Carlos Marques-Marcet estrenarà el 23è Festival de Màlaga la seva última pel·lícula, ‘La mort de Guillem’. Es tracta de la història del dol dels pares de Guillem Agulló, un jove antifeixista i independentista assassinat per un grup d’ultradreta fa 27 anys.

La producció de Som*, SUICAfilms i Lastor Media, en coproducció amb Televisió de Catalunya i À Punt Media, es projectarà el 24 d’agost a la secció ‘Málaga Premiere’ i, el dia abans, el festival concedirà el Premi Màlaga Talent en reconeixement a la seva encara curta però prolífica trajectòria, amb films com ’10.000 KM’, gràcies a la qual va ser guardonat amb el Goya al Millor Director Novell 2015, cinc Premis Gaudí i la Biznaga d’Or de Màlaga, entre d’altres; o ‘Els dies que vindran’, que va rebre la Millor Pel·lícula als Gaudí 2020.

Molta emoció! Us presentem el tràiler oficial i el cartell de ‘La Mort de Guillem’. @Batabattv @lastormedia @suicafilms #lalluitacontinua pic.twitter.com/AKUsHnU7jF

— La Lluita Continua (@Lluita_Continua) August 20, 2020

Guillem Agulló era militant de l’organització juvenil de l’esquerra independentista, Maulets i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). Va morir a mans d’un grup de militants de l’extrema dreta que s’anomenava “Komando Marchalenes IV Reich”. Un d’ells, Pedro Cuevas, li va clavar una ganivetada al cor, que va ser el causant de la seva mort, la matinada de l’11 d’abril de 1993, a Montanejos, l’Alt Millars.

Ha estat un cas polèmic, no només per ser polític, ja que segons s’ha reiterat diverses vegades per part d’organitzacions independentistes i els familiars de Guillem, els joves que van participar en el seu assassinat eren coneguts per la seva ideologia feixista i espanyolista, i eren coneixedors de la contrarietat del jove de Burjassot. La sentència i el judici, l’any 1995, van ser, també, molt controvertits. El jutge va acceptar un testimoni anònim, presentat per la defensa, que va declarar sota secret. A més a més, Maulets, l’organització a la qual pertanyia el jove mort, es retirà del judici. El causant de l’homicidi va ser condemnat a 14 anys dels quals, finalment, només en va acabar complint quatre, per bona conducta.

S'han celebrat homenatges, al llarg dels anys, durant la mort del jove, entre els quals destaquen carrers i places amb el seu nom a diversos municipis de l'Estat, una encesa d'espelmes als balcons d'arreu per al seu 27è aniversari de mort, o cançons com 'No tingues por', d'Obrint Pas; o 'Company Guillem', d'Opció k-95. 

El rodatge i la producció del film s’ha emmarcat en la campanya ‘La lluita continua’ (2019-2020), engegada per promoure la memòria del jove mort a mans d’un grup de militants de l’extrema dreta i alertar sobre l’auge del discurs xenòfob i racista. La campanya ha anat acompanyada de diverses activitats pel suport del curtmetratge ‘Ni oblit ni perdó’, de Jordi Boquet, concerts en la memòria de Guillem a Barcelona i València, i la presentació del llibre de Núria Cadenes, ‘Guillem’.

Llegint "Guillem", de @ncadenes, amb el cor encongit. Hauria de ser lectura obligada als instituts! @arallibres @som_amsterdam #LaLluitaContinua #llibres #literatura pic.twitter.com/wGgRhcLlLJ

— Ester Seguí Brunet (@SeguiBrunet) August 18, 2020

El finançament de la campanya s’ha fet a través de micromecenatge, en què s’han recaptat 135.000 euros, de 2.500 aportadors particulars, associacions, entitats i partits polítics.