Càritas Barcelona atén 5.056 llars i 10.710 persones entre l'abril i el maig amb serveis de primera resposta
Per ACN i Redacció
Publicat el 13 de juny 2020

Càritas Barcelona va atendre d'abril a maig 5.056 llars i 10.710 persones amb serveis de primera resposta per la Covid-19, el doble que en el mateix període del 2019 –en el qual van ser 2.369 llars i 4.660 persones–. L'informe presentat aquest divendres revela que més de la meitat d'aquestes llars han anat a Càritas per primera vegada o hi han hagut de tornar.

Les ajudes econòmiques d'alimentació s'han triplicat, mentre que les d'habitatge s'han duplicat. En aquest àmbit, destaca l'alt percentatge de persones que viuen a habitacions rellogades. D'altra banda, una de cada quatre llars ateses no té cap ingrés, quan abans de la crisi de la Covid-19 no arribaven a una de cada deu. A més a més, dues de cada cinc no pot fer front a les despeses d'habitatge.

Les llars ateses sense ingressos han augmentat considerablement durant la crisi de la Covid-19. Foto: @caritasbcn

Durant els mesos d'abril i maig, en plena crisi per la Covid-19, Càritas va atendre un total de 8.364 llars i 18.074 persones, de les quals 4.628 llars i 10.630 persones van ser a través de l'activitat ordinària o l'atenció no presencial. El conjunt de Càritas parroquial i arxiprestal va distribuir aliments en espècie a fins a 11.387 llars i 18.074 persones.

Les xifres durant la pandèmia 

Pel que fa a l’atenció amb serveis de primera resposta per la Covid-19, 2.028 llars i 5.050 persones van rebre distribució d'aliments en espècie, els quals es van multiplicar per vuit en comparació amb el mateix període del 2019.

Els ajuts econòmics d'aliments i habitatges van arribar a 1.842 famílies, el triple que el 2019 (603). En aquest sentit, el 2019 es van destinar 93.065 euros en ajuts d'alimentació, i en el mateix període del 2020 van ser 311.657, mentre que els d'habitatge van passar de 254.429 a 446.741 euros. A més a més, es van entregar pícnics per a persones sense llar a 739 famílies i 728 persones.

A la presentació de l'informe s'han fet unes primeres pinzellades sobre un estudi de Càritas entre les famílies ateses durant aquesta crisi. L'estudi revela que els ingressos procedents de l'ocupació formal han caigut un 42 % i els de l'ocupació informal, un 73 %, que un 41 % de les llars ateses ha reduït la despesa en alimentació i no pot portar una alimentació equilibrada, i que un 24 % ha de deixat de comprar medicaments que necessitava.

A més a més, la pobresa severa –menys de 457 euros– ha augmentat 20 punts percentuals, fins a arribar al 67 % de les llars ateses. Quant a la pobresa relativa –menys de 915 euros– ho ha fet cinc punts, fins al 86 % de les llars que han rebut atenció.

El perfil de la persona atesa ha canviat, segons ha indicat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, i s'ha fragmentat. Sobre el fenomen del relloguer, ha destacat la sorpresa en trobar que cada cop hi ha més gent que demana ajuts econòmics per aquesta qüestió i ha recordat que aquestes persones queden excloses dels ajuts de lloguer de l'administració.

El 2019, un any que ja havia empitjorat

La cap d'Anàlisi Social i Incidència de Càritas, Miriam Feu, ha explicat que aquesta crisi ha irromput quan l'anterior estava no resolta, i ha assegurat que el 2019 ja havia estat un any d'empitjorament, tot i la recuperació econòmica. En total, Càritas Diocesana de Barcelona va atendre el 2019 16.638 llars on vivien 32.729 persones, un 26 % més que l'any anterior. La xifra va arribar a les 20.693 en el conjunt de Càritas parroquial i arxiprestal.

El nombre de llars que es van adreçar a Càritas Diocesana de Barcelona per primera vegada ja havia augmentat l'any passat: va passar del 48 % el 2018 al 53 % el 2019. També ho van fer fet les persones en situació administrativa irregular, les quals van passar del 34 % del total al 44 %. La majoria eren persones que fugien de situacions de conflicte i per increments destaquen els provinents de Colòmbia, Perú i Veneçuela.

A més a més, el 66 % de les persones vivien a llars o en condicions no dignes, i destaca especialment el fenomen del relloguer. Aquesta situació puja fins al 67% durant els primers cinc mesos del 2020. D'altra banda, el 84 % de les persones ateses estaven a l'atur, el 4 % es dedicava a l'economia submergida i el 9 % tenia un contracte precari.

Davant d'aquesta situació, l'organització ha demanat a les administracions una bona complementarietat de l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, que arribi a tots els col·lectius que ho necessiten, que es garanteixi el dret a l'habitatge i s'abordin situacions com el relloguer, que es garanteixi l'empadronament i s'agilitzi la regularització de persones en situació irregular, entre d'altres.

Una crisi pitjor que la del 2008

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha augurat que la crisi que deixa el coronavirus serà pitjor que la del 2008. "La meva percepció és que aquesta crisi és pitjor, molt més extensa", ha manifestat. Busquets ha apuntat que s'ha viscut una paralització de l'economia sense precedents, també de la submergida o informal, que és la que permet que molts dels atesos per entitats socials tinguin algun tipus d'ingrés.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —