Un 41% de la població de Catalunya i de Navarra es declara atea, agnòstica o no creient. Així ho revelen les dades d'un informe publicat per la fundació Ferrer i Guàrdia. Els segueixen els ciutadans del País Basc, amb un 37,8%, i de les Illes Balears, amb un 33,7%. Aquestes xifres són superiors a la mitjana de la resta del estat, on un 29'3% –és a dir, 3 de cada 10 persones– s'identifica com atea (12,5%), agnòstica (7%), o no creient (9,8%). 

En canvi, a Aragó (16,6%), i les ciutats autònomes de Melilla (15%) i especialment Ceuta (3,4%) són les regions on les xifres d'ateus són menors. 

Pel que fa a la població que sí que es considera religiosa, la immensa majoria (67%) s'identifica com a catòlica, mentre que un (2'4%) s'identifica com a creient d'altres confessions religioses. 

Dades de l'Informe Ferrer i Guàrdia 2020: Educació Laica, l'assignatura pendent

Els joves d'entre 18 i 24 anys: els menys creients

L'informe també revela que més de la meitat dels joves d'entre 18 i 24 anys s'identifiquen com a no creients (52,2%). Però, a mesura que augmenta l'edat el nombre de no creients es va reduint, fins arribar a un 10% entre la població espanyola de 65 anys o més. 

Dades del CIS, Baròmetres 1r trimestre 2020 (mitjana) 

Gran augment des del 2000

Al any 2000, remarca la fundació, només hi havia un 13,2% de la població espanyola que es declarés amb opcions de consciència no religiosa, una xifra que s'ha doblat en aquests darrers 20 anys. Durant aquests anys, també ha crescut el percentatge d'estudiants de primària que cursen activitats alternatives a la religió fins al 35'9% dels escolars.