Dos viatgers s'abracen a l'entrada de la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat
Per Maria Alba i ACN
Publicat el 22 de juliol 2020

“Perquè és ben sabut que la vida autèntica té lloc en el moviment”, deia Olga Tokarczuk sobre els aeroports, al seu Premi Nobel, “Cos” (Rata, 2019). El que l’autora no podia preveure, emperò, és que només un any després aquest moviment quedaria restringit, limitat a unes poques dosis de permissivitat, impregnades de normatives i mesures de seguretat derivades d’una crisi sanitària mundial.

Ens traslladem a Barcelona, a l’Aeroport Josep Tarradelles – El Prat, un diumenge al vespre de mitjans de juliol. El desordre és gran tant pels que marxen com pels que arriben. Que la Renfe no t'avisi prèviament que el seu tren et deixarà a una terminal tancada, i que hauràs d'agafar un altre metro i tornar a pagar fins arribar a la teva destinació, és només una de les desinformacions que s’hi ha pogut observar aquests dies.

Barcelonins esperant rebre els seus familiars a la sortida de la Terminal 1

Ja des de dissabte, els turistes que arribaven a Barcelona lamentaven la falta de dades que els han proporcionat les aerolínies i l'aeroport sobre les noves restriccions a la ciutat per evitar l'expansió del coronavirus. Els viatgers procedents d'altres zones de l'Estat admeten que estan al cas de la situació després de consultar la premsa o les xarxes socials, però els visitants que vénen de l'estranger reconeixen que han tingut problemes per buscar informació sobre les mesures impulsades per la Generalitat. Alhora, alguns reconeixen que estan preocupats perquè desconeixen què està permès i què no, i no volen canviar els seus plans.

Vint euros menys després, diversos controls de seguretat i laberints de gent com formigues sense rumb, un aconsegueix localitzar el que serà l’única via d’accés d’entrada i de sortida, i que dóna a l’exterior. Allà esperen familiars impacients, guies de viatge i turistes que no tenen gaire clar el seu pròxim pas. Tothom duu mascaretes, però no dubten en treure-se-la per fumar-se una cigarreta o abraçar-se efusivament davant els guardes, trencant així la suposada distància de seguretat.
L'Esther, que ha aterrat aquest dissabte a l'aeroport del Prat procedent de Poznan (Polònia) per passar dues setmanes de vacances, declara que ha tingut problemes per buscar informació sobre les restriccions: “sí que m'ha arribat la notícia que hi havia noves normes, però no he sabut trobar les especificacions", explica. En aquest sentit, admet que està preocupada perquè no sap si els restaurants estan oberts o si pot anar a la platja. "Només espero poder gaudir del meu temps aquí", diu.

L'accés a la Terminal 1 es fa només des del carrer, fet que deixa l'interior gairebé buit

La gran majoria dels turistes que han arribat aquest cap de setmana a la capital catalana expliquen que van comprar els bitllets fa poques setmanes, "després que el govern espanyol digués que la situació estava més controlada", tal com explica l'Iar, que ve de Menorca. Malgrat tot, molts admeten estar amoïnats, no només per les restriccions sinó pel rebrot. "Estem una mica preocupats pels possibles focus de contagi, però hem decidit venir perquè creiem que veure la família era prioritari", diu la Judit García, que ha arribat aquest matí procedent de Madrid.

"Com odïo aquest país!", exclama una viatgera jove i morena, que travessa, aclaparada, les portes de cristall per ser rebuda pels seus pares. “M’han dut cap a dalt, cap a baix, per tots costats...”. Queixes com aquesta es poden sentir entre el cúmul de gent que espera a l’exterior, i els guardes de seguretat estan més que enfeinats responent preguntes i demanant targetes d’embarcament. Sens dubte, serà un viatge que mai no oblidaran.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —