Jean Castex, nou primer ministre de França
Publicat el 05 de juliol 2020

Els últims esdeveniments a França han portat Emmanuel Macron, president de la República, a nomenar Jean Castex com a nou primer ministre. L'alcalde de Prada de Conflent, que havia estat reelegit d'aquest càrrec a les últimes municipals, serà l'encarregat de liderar el nou govern del país, que reclama un gir urgent cap a l'ecologisme. Però, què en sabem del nou primer ministre francès? Recollim 5 claus per conèixer la seva trajectòria i saber què podem esperar de la seva gestió de la nova etapa que afronta França. 

1. Un home fet per a les institucions

Jean Castex és nét de polític i ha enfocat sempre la seva trajectòria acadèmica i professional a aquest sector: és graduat a l'Institut d'Estudis Polítics de París i a l'Escola Nacional d'Administració. Durant els primers anys de la seva carrera va ocupar diferents càrrecs en diverses institucions, com el Tribunal de Comptes, on va començar, o el Ministeri de Solidaritat i Cohesió Social, del qual va ser director d'hospitalització i organització assistencial. També es va apropar als Ministeris de Salut i Treball fins que el 2008 va ser escollit alcalde de la població pirinenca.

El 2011, durant el mandat de Nicolás Sarkozy, va ser nomenat secretari general adjunt de la Presidència de la República. Un altre dels moments més destacats de la seva carrera va arribar el 2017, quan es va convertir en el delegat interministerial per als Jocs Olímpics i Paralímpics que es disputaran a París el 2024. El 2019 va esdevenir president de l'Agència Nacional d'Esports. Darrerament l'hem vist coordinant la desescalada post-confinament a França, missió que li va encarregar el seu predecessor al càrrec que avui ocupa, Édouard Philippe. 

2. Un perfil molt diferent del de Manel Valls

El nomenament de Castex no ha sorprès a França: s'esperava que fos nomenat per algun alt càrrec. Però per què Macron li ha encarregat la formació de govern? En primer lloc perquè és un home de confiança i lleial, explica al Diari de Barcelona el periodista radiofònic de Perpinyà Sébastien Berriot. Coneix bé el nou primer ministre, del qual ha fet la cobertura informativa en diverses ocasions quan era alcalde de Prada.

“Cal dir que si Macron ha triat Jean Castex és perquè sap que no és un ministre polític. Tot i ser un home de dreta, és un home de dreta que obeeix”, subratlla. Un apunt pertinent tenint en compte els precedents de Manuel Valls i François Fillon, ambdós predecessors de Castex i que en el seu moment van intentar fer el salt del Palau de Matignon al de l'Elisi, encara que fos a costa dels presidents a qui servien. “No és un cap de llista que tingui ambicions. És un home de dossiers: els gestionarà i els acomplirà”.

3. Per què Jean Castex?

El fins ara alcalde de Prada ha rebut l'encàrrec perquè és sobretot algú que té un coneixement molt bo dels dossiers: ha estat un alt funcionari en diversos ministeris, especialment en el de Sanitat, on va ser cap de gabinet. “Domina els secrets del poder, coneix molt bé el funcionament de les altes esferes de l'Estat”, apunta Berriot. No debades, va ser secretari general de l'Elisi quan Nicolas Sarkozy era president de França. És a dir, “era el cap de l'Elisi”.

També és un bon negociador i sobretot és un home que domina al mateix temps les qüestions nacionals i els assumptes locals: feia anys que era alcalde de Prada, amb un gran suport popular. Després de guanyar el 2008, el 2014 va ser reelegit amb més del 70% dels vots a la primera volta i ara, al març, el poble va tornar a confirmar la seva confiança en ell amb un 76% dels vots. Precisament, Macron buscava algú arrelat al territori: “Se li havia tirat molt en cara de dirigir França sense tenir en compte els petits alcaldes i electes locals”. Amb Castex, molt ben implantat al Departament dels Pirineus Orientals, el president francès confia recuperar la sintonia amb el món local.

4. La seva relació amb Catalunya

Castex, occità d'origen, no pas nord-català, però sí catalanoparlant, ha estat dotze anys alcalde de Prada, vila d'un gran simbolisme per al catalanisme. Als peus del Canigó, és el lloc de descans d'una gran figura per Catalunya, Pompeu Fabra, i la seu de la Universitat Catalana d'Estiu. En el marc de la seva inauguració, Castex va intervenir l'any 2017 llançant missatges com "Prada, terra de llibertat", emprant el concepte de "Països Catalans" per parlar de l'Occitània i Catalunya i fent referència a la repressió i a l'exili dels catalans durant la Guerra Civil espanyola. A més, el periodista i director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà Josep Puigbert posava de manifest la bona relació del nou primer ministre francès amb diversos alcaldes de la Catalunya Nord posicionats contra la repressió a Catalunya. 

Tot i així, Berriot creu que l'independentisme no hauria d'esperar un aliat a Matignon. “Pot actuar per millorar les relacions transfrontereres, però crec que farà més per millorar les relacions francoespanyoles que les francocatalanes”. El segon home polític de França serà doncs un alt funcionari, algú auster, estricte. Sever, avisa Berriot. Si bé és cert que molts mitjans espanyols el relacionen amb una dreta dura pels seus vincles amb Nicolás Sarkozy, diaris francesos com L'indépendant parlen més aviat d'una dreta social. Sobre aquesta doble faceta, el locutor també en diu la seva: “Quan és sobre el terreny, casi és un amic. Té els dos costats: el del dossier i el del terreny. Per això ha sigut escollit”.

5. Els reptes de la nova legislatura

Darrerament ha estat “el senyor desconfinament”: és ell qui ha gestionat tota la posada en marxa del desconfinament al país veí. Precisament, el principal repte serà la crisi sanitària per la pandèmia de la COVID-19 i la crisi financera que l'ha seguida, redreçar França. “Macron sap que té un home de dossier que podrà afrontar problemes molt difícils sense fer política. Tractarà els temes des d'un punt de vista tècnic”, pronostica Berriot.

Castex també haurà de negociar: amb els sindicats de funcionaris, els de la sanitat... I tot i ser un home clarament de dreta, el periodista creu que el nou primer ministre és capaç de tenir amics en tot l'espectre polític. Un exemple: l'alcaldessa socialista de París, Anne Hidalgo, reescollida a les darreres municipals, que el coneix bé arran de la fita olímpica, ja li ha donat la benvinguda. “És de dretes, sí, però és capaç de dirigir una política que no ho sigui necessàriament si el president li dóna una orientació, pot desmarcar-se del seu origen polític”, diu el locutor.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —