La Berlinale ha tornat a funcionar com a talismà per a Carla Simón. El seu segon llargmetratge, Alcarràs, s'ha emportat l'Os d'Or, el premi més important de la nit. La directora revalida així l'èxit amb el qual el Festival de Cinema de Berlín ja va rebre la seva òpera prima, Estiu 1993.

La cinta torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, d'un model de vida familiar basat en l'agricultura. El preu de la fruita, l'especulació i les energies renovables fan de motor d'un film rodat en català que interpreten actors no professionals. Berlín ja va somriure Simón el 2017 amb premi a la millor opera prima de totes les seccions i el Gran Premi del Jurat Internacional de la secció Generation Kplus.

El premi a Alcarràs és una fita històrica: és la primera pel·lícula en català que guanya aquest guardó i és el primer cop que una cinta feta a l'estat espanyol s'endú el premi més important del festival. 

Aclaparada pel guardó, Carla Simón ha pujat a l'escenari de la Berlinale Palast i ha dedicat el premi a la seva família que, durant anys, ha fet créixer préssecs a Alcarràs i sense els quals "no hauria pogut explicar la història". "També dedico el premi a les petites famílies d'agricultors que cultiven la terra cada dia perquè la seva manera de fer respectuosa amb la terra és, avui dia, una forma de resistència", ha reblat.

Alcarràs narra la història de l'última collita de fruita d'una família a una finca d'Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi.

La cineasta torna a posar a gravitar les relacions familiars, a les quals incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront del model per explotar les energies renovables en un entorn rural en crisi.

La tria dels actors que havien de formar l'elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L'equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d'Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar en el càsting, on van acabar participant unes 9.000 persones.