“Avui és l’últim dia que ens deixen fer música en directe” explicava el director artístic del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona Joan Anton Carach abans de donar pas als artistes. Tot i complir les mesures de seguretat, l’avenç progressiu de contagis de la Covid-19 ha acabat per posar punt final a gairebé la totalitat dels actes culturals a Catalunya. Ara bé, encara faltava tancar el darrer dia en què es podien fer concerts, i quin millor final que Sílvia Pérez Cruz acompanyada del contrabaixista Javier Colina. La cantant de Palafrugell ha estat reconeguda en l’edició número 52 del festival amb la categoria “Retrat d’Artista” i compta amb quatre concerts repartits al llarg del que queda d’any. 

Un diàleg. Una conversa per posar-se al dia. Un joc d’infants jugat per dos mestres de la música. Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina s’han presentat a la Barts amb dos micròfons, un contrabaix i moltes històries per explicar en 1 hora i 30 minuts. Aquest duo ja ha gravat un disc conjunt l’any 2011, En la imaginación, un projecte amb molta influència del jazz i el filin cubà. “Estem una mica remoguts tots avui, emocionats i amb una doble sensació. Estic molt feliç i a la vegada... és que no vull ni parlar del tema”, ha exposat Pérez Cruz abans de començar el concert. 

Sílvia Pérez Cruz: “Veure cultura és molt necessari. Ens fa lliures, ens recorda què volem ser i què no volem ser”

“Feia gairebé un any i mig que no veia en Javier Colina”, però dalt de l’escenari sembla que mai s’hagin deixat de veure. Tots dos artistes han deixat palès què són: virtuosos de la música. Quan dos mestres d’aquest calibre s’ajunten, només pot passar màgia dalt de l’escenari. La relació dels dos músics és una relació de complicitat, de fer un teva-meva amb la música i de gairebé estar improvisant sobre la marxa segons es sentin en el moment. Una naturalitat que evoca a estar presenciant un espectacle únic. Cada cançó l’han portada al seu terreny, ja sigui un tema de l’últim àlbum de Sílvia Pérez Cruz, Farsa (Género Imposible), l’Alfonsina y el mar, de Mercedes Sosa o The Sound of Silence, de Simon & Garfunkel. A totes els han posat el seu segell personal. També cal destacar que la de Palafrugell no ha eclipsat en cap moment a Colina. Ella, amb la seva agilitat vocal vertiginosa i la seva intel·ligència musical, i ell amb els seus solos i la rapidesa amb què llisca els dits per les quatre cordes de l’instrument han deixat tot el públic sense alè. Tot apunta que aquest concert haurà estat un dels darrers de l’any, el cant del cigne de la música en directe a Catalunya, com a mínim, d’aquests propers 15 dies.