"Sabadell forma part de Barcelona i crec que Barcelona en si em representa com a ciutat, per la seva diversitat, la seva cultura i el moviment que s’està fent ara". Així descriu Carlenne, la cantant de 22 anys, el que significa Barcelona per a ella. El passat 10 de desembre, la catalana va treure el tema BCN, que va ser la seva primera cançó en català: "El català és una cosa que em representa, jo sóc catalana, i vaig provar a treure el meu estil en català". Carlenne, que va començar a fer temes el 2018, està acostumada a compondre la seva música en castellà, però va apostar pel català per aquesta cançó que parla de Barcelona amb delit. "Ha estat com una prova de dir que el català també em representa, sóc de Catalunya i ho represento cantant això en català, i a més parlant de Barcelona que és d’on vinc".

La cantant, que arriba al lloc de quedada amb els cabells tenyits i una estètica totalment urbana, ja feia freestyle amb els seus amics i porta des de 2018 treballant amb Aubor com a DJ i productor. Es van conèixer arran del canal de YouTube de Carlenne i, des de llavors, no han deixat de crear junts. De fet, aquest any han presentat l'àlbum debut de la cantant, Cuenta Cuanto The Mixtape, que representa a la perfecció l'estil urbà amb influències de flamenc, hip hop i electrònica que caracteritzen l'essència de Carlenne.

Ara l'artista ha fitxat amb el segell musical Delirics, on comenta que treballarà una nova faceta de més professionalitat i constància. La llarga jornada laboral i les tasques familiars, així com la vida social, dificultaven el desenvolupament de la seva carrera musical: "Abans no podia portar a terme les meves idees i l’entrada a Delirics m’està facilitant molt les coses a l’hora de fer videoclips, la promoció, el suport, l’organització...". De fet, durant l'entrevista em comenta que la seva nova cançó havia sonat a ELS40 Urban aquell mateix dia: "Em sembla molt fort". La jove, que ara mateix es veu obligada a compaginar moltes tasques, no perd la voluntat i abraça, amb positivitat, la nova faceta de Carlenne i defensa la importància del suport entre dones en aquesta indústria.

Fotografia de Carlenne. (Martinik)

Ets de Sabadell. Es podria dir que dins Catalunya hi ha diversos nuclis on es fa música: el Maresme, Sabadell i Terrassa, l’escena Barcelonina… Consideres que hi ha alguna cosa que diferencia el teu nucli de la resta?
Potser a la ciutat i als barris es crea un tipus de música més diferent que als pobles. On hi ha les zones més de festa es va més per un tipus de música que no en altres llocs, on potser importen més altres missatges. A més, a la ciutat potser és més important la moda, hi ha més consumisme i més botigues, i el missatge es reflecteix més en la moda. 

"Barcelona en sí ja em representa com a ciutat, per la seva diversitat, la seva cultura i el moviment que s’està fent ara"

Publiques una cançó que es titula BCN. Quina importància té Barcelona per a tu o què significa per A tu?
Era una manera de representar la zona d’on vinc, però amb un altre tipus de missatge, més de desig, en comptes de dir només d’on vinc. Sabadell forma part de Barcelona i crec que Barcelona en si ja em representa com a ciutat, per la seva diversitat, la seva cultura i el moviment que s’està fent ara.

Des dels 17 anys ja rapejaves fent freestyle, com vas iniciar-te en aquesta pràctica?
Als meus amics els molava el tema del freestyle, escoltar rap, i jo vaig començar també escoltant rap. I és el típic que ells comencen a rapejar, t'hi poses de broma i dius quatre ximpleries, i vaig descobrir que era una manera de poder expressar les meves idees, inquietuds i pensaments a través de la música i al final, òbviament, m’agrada més fer temes que freestyle, perquè em representa més. 

És molt difícil fer freestyle i fer-ho bé...
Sí, la veritat és que el freestyle no és el meu punt fort, ho faig més per estar de broma, per riure i per tirar-me beef amb els meus col·legues. Però, per donar un missatge més profund i fer una idea és més fàcil a través de les lletres. 

"Foss on fos, pensava a arribar a casa i a posar-me a provar coses i a cantar, es va convertir en una necessitat per a mi"

Com comences a crear les teves pròpies cançons? 
Em vaig picar quan vaig començar amb el freestyle. Arribava a casa i em posava bases de YouTube i em posava a cantar, rapejar, al meu rotllo. I al final es va convertir en què cada dia quan estava a l’escola, a la feina, fos on fos, pensava a arribar a casa i a posar-me a provar coses i a cantar. Es va convertir en una necessitat per a mi.

Com coneixes l’Aubor, el teu actual DJ i productor?
El primer tema va ser molt difícil de gravar, jo no coneixia ningú que gravés i estava molt perduda en aquell món. No sabia qui podia fer-ho bé, si jo estaria a l’altura de poder fer un tema, etc. Estava molt desubicada, llavors em vaig gravar un àudio al lavabo de casa meva amb una base que vaig pillar per Internet, i parlant amb uns col·legues que coneixien productors, els ho vaig ensenyar, i em van dir que ho portarien a un productor. Vaig conèixer a aquell productor, però es va quedar només en aquell tema.

I tenies un canal de YouTube.
Sí. Llavors, aquell tema el vaig pujar al Youtube i em va escriure Aubor, que buscava una artista per gravar un tema com a projecte dels seus estudis de producció musical, de l’escola Microfusa. I va ser a la Sala Apolo, el Winterfest, va ser una passada. Em va proposar gravar un tema perquè ell el pogués exposar al projecte de la seva escola. Ho vaig veure com una oportunitat molt bona i el fet de cridar l’atenció d’un productor tenint només una cançó, una cançó que, a banda, ara ni m’agrada. Ens vam entendre molt bé, ell acabava d’estudiar i jo era molt nova en el món de la música, i d’un projecte vam anar a un altre, vam decidir fer un àlbum i porto treballant amb ell des de 2018. 

I la intenció és continuar amb ell, no?
Sí, ens entenem molt i jo he après molt de música a través d’ell. Sentim que tot dos creixem i n'aprenem junts. 

I com vas viure l’experiència d’Apolo? Només amb un tema i als teus inicis, ja estaves actuant a una sala emblemàtica de Barcelona.
Jo havia cantat abans, però no al mateix nivell. Per sort, de cara a mostrar-me davant la gent a un escenari no va ser difícil perquè vaig fer 8 anys de teatre i interpretació. Jo no sabia que seria cantant, jo volia ser actriu. I des de petita vaig començar a fer teatre a l’escola, després em vaig apuntar a cursos fora de l’escola. I també vaig fer màgia com a partenaire i vaig fer molts espectacles de màgia per tot Catalunya. Per tant, a l’hora de pujar a un escenari jo no tenia cap por escènica. Sí que és veritat que el tema de cantar és diferent. Però alhora és difícil també aprendre’s un guió i interpretar una cosa que havia escrit jo em va agradar molt. Era molt guai compartir això amb la gent. I a Apolo doncs jo ho vaig donar tot, estava molt motivada. 

"Vaig estar en la màgia com a partenaire i vaig fer molts espectacles de màgia per tot Catalunya. Per tant, a l’hora de pujar-me'n a un escenari jo no tenia cap por escènica"

Com consideres que ha canviat el teu estil musical des del teu àlbum debut Cuenta Cuanto The Mixtape fins a BCN?
Jo crec que un factor molt important ha estat la seguretat en mi mateixa. L’actitud que poso ara en els meus temes no és la mateixa que hi posava abans, perquè abans tenia moltes més inseguretats a l'hora d’escriure i d'exposar-me davant dels altres. Al principi estàs més cohibida, és el primer pas. 

Ara has fitxat per Delirics, amb qui dius que presentaràs una nova faceta de Carlenne. Com és i què caracteritza aquesta nova faceta?
Jo mai havia pensat que entraria a un segell, perquè em donaven com mal rotllo i molta desconfiança. Però els vaig donar l’oportunitat perquè creia que era bo per a mi, els vaig donar l’oportunitat que em proposessin ells què volien fer, i la veritat és que em van transmetre bona vibra i vaig decidir arriscar-me a veure què passava. Llavors, per a mi el que significa aquesta nova faceta és molta més professionalitat, més constància… Clar, perquè abans m’ho havia de buscar tot jo i alhora, tenir família, amics, estudiar… Llavors no podia portar a terme les meves idees i l’entrada a Delirics m’està facilitant molt les coses a l’hora de fer videoclips, promoció, el suport, l’organització… És molt diferent quan tens un equip que quan t’ho has de buscar tu mateixa. 

"Delirics m’està facilitant molt les coses a l’hora de fer videoclips, promoció, el suport, l’organització..."

BCN és el seu primer senzill en català. Per què decideixes utilitzar ara la teva llengua?
Per què jo vaig començar en Delirics, un segell català, i tot i que jo quan vaig entrar, ells ja sabien que la meva essència i la meva manera d’expressar-me és en castellà, jo no em tanco a res i ho vaig veure com una oportunitat. Començo a Delirics que són de Catalunya, doncs provo de cantar alguna cosa en català perquè a més també és una cosa que em representa, jo sóc catalana, i vaig provar de veure què passava i vaig decidir treure el meu estil en català.

Experimentar...
De fet, jo pensava que no m'aniria bé i que no em podria expressar a través del català, més que res perquè normalment parlo més en castellà. I la veritat és que em va agradar molt. Jo ara faré cançons en castellà, potser faig d’altres en català… Ha estat com una prova de dir que el català també em representa, que sóc de Catalunya i que ho represento cantant això en català, i a més parlant de Barcelona que és d’on vinc. Ha estat una manera de dir sóc d’aquí i t’ho canto així perquè sóc d’aquí. 

"Sóc de Catalunya i ho represento cantant BCN en català, i a més parlant de Barcelona que és d’on vinc"

Tens alguna col·laboració pensada o que t’agradaria fer?
Ara mateix estic molt centrada a treure singles i més endavant m’agradaria fer alguna col·laboració. Però, la veritat és que busco més naturalitat a l’hora de fer col·laboracions perquè una cosa que em fa molta ràbia és que molta gent busca col·laboracions amb gent coneguda només per l’interès. Jo, per molt que tinguis molts seguidors, si no em dones bona vibra o si no em caus bé, no faré un tema amb tu només per guanyar visites. Això ha estat també un factor important, és una cosa que veig molt. O també, gent que critica molt els segells, però després van darrere de gent coneguda. I és en pla, critiques un segell, però ets el primer que et vens perquè es facin una cançó amb tu només per tenir més visites. 

A més, si fas una col·laboració amb algú que no coneixes o amb qui no hi ha bona relació, segurament es nota en la cançó.
Absolutament.

"Jo, per molt que tinguis molts seguidors, si no em dones bona vibra o si no em caus bé, no faré un tema amb tu només per guanyar visites"

On et veus o t’agradaria veure’t d'aquí a un any?
M’agradaria dedicar-me només a la música i poder deixar la meva feina d’ara. Treballo de seguretat a un hospital, sóc com un kinder sorpresa, hahaha! Treballo moltes hores, m’aixeco a les 5 del matí cada dia per anar a la feina, i combinar això amb la música que és al que dedico temps a la tarda és molt complicat. He de tenir molta força de voluntat, molta energia, dormo molt poc i m’agradaria dedicar-me a... doncs mira, avui faig una sessió de fotos aquí o ara gravo aquest tema aquí… M’agradaria poder portar la vida d’artista, que és el que m’identifica.

A més has de compaginar-ho amb la vida social, sortir de festa…
A sobre els caps de setmana treballo 12 hores seguides, estic fent moltes hores i extres també. És una bogeria. Sortir de festa és complicat, combinar-ho tot és complicat. La meva vida és com un tetris, vaig encaixant… A vegades vaig d’empalmada de festa a la feina, però no ho recomano...

"M’agradaria que es trenqués la competència entre dones, que cada dona treballés les seves inseguretats i les seves pors pròpies"

D'on treus la influència de la teva estètica? Forma de vestir, etc.
Al final és l’estil que em representa, l’estil urbà. També m’expresso a través de la meva roba, cuido molt la meva imatge i m’agrada molt la moda, anar innovant, combinar… De fet, per això vaig estudiar estilisme i disseny de moda. Al final, la meva roba, l’essència que té és la de barri i la del hip hop.

Ahir vas publicar a la teva història una reivindicació en contra del masclisme entre dones, sobretot dins la indústria musical.
Reivindico el poc suport que tenim aquí a Espanya, que és on visc, entre dones. Parlant del sector de la música o artístic en general, és com que hi ha masclistes i potser les dones no s’adonen que són masclistes. Et poso un exemple: si un artista home surt a l’escenari sense samarreta, és estrany que un altre home digui: “mira aquest, que guarro”. Però, en canvi, si ho fa una dona hi ha altres dones que fan aquest tipus de comentaris. I després, aquestes dones que fan els comentaris són les primeres que van a les manifestacions a defensar el feminisme. No demostren el feminisme. M’agradaria que es trenqués la competència entre dones, que cada dona treballés les seves inseguretats i les seves pors pròpies, que no hagués de sentir-se inferior o insegura cap a altres dones. Veig que falta molt suport en això. 

"Cal recolzar-nos entre dones perquè realment el feminisme no es quedi només en una manifestació, sinó que es porti a terme amb fets"

I també les cantants emergents són criticades quan comencen. 
Exacte. Això també. Veig molta hipocresia quan una persona és coneguda, ja se li accepta qualsevol cosa i no està mal vist que surti més provocativa. En canvi, si no ets tan coneguda, es pensen que ets molt creguda i que tens l’ego molt alterat. I això pot passar tant amb una cantant com amb una ballarina de poll dance, es fan comentaris que s’haurien d’extingir i canviar la mentalitat, recolzar-nos entre dones perquè realment el feminisme no es quedés només en una manifestació, sinó que es portés a terme amb fets. 

Qüestionari ràpid a Carlenne