Carles Planas (Sant Celoni, 4 de març del 1991) va penjar les botes del futbol professional el 2021 després de jugar al Barça, Celta, Girona i AEK Larnaca. De la generació dels Sergi Roberto, Bartra, Sergi Gómez, Muniesa, Balliu, Espinosa i companyia, va passar per totes les categories inferiors del club blaugrana fins a arribar al primer equip. El 28 de novembre del 2012 va debutar de la mà de Tito Vilanova en un partit de Copa del Rei davant l’Alabès. 

El juliol del 2014 es va desvincular del Barça i va signar tres temporades amb el Celta de Vigo. Amb el conjunt gallec va arribar a les semifinals de l’Europa League davant el Manchester United. El 2017 va signar pel Girona en la primera temporada del club a Primera. Finalment, va posar fi a la seva carrera a l’AEK Larnaca de Xipre. Ara juga a la Kings League a l’equip de Los Troncos FC de Perxitaa. 

Com veus el Barça aquesta temporada? 
Empatar a casa contra el Granada t’ho pots prendre com una derrota. Estan passant per un moment molt complicat. Els jugadors tenen un nivell molt alt, hi ha molt bon equip, però hi ha hagut factors de mala sort i de lesions que no han ajudat. No han de donar la lliga per perduda, tot i que estan lluny. Han d’intentar treure's de sobre els dubtes i les males sensacions que hi ha.

Creus que la decisió de Xavi de deixar el Barça a final de temporada va ser encertada?
Jo no ho hauria anunciat així. És el millor per a ell, per al seu cos tècnic, per a la família, per al grup per canviar la dinàmica i per al club. És una de les persones més barcelonistes i ha buscat sempre el millor per al club. Jo potser m'hauria esperat a més endavant. 

Flick, Klopp, Michel, Nagelsmann… Qui portaries com a nou entrenador?
N'hi ha dos que em fan il·lusió. Tenir a Mourinho al Barça seria curiós. Tothom que ha estat amb ell ha parlat meravelles en l'àmbit de grup i seria un xut d’aire fresc per a l’equip. Klopp m’encantaria. I tant Flick com Míchel estan fent molt bona feina. Míchel seria una gran opció perquè té una filosofia i un estil molt definit.

"Vaig jugar a Segona amb un grup d’amics amb els quals havia jugat molts anys. Vam arribar tots al Barça B en bloc"

Podríem dir que la millor notícia de la temporada del Barça és l’aparició dels joves?
Sí. Històricament, el Barça s’ha caracteritzat per treure bons jugadors de La Masia. Però s’ha d’aprendre a no posar tota la responsabilitat i la pressió sobre ells. Lamine està portant el pes en atac. Hem d’aprendre de casos com el d’Ansu Fati i deixar que tot segueixi el seu curs. Tenen moltíssima qualitat, però s’han de continuar formant.

Dissabte arriba el duel davant el Celta, un equip que coneixes bé i que tampoc no està tenint una temporada fàcil. Com veus l’equip de Rafa Benítez?
Tenen menys punts dels que mereixerien. Han tingut molta mala sort amb decisions arbitrals dubtoses i en jugades aïllades en els darrers minuts que els han fet perdre punts. No estan en una bona dinàmica, però han fet bons partits. Tenen plantilla com per aspirar a mirar molt més amunt. 

"Luis Enrique és un dels entrenadors que més m'ha marcat, com a jugador el tenia idolatrat"

Parlem una mica de la teva carrera… com vas viure la teva etapa al Barça?
Va ser una de les èpoques en què més vaig gaudir del futbol. Estava jugant a Segona divisió amb un grup d’amics amb els quals havia jugat molts anys. Vam arribar tots al Barça B en bloc i els resultats van arribar: dues terceres posicions en quatre temporades a Segona.

Com d’importants van ser les figures de Luis Enrique i de Tito Vilanova?
Luis Enrique em va donar l’oportunitat de debutar amb el Barça B i fer el salt del futbol formatiu al professional. És dels que més m’ha marcat a la meva carrera i com a jugador el tenia idolatrat. I en Tito, en pau descansi, és qui em va fer debutar al primer equip, un somni des que vaig arribar a la casa. 

L’any 2014 marxes al Celta. Va ser difícil prendre la decisió de deixar el Barça?
A mesura que t’apropes al futbol professional et marques l’objectiu d’arribar a dalt. La decisió va ser més per part de club que meva. Em va sortir l’oportunitat del Celta i no la podia desaprofitar per fer el salt a Primera. Hi havia Fontàs, Nolito, Sergi Gómez o Hugo Mallo. 

"El Girona li està lluitant la Lliga al Madrid de tu a tu. No és només el fet de ser allà, és com estan, com juguen, el plantejament i l‘estil de joc"

La teva darrera temporada vau arribar a les semifinals de l’Europa League davant el Manchester United. Com ho vas viure? 
Va ser espectacular. Estar jugant a Old Trafford i no escoltar res durant tota la segona part arran de marcar. Realment vam ser superiors. La darrera jugada vam tenir l’opció de deixar-los fora. Haver viscut allò ja va valer la pena. També vam fer semifinals de Copa del Rei, ens vam quedar a les portes de tot. 

I després arriba el Girona… quins records tens d’aquella etapa?
Sensacions contradictòries. Amb Machín es va fer una gran temporada. El segon any es va començar molt bé i al final una ratxa molt dolenta ens va enviar a Segona. Haver pogut viure els primers anys del Girona a Primera, amb l’afició que hi ha, la ciutat i el club, és un record inoblidable.

Quina temporada del Girona amb Míchel…
Sí. El Girona li està lluitant la Lliga al Madrid de tu a tu. No és només el fet de ser allà, és com estan allà, com juguen, el plantejament i l‘estil de joc. Míchel té un plantejament molt definit i, si ha de morir amb ell, ho farà. És atractiu per a l’aficionat i per a l’espectador. 

Arriba la Kings League de la mà de Los Troncos. Com va ser? 
Tot va començar quan va néixer la idea, arran de veure la primera xerrada d’Ibai amb Piqué ja vaig pensar que seria bo. Vaig escriure al Gerard Romero per dir-li si li feia falta a algú. Després em va contactar en Pol Font, l’entrenador de Los Troncos i vaig conèixer a Perxitaa.

"Veure Shevchenko, Ronaldinho o Pirlo a la Kings League és estrany i espectacular alhora"

T’esperaves el nivell de la lliga?
Quan m’apunto a aquest repte és per continuar competint, jugant i gaudint. No m’esperava aquest nivell competitiu i aquest ritme. Estic encantat d’haver pres la decisió, t’ho passes molt bé perquè no deixa de ser un show.

A la Kings League han jugat figures com Agüero, Casillas, Ronaldinho, Pirlo, Shevchenko. Què en penses?
El que s’està fent és història. Veure al Cupra pilotes d’or o jugadors que han jugat mundials és una barbaritat. Compartir vestidor amb ells és increïble. Veure Shevchenko, Ronaldinho o Pirlo a la Kings League és estrany i espectacular alhora. 

Vas guanyar la Prince Cup davant Jijantes fent de segon entrenador. Com ho vas viure amb els petits?
És una de les competicions que més vaig gaudir. Tot i no jugar pateixes igual o més. Nosaltres vam acabar guanyant la primera edició. Vam fer la històrica, no podia acabar de millor manera que amb un gol doble, al darrer minut i des del mig del camp.