Alejandro Cao de Benós, nascut en una família noble de Tarragona el 1974, es va introduir en el panorama polític nord-coreà amb només 16 anys. En l'actualitat, és el delegat especial del Comitè de Relacions Culturals de Corea del Nord i la seva feina consisteix a informar a l'exterior sobre la realitat que es viu al país. Això l'ha portat a ser l'únic estranger que ostenta un alt càrrec i a tenir la doble nacionalitat, espanyola i nord-coreana. A més dels últims rumors sobre la salut de Kim Jong-un, aprofitem l'avinentesa per parlar amb ell sobre la germana del gran líder, el panorama geopolític entre les dues Corees i els Estats Units, i l'hermètica situació de pandèmia a Corea del Nord.

Alejandro Cao de Benós al programa La Resistencia

No és el primer cop que es fa trending topic l'estat de salut del dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un. A principis d'any, tothom creia que havia mort, més tard es va parlar d'una operació del cor i l'últim rumor confirmava el seu estat de coma. Tant usuaris de Twitter amb ganes de fer mems, com prestigiosos mitjans internacionals, estan esperant la nova actualització del seu estat de salut. Té coneixement de com es troba?
Les notícies sobre l'estat de salut de Kim Jong-un són falses. Com la de fa poc que deia que havia estat operat del cor o que havia mort. Quan es parla de Corea del Nord has de fixar-te d'on prové la informació, en aquest cas, de Corea del Sud. Concretament d'una persona que va ser un exassessor del president sud-coreà l'any 2000, és a dir, que ni té contacte directe amb Corea del Nord ni coneix la realitat del què està passant.

Qui creu que fabrica aquests rumors i per què s'emeten?
Per una banda, es busca el sensacionalisme, a molts mitjans de comunicació no els importa la qualitat de la informació sinó vendre per vendre. Creen notícies falses per obtenir clics, però no estan interessats en l'origen ni en la qualitat de la informació. L'agència EFE, per exemple, és una brossa en aquest aspecte, emet notícies falses sense verificar ni contrastar. Per altra banda, hi ha un objectiu polític de destruir i donar una mala imatge de Corea del Nord per aïllar més el nostre país i confondre a la gent amb idees que no tenen res a veure amb la nostra realitat. Tot i això, no podem lluitar contra aquests satèl·lits dels Estats Units que es dediquen a difondre rumors, insults i mentides per destruir el nostre sistema polític i econòmic.

Aquestes notícies poden sorgir perquè no tenim coneixement ni accés a Corea del Nord? Ens falta informació?
Jo tinc contacte regular amb mitjans com Al-Jazeera, Qatar, Russia Today, Moscou... i m'encarrego d'informar periodistes grans o petits sobre el que passa al nostre país. Els periodistes que tenen el meu contacte, o el de l'ambaixada de Corea del Nord, com a mínim s'interessen sobre la situació real del país. La manca d'informació no justifica el sensacionalisme ni les notícies falses. Pots no tenir informació però això no et dóna via lliure per dir el primer que se t'acudeixi només per tindre un titular. No és justificable en cap cas.

"La manca d'informació no justifica el sensacionalisme ni les notícies falses. Pots no tenir informació però això no et dóna via lliure per dir el primer que se t'acudeixi només per tindre un titular"

Amb els rumors de la mort de Kim Jong-un, el món es va plantejar qui podria ocupar el seu lloc en el futur i tots els ulls van mirar cap a Kim Yo-Jong, la seva germana i mà dreta durant els últims anys. Els mitjans adverteixen de la seva influència creixent dins del govern nord-coreà i confien que serà la nova successora. Quin paper té actualment Kim Yo-Jong a Corea del Nord?
Primer cal entendre que nosaltres som una República Democràtica Socialista i que totes les posicions són escollides pel poble, no pot haver-hi un líder que no hagi estat escollit pel nostre Parlament. En tot cas, si li passés cap cosa al nostre líder actual Kim Jong-un, seria l'Assemblea Popular Suprema, amb 687 diputats, qui hauria d'escollir el nou líder del país. Tenint això en compte, és veritat que la camarada Kim Yo-Jong és una noia molt estimada per la gent. Des de la mort de l'anterior líder Kim Jong-Il, sempre ha estat voluntàriament ajudant i donant suport en tots els projectes de Kim Jong-un. És una noia molt humil, determinada en la seva ideologia i una persona del poble, en definitiva, el que més els agrada als ciutadans nord-coreans és la seva senzillesa. Té un bon reconeixement, un bon nom i molt honor dins de la societat nord-coreana, però, com he dit abans, això no implica que sigui la següent successora, ha de ser votada democràticament.

Va estudiar a Suïssa i va ser la representant de Corea del Nord en els Jocs Olímpics d'Hivern celebrats a Corea del Sud i cada cop juga un paper més rellevant en les relacions exteriors.
Ja va adoptar aquest paper quan va acompanyar al nostre líder Kim Jong-Un a les reunions amb Donald Trump celebrades a Singapur. També va visitar Corea del Sud per l'apropament entre les dues Corees i les diverses activitats per la unificació. En els darrers anys, està tenint un major protagonisme pel que fa a les relacions internacionals, perquè és una persona de confiança i perquè la gent l'estima. Però a Corea del Nord ningú pot prendre decisions de forma unilateral, tot està consensuat dintre del Consell de Ministres o del Comitè Central del Partit. Que es presenti a l'exterior com la cara de Corea del Nord no vol dir que pregui les decisions que vulgui.

"És una noia molt humil, determinada en la seva ideologia i una persona del poble"

Quin creu que seria el segell propi de Kim Yo-Jong a l'hora de governar? Creu que podria ser diferent de la de Kim Jong-un?
Crec que seria exactament el mateix. He vist de molt a prop la forma de treballar dels nostres líders Kim Il-Sung, Kim Jong-Il i Kim Jong-Un, i no hi ha diferència entre els tres. Precisament és la continuïtat de la revolució original, la que va donar la independència del país, el que marca la dicció del proper líder. La família Kim porta tot aquest temps governant perquè a Corea pesa molt la tradició familiar i el que els teus pares o avis han fet pel país, però no ha de ser necessàriament un home o una dona, ni d'una família en concret, s'escull democràticament. Si teòricament ella fos la nova líder de Corea del Nord, faria la seva feina fantàsticament perquè la conec des dels inicis, quan no la coneixia ningú, i té totes les qualitats per ser la líder de la República.

Kim Yo-Jong amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-In

El 2018, Moon Jae-In, president de Corea del Sud, i Kim Jong-Un, líder suprem de Corea del Nord van tirar endavant el primer apropament entre les dues Corees. Amb l'objectiu de rebaixar les sancions internacionals i motivar la cooperació econòmica entre fronteres Kim Jong-Un va acabar trobant-se amb Donald Trump, amb qui van acordar comprometre's a "completar la desnuclearització de la península Coreana", sense especificar a què es referien.

Tot i això, ja que els Estats Units han mantingut les seves relacions militars amb Corea del Sud i les sancions cap al govern de Kim Jong-Un, a principis d'aquest any Corea del Nord va anunciar que se'ls acabava la paciència. I amb una sèrie d'esdeveniments succeïts recentment, sembla que tornen les tensions entre el Nord i el Sud, així com entre Pyongyang i Washington. Què ha passat aquests últims mesos entre les dues Corees?
El problema principal són les maniobres d'invasió i d'assassinat del nostre líder que fan els Estats Units i Corea del Sud. De forma regular, cada dos o tres mesos, els bombarders nuclears nord-americans, els seus vaixells i les forces d'ocupació dels Estats Units juntament amb l'exèrcit coreà, fan maniobres d'invasió de Corea del Nord i de decapitació del nostre líder. Això, juntament amb el llançament d'uns globus d'heli amb propaganda, pornografia i objectes contagiats de Covid-19 a la frontera entre les dues Corees, no dóna lloc a facilitar l'apropament.

Cal detenir les maniobres d'invasió, i quan Estats Units vulgui signar la pau per finalitzar l'encara vigent guerra de Corea, llavors podrem continuar qualsevol apropament. No podem parlar d'intercanvi cultural o religiós quan els americans ens estan apuntant amb els míssils nuclears i no volen signar la pau. Tampoc el mateix Donald Trump, el veritable propietari de Corea del Sud, no ha donat cap pas endavant.

Llavors, quina influència tenen els Estats Units i Donald Trump sobre la relació entre Corea del Nord i Corea del Sud?
La força de Trump és total. Corea del Sud és una colònia dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial i és oficial que les mateixes tropes sud-coreanes estan sota control nord-americà. Fins avui, i des del final de la Guerra de Corea que va acabar el 1953 amb un armistici encara vigent sobre paper, el president sud-coreà Moon Jae-In no pot fer res sense autorització de Washington, i aquí està el problema principal de la unificació. Sí que hi ha un gran interès per part del govern, dels polítics i de la majoria de ciutadans sud-coreans d'arribar a la unificació, però els Estats Units no estan interessats a buscar la pau perquè si no, no podran tenir bases militars ni justificar la seva invasió a Corea del Nord. Sabem, i em consta directament de fonts del govern sud-coreà, que es vol un apropament i la pau, però no poden fer res sense l'autorització dels Estats Units.

Si en les pròximes eleccions no sortís Donald Trump escollit, què podria canviar?
Les últimes accions de Trump han sigut només cap a càmera perquè no s'ha donat cap pas per l'apropament, no s'ha signat el tractat de pau definitiu que posi fi a la guerra de Corea. No ha aixecat ni una sola sanció, de fet n'ha imposat més. Trump diu que si guanya, de seguida signarà un pacte amb Iran i Corea del Nord, però si després de les eleccions, guanyen els demòcrates i Trump no, entrarem una altra vegada en una època de conflicte. El moment més tens que he viscut, on hi havia més possibilitat de guerra nuclear, ha estat amb Obama. Ha sigut el president més perillós i el que ha portat la confrontació gairebé a la guerra, va guanyar el premi Nobel de la Pau sense justificació.

Ha sigut per això que, a principis d'any, Corea del Nord va anunciar que tornaven a posar en marxa les proves nuclears, perquè Trump no estava complint la seva part del tracte?
En el discurs d'any nou, el nostre líder Kim Jong-un va dir que la nostra paciència tenia un límit. Corea ja fa gairebé tres anys que no ha fet un test nuclear ni cap prova de míssil intercontinental. Hem fet passos forts per demostrar que volem arribar a un tracte, però Estats Units només ha fet promeses que no han arribat enlloc. Aquest límit del qual parlava el gran líder Kim Jong-un encara no s'ha trencat i Corea del Nord segueix complint la seva part d'aquest acord, però jo estic segur que si al novembre Trump perd les eleccions o si les guanya i no fa un pas cap a l'acord, es reprendran les proves nuclears i els míssils.

"Si al novembre Trump perd les eleccions o si les guanya i no fa un pas cap a l'acord, es reprendran les proves nuclears i els míssils"

I l'enderrocament de l'oficina d'enllaç amb Corea del Sud és també un missatge de "se'ns ha acabat la paciència"?
Sí, però aquest cop va dirigit a Corea del Sud. El país governat per Moon Jae-In va reprendre les maniobres militars i les missions de decapitació del líder nord-coreà, també van llençar globus infectats amb Coronavirus. Corea del Sud ha permès que un grup de persones llenci aquests globus que envaeixen l'espai aeri de la nostra república, suposen un atac directe contra la dignitat del nostre país i, a sobre, contenen Covid-19. És un atac bacteriològic i polític, per això es va primer advertir a Corea del Sud i quan no van cessar, es va destruir l'edifici; perquè no té cap sentit si no atenen ni al respecte a les fronteres existents.

Ja que treu el tema de la Covid-19, Corea del Nord va declarar que no havia tingut cap cas, però fa un mes Pyongyang va dir que un desertor havia retornat des del Sud infectat.
Tenim tancades les fronteres des del 20 de gener i des de llavors no hem tingut cap cas. S'han cancel·lat les importacions i les exportacions marítimes, les terrestres es mantenen però passen per un procés de desinfecció, i només hi ha una part de la frontera terrestre que s'ha mantingut oberta, entre Corea del Nord i la Xina. Tampoc es deixa ni entrar ni sortir als diplomàtics estrangers i les persones que vénen de fora es sotmeten a 40 dies de quarantena.

No teníem cap cas, però un nord-coreà, que va desertar cap al sud i que després va tornar cap al nord de forma il·legal, potencialment portava la Covid-19. Va estar dos dies circulant fins que se'l va detectar i llavors es va posar en quarantena a ell, als familiars i a les persones amb qui havia tingut contacte, que en total van ser unes 2.300. Tot i això, després de fer les PCR, segons la mateixa oficina de l'Organització Mundial de la Salut a Pyongyang, els resultats no van ser evidents i es va creure que tenia un altre problema respiratori, no sabem ben bé si el va passar. Ara mateix ja està tot regulat, s'ha aixecat la quarantena a la ciutat i no tenim cap cas de Covid al país.

Quines són les mesures que es prenen allà? Han d'anar amb mascareta? S'utilitza també gel hidroalcohòlic?
Tot i que no tenim casos, la precaució és màxima. Quan hi ha qualsevol importació o exportació de productes, es desinfecten. La gent no pot ni entrar ni sortir, però dintre del país tothom porta mascaretes, hi ha gels hidroalcohòlics i l'exèrcit o civils voluntaris fan desinfecció regular de tots els llocs d'ús públic. Es prenen totes les mesures perquè el virus no entri al país.