El Barcelona Beach Festival també va suspendre l’edició que s’havia de celebrar l’11 de juliol i l’ha ajornat fins el 3 de juliol de l’any vinent. La promotora Live Nation assegura en un comunicat que, tot i que hi haurà “alguna sorpresa”, l’organització del festival vol mantenir el cartell inalterable.

La mateixa promotora revela que la programació definitiva no es donarà a conèixer fins al setembre. Si continua endavant sense cap canvi, el cartell definitiu estarà format exclusivament per noms masculins. Això, però, no és cap novetat. Des del 2015, el Barcelona Beach Festival, tan sols ha programat dues dones.

“Volem potenciar la presència de les dones discjòqueis”

L’any 2016, l’única dona programada al Barcelona Beach Festival va ser Ruby Rose. Nascuda a Melbourne l’any 1986, tan aviat és actriu, com model, cantant, presentadora o discjòquei. A la tercera edició del Barcelona Beach Festival, l’artista va actuar mitja hora oferint èxits des de Bon Jovi fins a l’últim en l’escena de música electrònica i va ser una de les sessions de tarda que més va destacar. 

En una notícia publicada per Flaix FM s’hi recullen unes declaracions de l’organitzador del festival, Pino Sagglioco, en què, en la presentació de la programació de l’edició del 2017, afirmava que un dels objectius del Barcelona Beach Festival era el de “donar veu a les dones discjòqueis que s’estan fent un nom en el món de la música electrònica”. El mateix organitzador argumentava que l’any 2016 havia estat el torn de Ruby Rose i que, aquell any, li tocava a Kittens. Molt reconeguda en el món del clubbing, especialment a Los Angeles, la DJ de hip-hop Lauren Abedini ha estat inclosa diverses vegades en rànkings de les millors DJ dones.

Malgrat tot, no es pot dir que l’organització del Barcelona Beach Festival hagi assolit “l’objectiu” de potenciar les dones discjòqueis, ja que en els últims cinc anys només n’hi han actuat dues i sense coincidir en la mateixa edició. Fins al setembre no es coneixeran els noms que conformen el cartell de la propera edició del Barcelona Beach Festival. Però si el cartell es manté intacte, una vegada més, tampoc hi haurà cap dona a la programació.

L’objectiu de la paritat: una tendència que s’ha de quedar?

Havent analitzat quatre dels grans festivals de música que se celebren a Barcelona, es constata la voluntat de la majoria d’institucions i festivals d’avançar cap a la paritat. Tot i que amb algunes excepcions, es percep un augment global de la presència de les dones als escenaris. Cal preguntar-se, però si aquesta tendència perdurarà.

En els últims anys s’ha produït una nova onada feminista a nivell mundial. Violeta Jiménez, vocal de la junta de Mujeres de la Industria de la Música afirma que allò que abans ens semblava “natural”, com per exemple, la poca presència de dones a les programacions de festivals, “ja no ens ho sembla”, perquè ens hem adonat que “no és atzarosa”. Jiménez remarca que aquesta “presa de consciència global és la que ha impulsat el canvi”. En aquest sentit, la periodista musical Marta Salicrú destaca que veure dones sobre els escenaris genera un efecte crida: “com més referents als escenaris, més dones –sobretot les més joves– en segueixen l’exemple”.

Per això, afirma Salicrú, “és tan important posar èmfasi en la presència de dones als cartells, perquè aquesta tendència no farà més que créixer”. En relació a les programacions amb poca o nul·la presència de dones, com és el cas del Barcelona Beach Festival, Salicrú considera que, en aquestes circumstàncies, “és molt difícil que un festival pugui justificar un cartell així”.

Els noms de dones als cartells són la part visible, però dins d’un festival de música s’hi desenvolupen moltes altres tasques. Eva Alfama, assessora de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, no només parla del paper de les dones com a artistes, sinó també com a tècniques i productores. “Amb una major presència de les dones artistes a les cartelleres s’ha obert un meló que la societat fa anys que demana, però és un procés que va molt més enllà”.

A tot això, Salicrú considera que darrere de tot aquest canvi de paradigma pot haver-hi “una barreja de responsabilitat social, d’ideologia, d’oportunisme i d’hipocresia”. No obstant, la periodista musical conclou que “la societat es mou i els diferents actors socials han de moure’s amb ella per no quedar-se enrere”.