El 25 de desembre de 1970 el Camp Nou es va omplir amb 60.000 persones per veure el primer partit del FC Barcelona Femení de la història. El partit s’emmarcava dins el programa d’actes d’una jornada solidària al Camp Nou. Carme Nieto (Barcelona, 1948) va saltar a la gespa de l’estadi amb 22 anys, vestida amb una samarreta blanca, pantalons blaus i mitgetes blaugranes. No estaven autoritzades a fer servir ni els colors ni l’escut del club.

Els temps han canviat i, amb 74 anys, entrevistem Carme Nieto perquè ens recordi l’ambient d’aquell primer partit i les dificultats de ser jugadora en una època on no hi havia referents. Fa 52 anys d’aquell primer partit. Fa 52 anys que la Carme és pionera del Barça Femení.

El que marca l’inici del Barça femení és aquell partit del 25 de desembre del 1970. Què en recorda?
Les sensacions encara les tinc ara. Va ser molt gros per a les dones d’aquella època que somiàvem en jugar a futbol. El primer dia que van dir que van anunciar “se buscan chicas para jugar un partido de fútbol”, m’hi vaig apuntar directa. A casa no vaig tenir problemes perquè la meva família era futbolera. Les que hi vam anar som les que ho teníem fàcil. És una cosa que m’ha omplert tota la vida: des dels 22 fins als 74 estic amb el futbol del Barça. Des d’aquell 25 de desembre m’ho estic passant bé.

El partit era una cosa puntual que no hauria tingut continuïtat.
El senyor Ramallets ens va entrenar per jugar un dia, però la Immaculada Cabecerán va pensar que allò no podia morir. Vam parlar amb el Barça i el senyor Montal, en aquell moment el president, va acceptar amb la condició que ens ho muntéssim tot nosaltres. A finals de gener del 71, quan només feia un mes del partit, ja vam jugar un torneig.

Jugaven sense el nom del Barça.
Només portàvem blaugranes les mitgetes i perquè les vam exigir. Com que la Federació Espanyola no admetia el futbol femení, no podíem portar res identificatiu del Barça. S’utilitzava un batibull de noms com Selecció Barcelona o Ciudad de Barcelona.

Aquest partit femení s’emmarcava en un conjunt d’actes. El Barça masculí també jugava. Com va ser jugar al Camp Nou?
Jo aquella sensació encara la tinc quan en parlo. De no ser res a veure’t allà. Ara tinc la pell de gallina. Si em fan triar un moment, dic aquell. Tu imagina’t en aquella època que et diguin que unes dones jugaran a l’estadi.

Una part de l’afició les animava durant el partit, però què sonava pels altaveus?
Pels altaveus hi havia Pedrito Ruiz, periodista esportiu i showman. En un canvi va fer comentaris com “¿se le habrá roto el sujetador?”. El que va venir després va ser pitjor. Al camp del Júpiter, des de les grades, ens tocaven l’esquena o ens estiraven el cabell. Al final, ja no em feia mal el que em deien.

A quina edat va jugar el partit?
Als 22 anys. Jo treballava en un laboratori farmacèutic i pensava: quan podré entrenar? Vaig demanar que m’acumulessin les vacances als matins per poder entrenar.

Com comença l’Agrupació Barça Jugadores?
En un acte d’homenatge a Antoni Ramallets i Josep Seguer em va trucar el Barça per assistir-hi i dir unes paraules. Aquell mateix dia vam fer un dinar i després d’una petita xerrada vaig ser la primera a apuntar-me. L’agrupació creix, demà [divendres 20 gener] arriba una jugadora nova. Algun marit es deu haver queixat, si abans era ell el que anava els divendres a la tarda a jugar a futbol o a tenis, ara és la dona qui ho fa.

I què hi feu a la Vall d’Hebron?
Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi. Allà hi ha una sala amb una pantalla de cine i unes graderies que va pagar Leo Messi. Anem a buscar els nens a l’habitació i els hi proposem d’anar a veure un partit del Barça. Quan entrem a la sala, sona l’himne pels altaveus i repartim banderes i bufandes per poder veure el partit amb un ambient semblant al del camp. Surts d’allà una mica tocat.

Com és tornar a entrar al Camp Nou a veure un partit del femení?
M’hi sento com a casa. Vaig a la meva localitat al gol nord i en algunes ocasions ens han convidat a totes les pioneres a la llotja. Ens sentim personalitats.