Moria
Per Redacció
Publicat el 22 d’octubre 2020
Temps de lectura 3 minuts

Arquitectura de la tortura a Europa, un estudi independent sobre el terreny fet pel Grup d’Acció Comunitària (GAC) ha conclòs que el camp de refugiats de Moria, situat a Lesbos, Grècia, és un "entorn de tortura" per aquelles persones que hi han estat tancades els últims anys. El GAC, especialitzat en la recerca en els àmbits de salut mental, violència política i els drets humans, assegura en els resultats dels seu estudi que els refugiats del camp més gran d'Europa hi han estat tancats en unes condicions “obertament de maltractament”.

Aquest camp va ser dissenyat per a 3.000 persones, però n'ha arribat a "acollir" 20.000, abans que no fos destruït per un incendi el passat setembre. Allà, pateixen una privació indirecta de falta d'alimentació, exposició a temperatures extremes i l'aïllament comunicatiu; a banda de les constants humiliacions, amenaces i violència per part dels funcionaris públics, tal i com explica la plataforma Casa Nostra Casa Vostra en un comunicat.  

Imatge del passat setembre, quan un incendi va arrasar el camp de Moria

L'estudi en xifres

L'estudi es basa en una enquesta a 160 persones, seleccionades per constituir una mostra representativa de les que estan tancades a Moria. Amb els resultats es revela que un 100% dels refugiats té restringida la possibilitat de banyar-se o dutxar-se, un 100% també diu haver patit gana i un 96% haver tingut sensació de deshidratació. Al camp, qüestions tan bàsiques com l’alimentació o l’accés a l’aigua no estan garantides, a banda d'estar exposats a condicions extremes de temperatura i humitat, de les qual ningú se'n pot protegir. 

Les desigualtats a les que s'enfronten dones i persones del col·lectiu LGTBI en el seu dia a dia es multipliquen als camps de refugiats i són dels que més en pateixen les conseqüències d'unes condicions de vida deplorables. Casa Nostra Casa Vostra explica que les persones enquestades relaten des d’abusos sexuals (41,2%) fins a violacions (12,5%) o humiliacions relacionades amb la identitat i l’orientació sexual (17,5%). Els refugiats també expliquen casos de discriminació per motius ètnics o religiosos (23,7%), amenaces (25,6%) i fins i tot agressions físiques (36,3%). 

Efectes damunt la salut mental

Tot plegat, té uns efectes devastadors damunt la salut mental de les persones refugiades: sentiments de por, desesperança, ràbia i fins i tot pensaments suïcides. Bona part de les persones enquestades es reconeixen incapaces de dur a terme activitats quotidianes perquè se senten bloquejades per aquestes emocions. 

Aquest estudi ha estat validat per estàndards internacionals, com l’Escala d’Entorns Torturants (TES) o l’Assessment Schedule of Serious Symptoms in Humanitarian Settings (WASSS). Pels seus autors, la principal conclusió que se'n deriva és que el camp de Moria posa en evidència que "la política migratòria està dissenyada amb finalitats d’exemplarització, persuasió i càstig envers les persones que aconsegueixen travessar la fortalesa que conformen les fronteres europees”. “Moria constitueix un precedent perillós en el tracte que reben aquestes persones”, alerten. 

El passat setembre, el Diari de Barcelona va entrevistar a Ruben Wagensberg, impulsor de l'iniciativa Volem Acollir i diputat d'ERC al Parlament. Després de l'incendi que va destruir el camp de Moria, Wagensberg va decidir anar-hi per ajudar i donar veu a les persones refugiades. Si vols recuperar l'entrevista, clica aquí.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —