Avui, després d’anys de lluita, l’atleta sud-africana Caster Semenya perd la seva batalla contra la Federació Internacional. El seu és el cas d’una doble campiona olímpica que va néixer amb testicles interns i té un nivell de testosterona tres vegades superior a l’habitual en dones. Aquestes característiques són pròpies d’un Desenvolupament Sexual Diferent (DSD), anomenat hiperandrogenisme.

Degut a això, ara l’atleta s’haurà de medicar per poder competir, seguint la resolució del Tribunal Suprem de Suïssa, que ha desestimat el recurs de l’atleta, i que manté la norma segons la qual les dones que generin uns nivells alts de testosterona s’han de medicar per poder competir a les proves de mig fons.

Semenya ja s'ha pronunciat a Twitter, declarant que "un home pot canviar les normes, però aquest mateix home no pot dirigir la meva vida".

Chills my people,A man can change the rules but the very same man can not rule my life,What I'm saying is that I might have failed against them the truth is that I have won this battle long ago,Go back to my achievements then you will understand.Doors might be closed not locked.

— Caster Semenya (@caster800m) September 8, 2020

Un procés que ve de llarg

Ja el febrer de 2019 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) s’enfrontava a les vistes del procés d’apel·lació de Caster Semenya contra la regulació de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), segons la qual s’apartaria de les competicions a les dones intersexuals.  Semenya reclamava el seu dret a segur competint sense medicar-se o sotmetre’s a una cirurgia, solucions que proposa la federació per a aquelles atletes que es vegin apartades per la nova legislació. Aquesta normativa es pretenia aplicar en determinades proves, com en el cas de Semenya, que corria els 800 metres llisos.

Els advocats de Semenya consideren que el seu cas és diferent dels d’altres atletes transgènere, perquè diuen que va néixer com a dona i legalment sempre ha estat reconeguda com a tal. Creuen que impedir que corri en categories femenines seria un acte discriminatori. A més, al·leguen que no ha estat científicament demostrat que un nivell més alt de testosterona sigui el factor més determinant en el rendiment esportiu de les dones.

La IAAF tampoc no ha aportat cap prova prou sòlida que demostri una relació directa entre el nivell de testosterona i l’avantatge competitiu. Així i tot, la federació sosté que la testosterona, tot i no ser l’únic element, sí que determina el per què de separar homes i dones en esports. Asseguren que tan sols vetllen per igualar les condicions competitives.

Una qüestió discriminatòria

Cal tenir en compte que, mentre els homes amb un nivell de testosterona atípicament alt no són exclosos de competir en categories masculines -ni es considera que això suposi un avantatge injust- les dones veuen qüestionada la seva identitat i són apartades de la seva professió.

Nacions Unides i Human Rights Watch ja van demanar en el passat a la IAAF que no imposés la norma de la reducció de testosterona, considerant-la discriminatòria. Semenya també compta amb el suport del govern de Sud-Àfrica, que va impulsar la campanya Naturally Superior per donar ressò al cas a través de les xarxes socials.

El cas de Caster Semenya no és l’únic pel que fa a atletes intersexuals que s’han vist vetades a les competicions. Al llarg de la història, des de la irrupció de les dones al món professional de l’esport, s’han dut a terme nombroses proves de verificació de sexe de les atletes, arribant a extrems humiliants i discriminatoris. Des de fer-les desfilar nues davant un “jurat” de ginecòlegs, a “certificats de feminitat” i proves de cromosomes.