Catalunya està sent pionera en el servei telemàtic per a la interrupció de l'embaràs posat en marxa arran de la crisi de la Covid-19. Ho ha explicat en una entrevista el director de Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), Jordi Baroja.

Aquest servei, que va facilitar una instrucció de la Generalitat al març, implica una simplificació dels tràmits perquè les dones només s'hagin de desplaçar físicament el dia de la intervenció, "una de les úniques bones notícies" de la Covid-19, segons ha destacat Baroja .

Les dades del mateix CJAS destaquen que en els primers nou mesos del 2020 va augmentar un 66% el nombre d'avortaments gestionats, en comparació amb el mateix període de l'any passat. Un increment que s'explica amb la implementació de les facilitats d'un procediment alleugerit i a distància que Baroja assegura que hauria de romandre més enllà de la pandèmia. 

"Amb els avortaments en general durant la pandèmia no hi va haver grans problemes, va funcionar bastant bé, es van demorar algunes interrupcions, però no més d'una setmana", ha assenyalat sobre la primera onada. 

Un altre punt positiu d'aquest servei de derivació simplificat i telemàtic, ha destacat l'expert, és que ajuda a posar fi a les desigualtats territorials en l'accés a la interrupció a l'embaràs que encara existeixen. Ara bé, des del CJAS reclamen que s'alleugereixin els tràmits per a l'avortament en el cas de les menors (encara no s'ha derogat el permís patern que va implementar l'executiu del PP).

"També hauria d'acabar amb l'espera dels tres dies de 'reflexió' que imposa la llei, ha afegit Baroja, que ha destacat que encara que sembli difícil de creure el 80% de les dones enquestades en els últims anys no coneix exactament com i quan i en quins casos pot interrompre el seu embaràs.

Saturació sanitària en l'àmbit de la salut sexual

D'altra banda, sobre l'afectació de la Covid-19 i la saturació sanitària sobre els drets de salut sexual i reproductiva, Baroja ha destacat que les proves de malalties de transmissió sexual (MTS) com la SIDA, la clamídia o el papil·loma estan patint llistes d'espera fins ara inèdites, més enllà dels trenta dies.

L'ONG està assumint una demanda per sobre del que és habitual a causa del tancament d'altres serveis que realitzen aquests tests, com l'ITS de Drassanes (Barcelona), el que està provocant que augmentin les esperes, ha explicat.

"L'ideal en aquests casos és conèixer el resultat més aviat possible per poder augmentar les possibilitats de detecció precoç, però amb el tancament d'altres serveis hem d'assumir nosaltres i no podem anar al mateix ritme d'abans", ha explicat.

En conclusió, Baroja ha assenyalat que els dèficits en atenció de salut sexual i reproductiva entre els més joves han augmentat per la COVID, igual que ha passat respecte a altres serveis per mancances que ja existien abans o la saturació dels centres.

El CJAS, nascut l'any 1992 de "les lluites feministes dels 80 i 90", busca millorar l'atenció als drets sexuals i reproductius dels més joves i que aquests puguin trobar un lloc en què se sentin més compresos que en una consulta mèdica habitual, especialment aquelles persones que s'allunyen del que "heteronormatiu".

L'ONG, integrant de l'Associació de drets sexuals i reproductius de Catalunya, amb finançament de la Generalitat, presentarà el seu primer gran estudi sobre l'afectació de la COVID i la vulneració dels drets sexuals i reproductius a final d'any.

Entre altres afectacions, ha apuntat, està que a causa de la crisi econòmica els adolescents no estiguin utilitzant els mètodes anticonceptius més adients pel seu cost, pel que ha tornat a reclamar la gratuïtat d'aquests productes.