El català perd facultats - Diari de Barcelona
El català a les universitats viu moments complicats. Les dades oficials indiquen que, de mitjana, tres quartes parts de tots els graus s’imparteixen en llengua catalana, però la majoria de professionals del sector coincideixen en assenyalar que les xifres del Departament de Cultura sobreestimen la presència del català.
Mentrestant, continuen augmentant les denúncies dels estudiants per vulneracions de drets lingüístics, relacionades amb la baixa oferta en llengua catalana o amb l’incompliment de l’idioma establert al pla docent. “Hem de garantir els drets lingüístics dels estudiants i que puguin rebre les classes en català i això ha de ser compatible amb la universitat internacional que volem”, assegura Gemma Geis, la nova consellera de Recerca i Universitats, en declaracions al Diari de Barcelona.
Des de Plataforma per la Llengua adverteixen de l’increment de les queixes lingüístiques en l’àmbit universitari. Les 14 que van rebre el 2019 es van convertir en 64 el 2020, i 27 d’aquestes, concentrades en els mesos d’octubre a desembre. “Aquest any ja en portem una quarantena”, explica el tècnic d’educació de l’organització, Marc Guevara. “La gran majoria són per incompliments dels plans docents. La situació típica és que estudiant de fora diu que no entén el català i llavors el professor canvia l’idioma”, comenta. El tècnic també es mostra crític amb les universitats: “Els rectorats sempre ens diuen que són casos aïllats, però tots sabem que no és així”.
Segons l’article 35.1 de l’Estatut, els alumnes tenen dret a rebre l’educació en català
La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) també ha registrat més vulneracions de drets lingüístics i coincideix en el diagnòstic. Mireia Arguijo, secretària de Llengua i Cultura de l’entitat, argumenta que els mecanismes de les universitats per fer front a aquests problemes no són efectius perquè no respecten l’anonimat de l’alumne. “Quan ets davant d’algú que t’ha d’avaluar, el risc és elevat i molts ho deixen córrer”, explica. “A més, sovint la resolució arriba tard, quan l’assignatura ja s’ha acabat”.
Actualment no es poden quantificar exactament les queixes lingüístiques perquè no hi ha un sistema que les agrupi totes. Les diferents organitzacions asseguren que estan treballant per crear un model que centralitzi totes les denúncies de vulneracions de drets i els permeti tenir les dades unificades.
El primer pas a l’hora de garantir els drets lingüístics dels estudiants és assegurar el compliment dels plans docents. La llengua que esculli el professor abans de començar el curs és la llengua amb la qual s’impartirà l’assignatura. Màrius Martínez, vicerector de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), avisa que “l’alumnat no pot excusar-se dient que s’ho ha trobat com un element sobrevingut perquè les guies docents es publiquen al juliol”.
Màrius Martínez (UAB): "L’alumnat no pot excusar-se dient que s’ho ha trobat com un element sobrevingut perquè les guies docents es publiquen al juliol"
A més, la universitat ofereix tota mena de recursos gratuïts perquè els estudiants de fora puguin aprendre el català. Jordi Matas, vicerector de relacions institucionals de la Universitat de Barcelona (UB), comenta que el respecte pels plans docents sembla una cosa lògica, però que “s’ha d’anar recordant de tant en tant”.
Què diu la llei?
El marc legal no és prou rigorós amb la presència del català. L’article 35.1 de l’Estatut estableix que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament universitari i que els alumnes tenen dret a rebre l’educació en llengua catalana. El 35.5 afirma que els professors poden impartir les classes en qualsevol llengua oficial, la qual cosa inclou el castellà.
La Llei d’Universitats de 2003 desenvolupa més l’aspecte lingüístic. Precisament, Jordi Matas va ser l’impulsor de la inclusió del punt 6.4. Després de molts esborranys, debats i insistències, va aconseguir convèncer l’aleshores conseller Mas-Colell d’incorporar a la llei que el professorat contractat per les universitats hagués de conèixer el català.
Amb el canvi de govern i l’arribada del tripartit, Matas es va adreçar als nous responsables per elaborar un decret que desenvolupés les implicacions de “conèixer el català”. “Van ser set anys de pressió brutal al Parlament”, explica. Finalment, el 2010, l’últim decret aprovat pel govern de Montilla, establia que, per als professors fixos, conèixer el català era “un requisit i no un mèrit” i donava un termini de dos anys per acreditar el nivell C.
“No és el decret que demanàvem nosaltres. El rector pot eximir de l’exigència d’aquest requisit”, reconeix Matas. Els professors visitants i els associats amb contractes de durada inferior a dos anys, entre d’altres, tampoc estan obligats a tenir un nivell bàsic de català. “En aquesta escletxa legal és on es posa en risc la seguretat lingüística de l’alumnat”, conclou el vicerector de relacions institucionals de la UB.
Sovint, el trilingüisme i la perspectiva global serveixen per justificar la disminució del català. És el cas de la Universitat Pompeu Fabra, que ha optat per un model en què, sobre el paper, el català, el castellà i l’anglès funcionen indistintament. “Darrere la presumpta internacionalització, hi ha hagut una castellanització”, rebat Xavier Vila, catedràtic de sociolingüística per la UB quan va parlar amb el DdB i ara nou secretari de Política Lingüística.
A priori, la disminució del català ha anat en favor de l'anglès. Tanmateix, Vila sosté que els professors que vénen de fora no tenen per què saber català, la qual cosa afavoreix més el castellà que l’anglès. “Utilitzen el mite del plurilingüisme per amagar el retrocés constant del català a la seva universitat”, conclou Vila, que considera que “el model educatiu no ha de reflectir la realitat lingüística de la societat, sinó compensar-la”.
El catedràtic de sociolingüística pensa que la Generalitat hi podria fer alguna cosa més a través dels contractes programa. “En el seu dia ja van exigir més continguts en anglès o no passarien una part de les subvencions. Ara, podrien fer el mateix demanant una presència normalitzada del català”.
Si als graus la situació del català és complicada, als màsters és encara pitjor. El percentatge en català amb prou feines supera el 50%. “Volen atraure estudiants d’altres països i hipotequen la llengua, en lloc de veure-la com un valor afegit”, reflexiona Mireia Arguijo. I afegeix: “És la crònica d’una mort anunciada. Estem castrant el talent de casa, quan hauríem de reivindicar el català com a tret distintiu”.
Els professors visitants i els associats amb contractes de durada inferior a dos anys, entre d’altres, no estan obligats a tenir un nivell bàsic de català
L’ampli consens que hi havia anteriorment per protegir i promocionar el català com a llengua de pròpia de Catalunya en tots els àmbits sembla que s’ha perdut. Actualment els idiomes s’han polititzat. Alumnes i docents coincideixen en assenyalar que sovint es relaciona el parlar català o castellà amb un bàndol polític o un altre. Això posa en una posició encara més difícil els professors que es troben amb un estudiant que demana canviar del català al castellà.
El debat entre la deferència envers l’alumne o el respecte per la llengua. Alguns docents no tenen ganes de generar conflicte o semblar sectaris o provincians i acaben cedint. A la llarga, això constitueix un acte de menyspreu cap al català, que acaba esdevenint un idioma de segona. “Per què el necessitem, si en castellà també ho entenem tots?”, reflexionen amb ironia els docents.
La traductora i diplomàtica catalana Diana Coromines narra la seva experiència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A principis del 2012 impartia dues assignatures de traducció anglès-català del tercer curs de Traducció. Els graduats que obtenen el títol a Catalunya se suposa que han de ser capaços de traduir de l’anglès al català o al castellà indistintament. “En acabar la primera classe, un grup d’alumnes em va demanar si ells podrien ser avaluats en castellà”, explica Coromines. Ella s’hi va negar, perquè precisament l’objectiu de l’assignatura era que els estudiants aprenguessin a traduir al català. L’assignatura anglès-castellà era una altra, que ja estava contemplada al currículum.
“Amb aquests alumnes ho hem fet així tota la vida” li va comentar una altra professora del departament. Havien superat dos cursos a una universitat catalana, estudiant la carrera de Traducció, sense saber ni gota de català. Sorpresa i indignada, Coromines va deixar clar que, tot i que tindria en compte que l’estaven aprenent, ella els avaluaria en català. “Vaig rebre crítiques i retrets de la resta del professorat, que m’acusaven d’intolerant”, recorda.
A final de curs, va denunciar la situació a la degana, al rector i a la Síndica de Greuges. La seva resposta va ser que aquests alumnes se’ls aplicava el concepte “d’adaptació curricular”, que legalment es fa servir per estudiants amb discapacitat intel·lectual. La Síndica va arxivar l'expedient, en considerar que es tractava d'una qüestió contemplada pel pla d'estudis i no pas una vulneració de drets. En acabar el curs, Coromines va deixar la docència a la UPF. “L’actitud general és d’arrugar-se”, lamenta la traductora, i aconsella: “Ens hem de fer respectar més”.
Una presència menor del català també té impacte en la seva qualitat. “Competència i ús estan relacionades. A més ús, més competència”, afirma Carme Junyent, professora de Lingüística a la UB. El castellà no només ha augmentat la seva presència entre els universitaris, sinó que també ha incrementat la seva influència sobre el català. La pronominalització dels verbs de moviment com “se m’ha caigut” o l’ús de “pel matí” en lloc d’“al matí” són exemples d’interferències que la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades lamenta que s’hagin normalitzat. Junyent sentencia: “Si cada cop parlem menys català, cada cop el parlarem pitjor”.
Dificultats al món del dret
El problema s’aguditza a les facultats de Dret. Segons un estudi de Plataforma per la Llengua de 2019, quatre de les set universitats públiques de Barcelona -UAB, UB, UPF i UVic- no arriben a la meitat de la docència en català.
En Joan ha acabat tercer de Dret a l’Universitat de Girona. “Bases del Dret Penal, Despesa Pública i Finançament, Teoria del Dret… he acabat fent moltes classes de la carrera en castellà”, comenta. Per a ell, és una cosa tan habitual en aquest grau que ho ha acabat normalitzant. “Sincerament, no tinc ganes de queixar-me”, explica resignat. Una postura força habitual entre els estudiants, que volen evitar tràmits i problemes. “Al final, el que tots volem són els crèdits de l’assignatura amb el mínim de complicacions”, conclou.
També estudia Dret però a la UPF en Ferran Beltran. Explica que ja a primer es va trobar amb un cas de vulneració dels drets lingüístics. Malgrat que el Pla Docent de l’assignatura d’Economia anunciava que l’assignatura era en català, la professora l’impartia en castellà. Tot i que no li semblava correcte, no es va queixar. Tanmateix, a la meitat del trimestre, la professora va enviar un correu electrònic als alumnes demanant que entreguessin els treballs dels seminaris en castellà per “facilitar la feina de correcció al professorat”. Després de parlar amb Plataforma per la Llengua, va posar una queixa al Síndic de Greuges. “La resolució, que reconeixia que s’havien vulnerat els meus drets, no va arribar fins a l’any següent”, explica decebut.
En Ferran també lamenta que de les tretze assignatures que ha estudiat aquest curs, només tres hagin estat en català, i encara a més, dues d’aquestes eren optatives. “El problema és a la base. No s’ensenya el llenguatge tècnic o jurídic o en català”, manifesta en Ferran.
Això es tradueix en les dades alarmants, recollides per Plataforma per Llengua, que evidencien que “l’àmbit judicial és dramàtic pel català”. Segons l’informe, només un 7,7% de les sentències el 2018 van ser en català i amb prou feines eren una quarta part els documents notarials redactats en aquesta llengua.
