És dimarts, 15 de desembre de 1992. Ja s’ha fet de nit i Pedro Álvarez, un jove de 20 anys, acompanya amb cotxe la seva parella pels carrers d’Hospitalet de Llobregat. Quan la deixa al seu domicili, un cotxe és a punt d’atropellar-la, i s’inicia una forta discussió entre Álvarez i el conductor d’aquest vehicle. El conductor acaba disparant diversos trets al cap d’Álvarez, que ni tan sols arriba viu a l’Hospital de Bellvitge; i seguidament l'assassí es dóna a la fuga. Més de 27 anys més tard, Juanjo Álvarez, el pare de la víctima, arriba a un local de l’Eixample, on es reuneix cada dues setmanes amb diversos companys que constitueixen la Plataforma Pedro Álvarez. Volen aconseguir treure l’entrellat de l’assassinat del seu fill: “El xaval sempre hi és present, sobretot quan arriben dates assenyalades”, diu, “però s’ha de posar una mica de terra i seguir lluitant”.

El cas d’en Pedro, a dia d’avui, resta impune. El principal sospitós és un ex-Policia Nacional, ara jubilat, que va ser detingut uns dies després dels fets i alliberat al cap d’una setmana, a falta de proves concloents. La seva roba no va ser analitzada per les restes de pólvora, la presumpta arma del crim no va aportar resultats significatius i el cotxe que conduïa el presumpte assassí es troba desballestat des de 2002. El cas sempre ha estat investigat per la mateixa Policia Nacional. A mitjans de setembre d’aquest any, l’Audiència Nacional va rebutjar l’últim intent de la Plataforma per reobrir el cas del jove. Es demanava que la investigació fos duta a terme per un cos diferent del del del sospitós (concretament els Mossos d’Esquadra) i que l’arma del crim fos re-analitzada amb les tecnologies pertinents, més precises que les de 1992.

Juanjo Álvarez. Foto: Celia Oliveras.

El cas prescriu el novembre d’aquest any. Juanjo afirma, entre rialles amb els seus companys, que el resultat negatiu de la vista no els va “agafar per sorpresa”. L’Audiència havia de ser oberta, però “després de mitja hora esperant”, els van anunciar que no podien entrar “ni el procurador, ni la família, ni els mitjans de comunicació” i, a més, sense justificació. L’Audiència Nacional argumenta que el cas no es pot recuperar perquè les tecnologies actuals no són suficientment punteres per aportar dades noves a la investigació.

Història d’una lluita
Tant els fets, com la controvèrsia i les irregularitats judicials de l’assassinat de Pedro Álvarez recorden una mica, salvant les distàncies, al més recent cas Altsasu, pel que vuit joves que van participar en una baralla amb dos guàrdies civils fora de servei al País Basc estan complint condemnes d’entre un i deu anys de presó. La Plataforma es mostra solidària amb altres causes similars i, de fet, amb gairebé 28 anys d’antiguitat, ha esdevingut l’embrió de la lluita anti-repressiva: “No és només el cas d’en Pedro”, diu Juanjo, “s’ha convertit en abanderat de tot el que passa, no és un cas aïllat.”

Un membre de l’associació explica que l’èxit de la Plataforma, que encara reuneix entre 300 i 500 persones cada cop que convoca un acte, és que “no s’hi ha barrejat cap partit polític, tothom hi és sota la mateixa bandera, la bandera contra els abusos de poder.” D’altra banda, és una lluita que es basa en el “suport mutu” i on els pares de Pedro, Juanjo i Carmen, són indispensables. “En Juanjo és l’ànima i la Carmen el cor”, comenta.

La Plataforma planteja “endurir el discurs” durant els mesos que falten per evitar la prescripció definitiva del cas. Les accions portades a terme fins ara, però, ja han estat contundents. S’hi inclouen 18 dies de vaga de fam per part de Juanjo Álvarez (dos menys que la de Jordi Sánchez i Jordi Turull) i la producció d’un documental titulat “Nosotros no olvidamos”, finançat per micromecenatge i que va veure la llum a principis d’aquest any. Aquest n'és el tràiler oficial:

Tirar endavant l’associació, a més, no ha estat fàcil. Durant l’assemblea els membres relaten anecdòticament la visita inesperada d’un agent de la policia secreta a una de les reunions, a qui Juanjo curiosament coneixia de vista. La família del jove encara rep trucades amenaçadores diàries, a vegades “durant tota la nit”. Quan el pare del jove les va denunciar, li van suggerir que es canviés el número de telèfon. A Juanjo el van fer fora d’una feina per l’activitat de les seves reivindicacions. Fins i tot, l’any 1993, Antena 3 havia d’emetre un episodi de la sèrie “Al filo de la ley”, que dirigia Pedro Costa i presentava Maria Rosa Mateo, bona part del qual anava dedicat al cas del seu fill. Aquest capítol no es va acabar emetent, la sèrie es va cancel·lar als pocs episodis, i Pedro Costa va acabar dimitint. Segons la Plataforma, va ser “la primera vegada que s’atrevien a fer denúncies a la policia”.

La política del dol
Si hom cerca a Google Maps, descobreix que existeix una “Plaça Pedro Álvarez” a Hospitalet de Llobregat. Aquest, però, no és el nom oficial, sinó la localització on el jove va ser assassinat. Amb el temps se li ha assignat aquesta nomenclatura popular. Al seu dia, la Plataforma hi va col·locar una placa en la que es podia llegir: “Aquí Pedro va ser assassinat per un policia”, en referència al principal sospitós. Aquesta va ser retirada durant unes obres, però encara n’hi llueix una altra que amb el seu nom i la data dels fets.

Juanjo Álvarez, que ha estat implicat en moviments socials des que era jove, reconeix que, quan es tracta d’un fill, “la lluita es porta amb molta més ràbia.” Aquest any la manifestació anual en recordatori del seu assassinat, a més de la tradicional ofrena floral, es concep de manera que pugui acabar davant de l’Audiència Nacional, en un últim intent per posar pressió i reobrir el cas. “Tinc tota la vida, per plorar al meu fill. Ara, per agafar l’assassí, no sé el temps que em queda”, diu.