"De moment, sisens col·locats. El castell va bé, té bona mida. Comença el més dolorós, que és la col·locació del pilar". Des dels balcons, el públic aplaudeix, en tensió. "L'enxaneta ja és dalt, estan a punt de carregar el tres. Atenció, carreguem el 3 de 9". Les gralles i els tabals sonen, banda sonora de l'expectativa del moment. L'enxaneta aixeca la mà. "Sí senyor! Carregat!". La plaça, a vessar de gom a gom embogeix d'alegria, aplaudint amb força mentre el castell descarrega. Felicitacions. Punys a l'aire. Somriures. Alguna llàgrima d'emoció.

Aquest any, però, no hi ha hagut, ni es preveu que hi hagi res de tot això. Amb l'inici de la pandèmia de la covid-19, els castellers, de la mateixa manera que tota la societat, van haver de posar en pausa la seva activitat, aturant assajos i actuacions. I ara, amb l'anomenada "nova normalitat" són un dels col·lectius més afectats, ja que el contacte i la manca de distanciament social són intrínseques a aquesta tradició catalana.

Torre de nou amb folre i manilles: Castellers de Vilafranca a la Festa Major de l'Arboç del Penedès. Foto: Mireia Solano

"Quan va començar tot això al març ningú esperava, o almenys nosaltres no esperàvem, que pogués anar tan enllà. Ara ja tenim claríssim que no hi haurà castells en tota la temporada, i ens comença a preocupar si no n'hi haurà la temporada que ve", explica la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. La Coordinadora, entitat fundada el 1989, s'encarrega de "vetllar pels interessos comuns de les colles castelleres" i compta amb 102 colles castelleres federades.

Assajos aturats

Des de la Coordinadora han elaborat un document -emparat pel pla de represa del sector cultural aprovat pel PROCICAT  on es presenten una sèrie de recomanacions sobre com ha de ser la tornada a l'activitat castellera després de la covid-19. Grups reduïts i estables de fins a 20 persones, no fer proves amb pinya tancada i assajar durant màxim una hora són algunes de les condicions estipulades. A més, recomanen que l'activitat no es reprengui fins que la regió sanitària en qüestió no es trobi en una situació de baix risc de rebrot per a la covid-19.

Carles Mata, President dels castellers de Vilafranca: "De moment no hem reprès els assajos. L'única opció viable que veig perquè puguem reprendre una mica la normalitat és la vacuna"

Tanmateix, tot i les ganes de retornar a l'activitat de la qual més gaudeixen, cap de les colles que aplega la Coordinadora ha reprès l'activitat fins el dia d'avui. "De moment no hem reprès els assajos. L'única opció viable que veig perquè puguem reprendre una mica la normalitat és la vacuna. Fins que no hi hagi vacuna hi haurà distanciament social, i si hi ha distanciament social no podem fer pinyes", explica Carles Mata, President dels castellers de Vilafranca.

"Des de la nostra colla han avisat que fins que la Coordinadora no digui que es poden tancar pinyes, que no cal mantenir la distància de seguretat entre els castellers i que no s'ha de fer assajos en grups de reduïts, no retornarem a l'activitat", explica la Joana Garreta, membre de la colla castellera Xerrics d'Olot i cap dels músics.

Xerrics d'Olot 

Un any sense Sant Fèlix

I com en tots els esports, si no s'assaja, no s'actua. "Serà el primer any en 250 que no es faran castells per Sant Fèlix", es lamenta Mata. Sant Fèlix és la diada castellera per excel·lència que se celebra cada 30 d'agost, el dia central de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Durant aquest dia i el següent s'apleguen a la plaça de la vila moltes de les colles castelleres del panorama català per aixecar les millors torres i pilars enmig del caliu i la fressa de la gent.

Però enguany no es podrà celebrar. "Això ens preocupa molt perquè és una cosa històrica". Mata explica que la plaça on se celebra la diada rep el nom de 'La plaça més castellera', "no només pels castellers de Vilafranca, sinó també per la història que hi ha darrere dels Xiquets de Valls o els Nens del Vendrell, ja que quan encara no existien els castellers de Vilafranca, ja es feien castells allà".

Carles Mata: "Serà el primer any en 250 que no es faran castells per Sant Fèlix"

Per la comunitat castellera Sant Fèlix és molt més que una simple celebració: "Sant Fèlix és el súmmum, és un sentiment, són moltes coses". Mata comenta que la seva màxima il·lusió és fer castells aquest dia i que després de tants anys no en puguin fer els deixa "una mica tocats".

 

Però Sant Fèlix no és l'única cita castellera que ha quedat suspesa. La XXVIII edició del Concurs de Castells de Tarragona s'ha traslladat a l'any 2022 a causa de la situació sanitària. La celebració biennal estava prevista el 27 de setembre a Torredembarra i el 3 i 4 d'octubre a la Tarraco Arena plaça en un format diferent de l'habitual, però l'Ajuntament de Tarragona ha decidit anul·lar-la.

Preocupacions que van més enllà

Les inquietuds de les colles, però, van més enllà de no poder participar en les diades castelleres, són a llarg termini i afecten elements estructurals de les agrupacions.

El temor de l'Anna Jiménez, cap de colla dels castellers de Sagrada Família, rau en els més menuts. "La canalla més petita que va arribant durant l'any, no ha entrat, no sé què passarà amb els acotxadors". Però ella no és l'única amoïnada per aquest fet. Carles Mata reitera que aquest és un dels problemes més greus, "durant l'any vas fent maneres per buscar més canalla, fas tallers, fas activitats perquè entri, i sempre tens algun o altre de nou" però "ens trobarem el 2021 que la canalla que teníem ha crescut i no n'ha entrat de nova".

En el moment que es reprengui l'activitat castellera els més petits tindran una complexitat física diferent. "Els nens hauran canviat gairebé tots de posició, aleshores hauran de començar tots des de 0 i amb una forma física perduda", comenta Jiménez.

Castellers de la Sagrada Família al Concurs de Castells de Tarragona.

Però l'aturada i el confinament no només tindran incidència en la forma física dels més menuts, sinó en tota la colla castellera. Joana Garreta, castellera dels Xerrics d'Olot, explica que "potser algú fa tots aquests mesos que no ha fet res, mentre que hi ha d'altres que han estat fent molt exercici". En aquest sentit s'ha d'anar molt amb compte, ja que "si puges a un castell i no estàs preparat, no només et faràs mal a tu, sinó que faràs mal a tots els altres".

Garreta considera que "seran les colles més petites les que patiran", ja que si hi ha gent que deixa l'activitat necessitaran buscar-ne d'altre amb el mateix nivell. Mata està convençut que un any en blanc provocarà un descens del nivell al qual estaven acostumats, "tot tirarà enrere, qui no ho reconegui és que s'està enganyant".

Anna Jiménez, cap de colla dels castellers de Sagrada Família: més enllà dels castells hi ha d'arrel uns valors que són molt importants com a societat"

Així mateix, des de la Coordinadora també subratllen el problema econòmic. "La majoria de les colles viuen de subvencions, siguin municipals o de la Diputació, i n'hi ha que tenen despeses elevades per mantenir el local, despeses estructurals que s'escapen del que pot ser fer front al dia a dia sense les subvencions". Tot i això, compten amb el compromís del Departament de Cultura de la Generalitat de reprendre l'activitat "sense haver perdut cap colla", si més no per motius econòmics.

Mantenir la flama encesa

Tot i els entrebancs i l'aturada general, les colles no han perdut l'esperit festiu i social que les caracteritza. L'impuls de nombroses activitats per mantenir-se actius i no perdre l'essència castellera ha estat una constant. Des de publicacions a les xarxes socials fins a casals d'estiu, passant per un Escape Room virutal o rebostos solidaris. Allò que la imaginació - i les mesures de seguretat - permeten, és benvingut. "Evidentment tots estem a la colla per fer castells, però més enllà dels castells també tenim una repercussió social molt important", expliquen des de la Coordinadora.

És evident que el futur dels castells és més que incert: de moment, no hi ha una data de tornada a la vista. Tanmateix, les colles castelleres no perden l'esperança i reivindiquen el valor del món casteller: "Tant de bo que la gent s'animi i tot torni a ser com abans perquè la veritat és que és un món increïble, més enllà dels castells hi ha d'arrel uns valors que són molt importants com a societat", manifesta Jiménez. Mata conclou: "Hem de mantenir viva la flama com puguem, i desitjar que l'any que ve puguem tornar-hi a ser".