Lalo de Almeida és un fotoperiodista brasiler, guanyador del projecte a llarg termini del World Press Photo 2022 per la seva obra Distòpia amazònica. En aquest projecte que l'autor porta desenvolupant des del 2013, de Almeida retrata el procés de destrucció de l'Amazònia brasilera, que s'ha accelerat coincidint amb les polítiques mediambientals regressives del govern de Jair Bolsonaro.

Col·laborador del mitjà Folha de São Paulo, retrata amb la tècnica apresa a l'Instituto Europeo di Design a Milà i amb el compromís d'un fotoperiodista amb més de 25 anys d'experiència. Ja ha obtingut el reconeixement del World Press Photo en dues altres ocasions —el 2017 i el 2021— per la cobertura de les víctimes del virus Zika i els incendis a l'Amazònia, respectivament. El Diari de Barcelona ha aprofitat la seva visita a Barcelona per inaugurar el certamen fotogràfic per parlar amb ell, una setmana després que Lula da Silva sortís elegit com a president del Brasil. 

Ets molt crític amb Bolsonaro per l'explotació de l'Amazònia, però ve de temps enrere, no?
El projecte comença el 2013, quan vaig fotografiar una central hidroelèctrica que va ser el punt de partida per començar a fotografiar el model d'explotació depredador de l'Amazònia. Aquest model d'explotació és el mateix, en el fons, des de fa 500 anys. La colonització va començar amb l'extermini de poblacions indígenes, però aquest procediment el perpetuen els brasilers a l'Amazònia. Tot i la independència del país, la resta de Brasil continua veient l'Amazònia com una colònia.

(...)
Actualment s'està tractant l'Amazònia igual que durant la dictadura militar dels anys 70. Amb polítiques com l'obertura de la carretera transamazònica, altres centrals hidroelèctriques, etcètera. Això vol dir que Brasil extreu tot el que pot i explota els seus recursos i les terres sense pensar en les poblacions originàries. Per això, és important tenir en compte que això no és culpa d'un govern específic, sinó que és la història de l'ocupació de l'Amazònia.

I Bolsonaro?
I quan entra al govern, Bolsonaro pitja l'accelerador fins al fons. Comença per destruir els òrgans fiscalitzadors de l'activitat del govern a l'Amazònia, fiscalitzadors de la desforestació i de les qüestions indígenes. I després enarbora un discurs contra el medi ambient, contra els indígenes, que empodera aquelles persones que estan d'acord amb l'explotació de l'Amazònia. Especialment els més rics, que són qui tenen els diners per finançar operacions il·legals com la mineria, la tala d'arbres per l'obtenció de fusta, o la plantació de soja. Sempre hi ha hagut activitats il·legals a l'Amazònia, però amb Bolsonaro hi ha hagut un empoderament que ha fet que perdin la por.

Creus que hi pot haver un canvi amb Lula?
Sí, amb total seguretat. Ja hem vist que amb el govern de Lula la disminució de la desforestació ha sigut la més gran en tota la història de Brasil. I en gran part gràcies a Marina Silva, que era ministra de Medi Ambient. Va ser un referent i ara ha estat elegida diputada federal i podria tornar a ser-ho. A més, l'agenda del món ha canviat, i Lula n'és conscient. El canvi climàtic està al centre de l'agenda, i Lula donarà certa prioritat a la qüestió mediambiental.

És comprensible.
Ara bé, cal tenir clar que el necessari és un canvi de mentalitat. Brasil tracta l'Amazònia com un lloc estranger. Els brasilers no tenen sentiment de pertinença amb l'Amazònia. Viatjar allà és molt car, i els brasilers van abans a París o a Miami que a l'Amazònia. Hi ha gent que no hi ha estat mai! És una bogeria! Així que cal un canvi de mentalitat, que no es produirà immediatament, però que durant els següents anys es pot produir. Com a mínim ara el govern està apuntant en la direcció correcta. Això ens dona molta esperança.

Aconsegueixes plasmar la teva opinió en les fotografies?
No ho sé. Jo crec que no és una opinió, és la veritat. Si fos una opinió, es podria dir que és una opinió formada. [Reflexiona durant un instant] És a dir, és important entendre que la situació no és fàcil. No hi ha gent bona ni dolenta. És una situació molt més complexa, i cal entendre que hi ha unes implicacions mediambientals, però també socials. Ambdues coses estan connectades. No es pot parlar de degradació ambiental sense parlar de pobresa. I això és el que ens diuen els fets. No hauria d'existir la paraula mediambiental, sinó que s'hauria de definir com a socioambiental. Dos conceptes que haurien d'anar sempre junts.

Després de tants anys de fotografiar la Distòpia amazònica, t'ha afectat en l'estat anímic?
Totalment. De fet, les meves filles diuen que m'he convertit en un pessimista. Ara la meva filla gran treballa en una organització que investiga l'Amazònia, i em va dir: "Pare, ara entenc perquè ets pessimista. No hi ha solució, en realitat". Jo intento mantenir un fil d'esperança, però cada any que torno la devastació ha empitjorat; no roman estàtica. La lluita contra la desforestació és una lluita molt lenta. Per tant, crec que és normal ser pessimista. Però, tot i això, amb l'elecció de Lula i la participació de Marina Silva hi ha lloc per certs moments d'optimisme.

I a part d'aquest motiu, hi ha algun altre per ser optimista?
En els darrers 4 anys he documentat les polítiques i efectes del govern de Bolsonaro, i també les reaccions que provocaven. Durant aquest govern, les poblacions indígenes, abandonades, no han tingut cap altra opció que organitzar-se. "Si nosaltres no fem alguna cosa, ningú ho farà". I per aquest motiu, les poblacions indígenes surten del govern de Bolsonaro més fortes. Crec que sortim reforçats de tot això, més combatius i més revolucionaris. Pot semblar contradictori, però jo ho sento així.

Es diu que una imatge val més que mil paraules, i tu presentes una col·lecció sencera. Com descriuries la teva col·lecció en paraules?
Distopia amazònica. [Riu] Perquè tot el que s'ha fet a l'Amazònia fins ara és tot el contrari del que s'hauria d'haver fet. No cal ser un geni per veure-ho. L'Amazònia és la regió més pobra del Brasil. Vuit dels deu pobles més pobres del Brasil es troben a l'Amazònia. Per tant, és evident que aquest model no ha funcionat. És suficient amb veure les estadístiques per adonar-se'n. No cal ser un geni.

Per què presentes les fotografies en blanc i negre?
Per dos motius. El primer: com que el meu treball s'ha fet, i continua fent-se, durant molts anys, la qualitat de les càmeres digitals ha avançat molt, sobretot en el color. Per tant, posant les fotografies en blanc i negre en comptes de en color, s'obté una unitat que d'altra forma no tindria. Però el motiu principal és el segon: aquest projecte no pretén retractar una època específica, sinó parlar de la història de l'Amazònia, que es remunta a fa 500 anys. Buscava que el resultat fos més atemporal. I això fa que, per exemple, la foto dels indígenes que pots veure, podria haver estat feta fa 100 anys. Perquè no han canviat! Així que jo buscava que un pogués mirar la fotografia i no entengués si ha estat feta ara o fa molts anys.

Sobre la seva espatlla dreta, l'obra a què fa referència Lalo de Almeida.