Avui, 18 d'octubre, fa onze anys que el K3 va desaparèixer de les pantalles catalanes, i es va substituir pel canal infantil Super3. Durant els vuit anys que es va mantenir obert —des de la diada de Sant Jordi de 2001— s'hi van emetre centenars de sèries i programes dedicats a un públic infantil i juvenil que es va passar moltes tardes davant la televisió veient els mateixos capítols un cop i altre.

I és que per a molts catalans, les sèries del K3 són la viva imatge de la seva infantesa, esmorzant o berenant amb la tele encesa. Per recordar aquest canal, des del Diari de Barcelona repassem 11 de les seves sèries més conegudes de la mà d'aquella generació a la qual va deixar marcada de per vida.

Hattori el ninja

Sóc l'Hattori i ja sóc aquí nyi-nyi-nyi-nyi-nyi! Aquesta frase, impossible de llegir sense estar un dia sencer cantant tota la intro d'Hattori el ninja, em tele-transporta directament a un dissabte al matí esmorzant davant la tele i mirant el K3 amb la meva germana. El que més recordo de la sèrie és que tenia un protagonista principal que s'assemblava molt al Nobita, un nen amb ulleres a qui tot li surt malament i a qui algú li havia de treure sempre les castanyes del foc, en aquest cas un ninja en lloc d'un gat còsmic.

L'Hattori sempre anava acompanyat del seu germà, un nen de color rosa que plorava molt fort, i d'un gos de color groc molt golafre. Tots tres ajudaven en Kenichi llençant estrelles ninges i cordes a tort i dret. [Olga, 22]

El detectiu Conan

Era un gran consumidor del K3, sobretot durant els mesos d'estiu, quan teníem les tardes lliures. Recordo dinar molt ràpid amb la meva germana per poder-nos mirar la tele tota la tarda. Me'n recordo del Bobobo i el seu atac de fideus per atrapar als enemics, però aquesta era un mica per omplir perquè la que de veritat m'agradava era El detectiu Conan.

En aquell moment era la base de la nostra vida i no ens la perdíem ni un dia. Fins fa poc, just quan tenia una mica de temps em posava un capítol per recordar vells temps i crec que no sóc l'únic de la meva edat a qui encara li encanta. Ah, i sempre en català. Sentir-lo parlar en castellà per mi és un crim. [Erik, 22]

Slam Dunk, la gran esmaixada

Slam Dunk és un clàssic! Fins hi tot encara amb els companys de bàsquet cantem l'opening quan tenim un moment emotiu... Quan era petit ho mirava després de l'escola, mentre berenava. Per a qualsevol jugador de bàsquet veure a un personatge tan carismàtic com en Sakuragi aprendre a jugar a bàsquet era un factor motivacional brutal. De fet fa poc la vaig mirar un altre cop i vaig acabar comprant-me les samarretes de dos dels protagonistes de la sèrie. [Uri, 24]

La màgica Do-re-mi

Quan som petits ningú ens diu que la imaginació i la màgia no existeixen, com a adulta segueixo pensant igual! Tot va començar en descobrir una sèrie anomenada La màgica Do-re-mi. Tracta una noia, la Doremi, que es perd un dia a la sortida del col·legi per acabar trobant una botiga esotèrica. A dins coneix a una bruixa amb un gat blanc i comença la seva aventura: convertir-se en bruixa. En aquesta història haurà d'aprovar 9 exàmens i en cada un és més poderosa.

Jo l'acompanyava en el seu trajecte amb els ulls ben oberts i brillants, veia com la seva innocència, puresa i compassió li permetien anar superant els exàmens de bruixa i anar aprenent en cada capítol per ser millor persona. Tan màgic, tan brillant, tant colorit! Em permetia formar part d'un món en el qual tot era possible amb la meva voluntat, en el que lluitant pels meus objectius i creient en la meva màgia podria aconseguir el que em proposés. [Sílvia, 22]

Les tres bessones

Les tres bessones sens dubte formen part de la meva infància. Amb elles vaig aprendre molts contes clàssics o fets històrics. Era una manera de descobrir món gràcies als viatges que feien l’Anna, la Teresa i l’Helena. Des de conèixer la vida d’Oliver Twist, viatjar en vaixell amb Marco Polo o veure com va néixer Pinocchio. Et feien sentir part de l’aventura com una bessona més. 

Vaig arribar a tenir la Teresa en nina, la casa de les tres bessones, una paperera per l’habitació i la sèrie en format físic. Ara, la productora Brutal Media ha anunciat que estan produint una nova animació de Les Tres Bessones i no em pot fer més il·lusió! Segur que tot i ja no ser el meu target miraré algun episodi. [Anna, 25] 

Yu Yu Hakusho

Em vaig passar moltes tardes davant la tele mirant el K3, i segurament la que més m'agradava de totes era Yu Yu Hakusho. Potser no és tan coneguda però jo em passava hores i hores mirant un capítol darrere l'altre, sobretot els matins abans d'anar a l'escola, i recordo que al·lucinava amb els poders que tenien els "defensors del més enllà".

M'encantava la cançó de l'opening, de fet, feia potser deu anys que no l'escoltava i encara ara em sé la seva lletra de memòria. Per desgràcia no vaig tenir mai cap cosa de merchandising de la sèrie perquè en el seu moment no vaig anar al Saló del Manga que és on el venien, però m'hauria encantat. [Hugo 23]

Bola de drac

Recordo que tenia 5 o 6 anys quan vaig començar a mirar Bola de drac els caps de setmana al matí amb la meva germana i el meu pare. Les aventures ens agradaven molt, així com el tema fantàstic de tenir poders. I ens feia molta gràcia les paraulotes d’en Vegeta (tros de suro, gamarús...).

Amb la meva germana solíem cantar els openings i finals dels capítols amb emoció i jugàvem per casa a Bola de drac (per sort, no teníem conflictes a l’hora de triar els personatges). Ja de gran, la van tornar a emetre per TV3 a les nits, i molts cops sopava mirant-m’ho ben entretinguda. És una sèrie que pots mirar ja siguis petit o gran, no avorreix mai! [Lídia, 28] 

Espies de veritat

Espies de veritat era LA SÈRIE en majúscules, crec que és pràcticament impossible que qualsevol de nosaltres no hagi jugat al pati fent veure que era una d'elles. La millor part, sense dubte, eren els innumerables artefactes que feien servir a cada capítol, qui no voldria un pintallavis làser? (Fins i tot amb 22 anys).

Sense cap dubte si em posés a reveure una sèrie de la infància seria aquesta, potser ara fins i tot m'adonaria que volia ser una d'elles perquè eren dones que lluitaven contra "els dolents" amb cert empoderament. [Júlia, 22] 

Doraemon

Tots som en Nobita en algun moment de la nostra vida, però no tots tenim un Doraemon al costat que ens treu les castanyes del foc. Tot i que no vaig ser gaire de mirar dibuixos, la primera imatge que em ve al cap quan penso en el K3 és la d'un matí de cada dia esmorzant llet amb cereals abans d'anar a l'escola, amb la sèrie Doraemon a la pantalla. 

Cullerada a cullerada, m'anava empassant com un gat estrambòtic resolia els problemes d'un nen d'onze anys, despistat, gandul, maldestre i mal estudiant a cop de butxaca màgica. Que tens un examen i no has estudiat? El pa de la memòria! Que necessites arreglar una situació i fer com si no hagués passat? El mocador del temps! Que et vols teletransportar? La porta màgica! Que voldries poder volar? El casquet volador! En definitiva, la solució a la carta. 

Si bé no era gaire de mirar dibuixos, amb Doraemon, més d'una vegada m'havia quedat encantada davant la televisió. Hi ha gent que sap si va bé o no de temps en funció de les rondes de notícies del 3/24 que ha vist passar. Fa cosa d'entre 10 i 15 anys tenia claríssim que, si sonava la cançó final de l'episodi i encara estava esmorzant, ja podia córrer. En el meu cas, no hi hauria cap gat còsmic que m'estalviés una falta per arribar tard a l'escola. [Eva, 21]

Inuyasha

Si hi havia una sèrie al K3 que aglutinava tota una amalgama de gèneres (aventura, acció, fantasia, comèdia, romanç...) amb el millor dels resultats, aquesta era Inuyasha. La intriga i l'encís ens mantenien cada tarda ansiosos de conèixer les peripècies d'un grup de companys (i d'enemics) d'allò més carismàtic.

Una ingent diversitat de situacions que ens feien aflorar tot tipus de sensacions. Sentíem que els acompanyàvem en un viatge que mai no volíem que acabés. Un viatge per l'edat mitjana amb l'Inuyasha. [Albert, 29]

Marinera Lluna

La Marinera Lluna era aquella superheroïna a la qual totes ens volíem assemblar de petites. Una noia distreta, despistada i una mica maldestre amb una vida normal d'adolescent que es diu Bunny Tsukino i que un dia coneix una gata molt especial, de nom Lluna, que li explica que està destinada a salvar el món dels dolents i les forces del mal. Per fer-ho es converteix en la Marinera Lluna una superheroïna amb poders i habilitats màgiques. Ella amb l'ajuda de la resta de Marineres, la Mercuri, la Mart, la Júpiter i la Venus s'enfronten com a guerreres a tots els mals i viuen moltíssimes aventures.

Recordo l'hora de pati a l'escola, era la millor, el moment en què deixàvem volar la imaginació per convertir-nos en qui volguéssim. Nosaltres no canviàvem mai. "Juguem a les Marineres!", cridàvem. Cadascuna prenia el seu rol, sempre el mateix. Jo era la Júpiter. I cada hora de pati ens enfrontàvem a un dolent diferent que era el nen o nena que s'animés a convertir-se en un malvat i a tenir cinc companyes corrent-li al darrere i llençant-li encanteris fets d'imaginació pura.

Aquelles aventures van marcar moltíssim la meva infància. Veure la sèrie per K3 per després recrear-la a la vida real era l'essència de la innocència i la felicitat d'una etapa en què la Marinera Lluna va tenir un paper molt rellevant. Només calia cridar "Transformació!", i es feia la màgia. [Mar, 22]

Bonus Track - Pingu

Només per la simplicitat i alhora la genialitat de la cançó (i la sèrie en si) es mereix estar en aquesta llista, ni que sigui com a bonus track.