Candidats debat eleccions europees TV3
Per ACN
Publicat el 02 de novembre 2020

Catalunya es troba entre els territoris de la Unió Europea que menys dones envien a Brussel·les. Entre els 11 catalans ara mateix a l'Eurocambra, només hi ha 3 dones: Diana Riba (ERC), Clara Ponsatí (Junts) i Dolors Montserrat (PP). És a dir, que les dones representen poc més del 27% del total d'eurodiputats catalans, força lluny de la mitjana europea (39,5%). Una manca de paritat que empitjora si es té compte l'històric. Només set dones han representat els catalans al Parlament Europeu en els darrers 30 anys, mentre que uns 40 homes hi han ocupat un escó per Catalunya. Per tant, poc més del 16% dels representants catalans a l'Eurocambra han estat dones. Riba i Ponsatí reclamen revertir aquest desequilibri de gènere.

"És molt preocupant que Catalunya es faci notar per tenir tan poques eurodiputades", diu Clara Ponsatí. La representant de Junts atribueix aquest fenomen, d'una banda, al fet que la figura d'eurodiputat sigui "molt prestigiosa i reconeguda" entre els independentistes i, per l'altre, als pocs escons en joc.

Diana Riba admet que "encara hi ha molt camí per recórrer en termes d'igualtat de gènere" i que les institucions europees "no són alienes a aquesta realitat". Tanmateix, celebra que aquesta legislatura l'Eurocambra hagi assolit la xifra més alta de dones, gairebé un 40%.

L'eurodiputada Clara Ponsatí en una entrevista a l'ACN.

Set dones en 30 anys

Malgrat la baixa representació femenina en comparació amb la mitjana europea, aquesta legislatura és la que compta amb més eurodiputades catalanes de la història. En la darrera (2014-2019) només va entrar a l'Eurocambra Teresa Giménez Barbat per UPyD.

Entre el 2004 i el 2014 només Maria Badia del PSC va ser eurodiputada, després del mandat d'Anna Terrón (1994-2004). Amb les primeres eleccions europees celebrades a l'estat espanyol, Concepció Ferrer (UDC) es va convertir en la primera eurodiputada catalana electa a Brussel·les i va ser membre de l'Eurocambra durant 17 anys.

Per revertir aquest desequilibri de gènere, Riba reivindica les quotes com "una eina efectiva" per assegurar la representació de les dones a les institucions públiques. Ponsatí també hi està a favor, però alerta que són "problemàtiques" quan hi ha pocs llocs a repartir entre els partits, com passa a Catalunya. "Estaria bé que això ho anéssim corregint", adverteix. "Hi ha d'haver quotes a les lleis electorals, no pot dependre només dels partits", afegeix Riba.

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba durant un debat a l'Eurocambra a l'octubre del 2020, a Brussel·les.

Visibilitat i poder

A més del dèficit d'eurodiputades catalanes, també destaca la manca de candidatures femenines que encapçalin les llistes europees dels partits catalans. Les eleccions al Parlament Europeu són per circumscripció única i, per tant, tècnicament només hi ha caps de llista a nivell estatal, però els partits catalans acostumen a fer campanya amb un representant català.

En els darrers comicis, només Dolors Montserrat liderava la candidatura del PP a Espanya. Si bé Diana Riba i Clara Ponsatí aspiraven a entrar a l'Eurocambra, cap de les dues va liderar la llista dels seus partits. Junts, ERC, el PSC i els Comuns van posar homes per encapçalar la campanya.

A nivell estatal, només Montserrat pel PP i María Eugenia Rodíguez Palop de Podemos-IU van ser caps de cartell a les eleccions europees.

Per això, Ponsatí reclama als partits catalans que no només incloguin dones a les llistes, sinó que també garanteixin que, un cop escollides, accediran a posicions amb "exposició pública" i "atenció mediàtica". "No només cal que hi siguin, sinó també que se les vegi i tinguin influència", reivindica.

També en aquest sentit l'eurodiputada d'ERC Diana Riba lamenta que especialment en àmbits molt masculinitzats com el de la política a les dones sovint se'ls exigeix "el doble" que a la resta.
"Pel simple fet de ser dona a vegades sembla que t'hagis de guanyar el dret a ser escoltada", es queixa.

L'eurodiputada Dolors Montserrat, en l'atenció als mitjans a Tarragona prèvia a una reunió del partit.

Eurocambra sense paritat

Quan Espanya va entrar a la Unió Europea el 1986, les dones representaven menys del 20% de l'Eurocambra. Ara, en canvi, són gairebé el doble: el 39,5%. Tanmateix, no tots els territoris envien un nombre igualitari d'homes i dones a Brussel·les.

Finlàndia i Suècia són els dos únics països de la UE que tenen més eurodiputades que eurodiputats. Luxemburg, Dinamarca, Letònia, Malta i Eslovènia tenen exactament tants homes com dones a l'Eurocambra.

Just darrera hi ha França (48%) i Països Baixos (48%), a tocar de la paritat. Lleugerament per sobre de la mitjana europea hi ha Espanya (44%). A la cua en igualtat hi ha Grècia (24%), Romania (22%) i Eslovàquia (15%), amb una clara infrarepresentació de dones.

Pel que fa als grups polítics, els Verds/ALE són els més paritaris (49,3%), seguits dels liberals de Renovar (43,9%), de l'Esquerra Unitària (43,6%) i dels socialistes (44,2%). Tant el PP europeu, com els conservadors de l'ECR i els ultradretans d'Identitat i Democràcia tenen menys d'un 40% de dones entre les seves files.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —