. Però això ja depèn de cada persona, potser per alguns hi ha massa solitud”, diu Cristina Dapia. Isabelle Robic, pelegrina, assegura que el millor del camí aquest any va ser “el plaer de poder aprofitar la natura sense massa gent”.
Hi ha qui fins i tot assegura que fer el camí de Sant Jaume és de les activitats més segures que hi ha en temps de coronavirus, sempre que es compleixin amb totes les mesures sanitàries perquè “és una activitat a l'aire lliure”, explica la regidora especial de Turisme de Pamplona. “Jo crec que el camí aquest any és el lloc més segur. Tret de quan entres a les grans ciutats, on cal cuidar-se encara més”, ressalta el president de l'Associació De La Rioja d'Amics del Camí de Sant Jaume.
“Un altre aspecte positiu de fer el camí en aquesta època és que, en estar a l'aire lliure i no topar-se amb massa gent, entres en una mena de bombolla. Gairebé ni recordes que hi ha un virus, simplement desconnectes i et despertes cada dia amb l'única preocupació de caminar fins arribar a la següent etapa”, explica Lorena Núñez, pelegrina. Emprendre el camí entre tanta incertesa també “et deixa la sensació que cal viure cada dia i gaudir al màxim cada moment. Visitar cada monument, conèixer cada pelegrí que et trobis i assaborir cada plat que et menges”, assegura el creador de l'app Bon Camí.
Pelegrins o virus ambulant?
La por al virus i la frustració en veure que el camí es troba tan perjudicat fa que la receptivitat de les persones no sigui igual que altres anys.“Durant diversos moments en què percebia aquesta actitud dels altres, em sentia com un virus errant i mirava de tenir especial cura a l'hora d'apropar-me a la gent, així com de complir amb totes les mesures que m'exigien per consideració amb la resta”, explica Núnez. “En entrar als pobles vaig notar una precaució exagerada en acostar-me als pelegrins”, subratlla Guillermo Comerma, pelegrí.
Potser l'angoixa per la situació econòmica i la por envers quant de temps més s'estendrà aquesta crisi hagi fet la seva feina. “Al final són éssers humans, tenen por al virus i també senten tristor de veure un camí gairebé buit. Són sentiments negatius que no els permeten estar tan alegres i receptius com altres anys”, assegura Giménez. “També és normal, perquè hi ha molts pelegrins que passen una mica de posar-se la màscara i això cal fer-ho i respectar-ho. És comprensible la sensació que ets a la teva bombolla, però cal complir amb les mesures sanitàries pel bé de tots”, sosté Núñez.
La pelegrina també destaca que no cal generalitzar, ja que a altres indrets eren molt amables: “Recordo especialment un alberg al poble de Ribadiso, que queda abans d'Arzúa, on ens van fer sentir com a casa. La hospitalària, Milagritos, era un amor, molt atenta amb tots els que hi érem i explicava que no entenia perquè algunes persones la pagaven amb els pelegrins”, ressalta.
Així doncs, és clar que tot i que enguany el camí és molt diferent, sempre hi ha espai perquè el pelegrí hi gaudeixi, connecti amb ell mateix i amb la natura. Tot pensant que aquest 2020 el repte no és només pels caminants.
