Trenten Kelly (FLICKR)
Per Santi Dommel i Aida Cuenca
Publicat el 10 d’abril 2021

El patriarcat es un problema endèmic inherent a la nostra cultura. Per combatre’l, l’any 2015 es va crear una llei que obligava les universitats, tant públiques com privades, a incorporar la perspectiva de gènere a les aules. Però no tots els centres han aplicat aquesta llei de la mateixa manera a Catalunya, tant qualitativament com quantitativament. 

L’estudi de la Xarxa Vives, la institució que coordina les 22 universitats catalanes, ha analitzat el nombre d’assignatures en relació amb els estudis de gènere en la docència a cadascun dels centres. La perspectiva de gènere s’aplica al 17% de graus de les universitats de la Xarxa Vives, dades que s’atenen a docències variades. D’altra banda, el 39% d’assignatures són obligatòries, el que implica que més del 60% siguin optatives i, per tant, en molts casos l’alumnat no les esculli fer.

Les professores opinen

Pilar Medina, doctora en Psicologia i professora de les assignatures Comunicació i Gènere i Psicosociologia del Consum, entre d’altres, a la Universitat Pompeu Fabra, afirma que “no haurien d’existir assignatures específiques. Hauria de ser una mirada natural sobre la realitat social. I aquesta mirada hauria de venir des de la infància. Els ciutadans no es formen a la universitat, sinó molt abans”.

D’altra banda, la doctora en Història Contemporània a la UB Gemma Torres, especialitzada en Estudis de Gènere i Masculinitats Contemporànies, fa una aproximació de la gradual implementació de la perspectiva de gènere en l’alumnat. “Cada cop hi ha més interès. Fa uns 10 anys que vaig començar a fer classe i he notat molta diferència perquè s'ha treballat més i s’ha fet una feina específica”, assegura. Aquest canvi en els estudiants l’atribueix en part al moviment feminista i LGTBI que segons Torres “ha estat molt més present i ha generat curiositat sobre la incorporació de la perspectiva de gènere”. 

Tot i el notable augment de l’interès en noves formes de combatre la desigualtat entre gèneres, ambdues docents coincideixen que encara queda camí per recórrer. Avui en dia el 66,5% dels docents a l’Estat són dones, tot i que aquestes només representen el 41,3% de les educadores en les ensenyances universitàries. Aquest percentatge és més baix quan es tracta de catedràtiques: en l’àmbit científic, per exemple, les dones només representen el 21%. 

La disconformitat de les alumnes 

“No hi ha cap assignatura que tracti sobre el paper de les dones com a infermeres. S’espera de nosaltres submissió envers el metge tot i que les competències de la infermera en un hospital han augmentat i fa moltíssima feina que passa desapercebuda”, explica la Laia, una estudiant de tercer curs d’Infermeria al Campus del Mar. 

La Júlia, estudiant de Farmàcia a la UB, opina que “moltes vegades es parla molt més de científics i inventors que no pas de científiques i inventores, tot i que suposa que és perquè “és a l’home a qui se li han atribuït aquestes invencions al llarg de la història. Encara no s’ha cedit sempre el protagonisme a qui el mereix”. 

La Laia i la Júlia són dos exemples d’estudiants i futures treballadores en l’àmbit científic. Tot i això, no hauran tingut els referents femenins que potser requeriria el grau per tal de mostrar la paritat, no sòls econòmica, en la professió. Altres estudiants com elles optaran o han optat per carreres convencionalment per a homes, les quals cada cop tenen un major nombre d’alumnes femenines. Allà encara serà més difícil que s'hi vegin representades. 

Tot i l’aparició de noves optatives de gènere, mínors (màsters de petit format) i departaments d’Igualtat, en les assignatures obligatòries se segueix amb l’anàlisi de la història i l’entorn amb una visió androcentrista. Per tant, i fins que la perspectiva de gènere no es naturalitzi, les universitats (incloent-hi professorat i alumnat) s’hauran d’esforçar encara més per a canviar la mirada que han tingut fins ara. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —