Els enormes canons de gel en forma d'espiral del planeta Mart són joves i es van formar per erosió, segons ha conclòs una recerca liderada pel Planetary Science Institute (PSI) dels EUA i en la qual han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La recerca, que ha publicat la revista Scientific Reports i en la qual també han participat les universitats de Purdue i Arizona (els EUA), aclareix el misteri de l'origen i la forma del sistema de canons excavats en el gel del casquet polar nord de Mart, una de les majors megaestructures del sistema solar.

Aquests canons espirals ja havien estat estudiats per molts científics, que relacionaven la seva distribució amb processos de sublimació, pels quals el gel passaria directament de l'estat sòlid al gasós, encara que l'origen dels canons i de la forma espiral que configuren ha estat un misteri durant dècades.

La conclusió de l'estudi suggereix que els canons es van formar per pèrdues de gel per l'acció dels vents catabàtics, que descendeixen des d'altures elevades i que van exposar gels antics en la superfície polar. "El descobriment implica que els canons són una de les majors megaestructures en el sistema solar, amb un volum total excavat de l'ordre de 10 vegades el Canó del Colorado", ha explicat en un comunicat José Alexis Palmero Rodríguez, investigador del PSI que ha liderat l'estudi.

"L'emergència del patró espiral va ser deguda a interseccions dels canons, segons creixien, sobre la geometria en forma de dom del casquet polar", ha detallat. Aquesta enorme quantitat de gel excavada hauria estat transportada pels vents i dipositada en forma de mantells a latituds mitjanes, i fins i tot conservats en glaceres de muntanya a latituds més baixes.

"Els canons es van formar entre alguns milions d'anys i 50.000 anys, durant períodes de temps en els quals Mart ha estat contínuament en condicions de congelació. Per tant, aquest gel s'hauria format per sublimació inversa, sense arribar a ser líquid", ha assegurat l'investigador del Departament de Geologia de la UAB i coautor de l'estudi, Mario Zarroca.

Segons Zarroca, "aquest gel no és candidat a albergar possibles indicis de vida, però sí que pot ser considerat com un possible recurs d'aigua pura, a la disposició de futures missions de colonització a Mart". "Tenint en compte que s'estima una massa de gel equivalent al doble del volum de la Mar Bàltica, la disponibilitat d'aquest recurs podria estar garantida durant llarg temps en el planeta", ha afirmat Zarroca.

L'investigador ha destacat que "una de les principals implicacions d'aquesta recerca és que aquests canons han pogut deixar exposat en les parets excavades en el gel un registre paleoclimàtic que podria cobrir alguns centenars de milions d'anys". Aquest registre, segons l'investigador, podria ajudar a entendre millor els grans canvis que han sofert les condicions de Mart al llarg de la seva història, com l'evolució de la seva atmosfera i hidrosfera.