Ahir a la tarda, un grup de bielorussos residents a Catalunya es van concentrar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per denunciar un frau a les eleccions que van ser declarades a favor d’Aleksandr Lukaixenko. Segons fonts policials, els presents arribaven a un centenar de persones que acusaven la comissió electoral bielorussa de “canviar els documents de la manera més criminal”, per atorgar la victòria a l’actual president. 

Lukaixenko va revalidar el càrrec que ocupa des de fa 26 anys el passat diumenge en unes eleccions que els opositors no han reconegut. La principal candidata a destronar el president, Svetlana Tijanovskaya, es va refugiar a Lituània el dimarts per evitar una persecució al seu país. Després dels comicis, ciutadans d’arreu del país van sortir al carrer indignats. La protesta va començar de forma pacífica, però va acabar amb fortes càrregues policials i encara s’allarga. 

Diversos cartells dels participants demanaven l'acció d'Europa i de tot el món.

La concentració de Barcelona, que complia tots els requisits de convocatòria i de sanitat, no va ser organitzada per cap associació, sinó per un grup de ciutadans units pels fets d’aquesta setmana. Segons Alena Turava, persona encarregada de llegir el manifest i moderar l’acte, la policia bielorussa fa tres nits que carrega amb blindats contra els manifestants i fa ús de bales de goma, granades sòniques i gasos lacrimògens. 

“La generació jove lluita a la nit i, al matí, els seus pares van a treballar a donar menjar al monstre”, ha dit Turava en referència a Lukaixenko, a qui també ha titllat de “dictador”. “La gent de Bielorússia viu, des de fa 26 anys, en una atmosfera de por, però el poble ha dit prou”, ha sentenciat.

Al llarg de la tarda, s’han pogut escoltar diverses cançons protesta del país i, fins i tot, L’estaca de Lluís Llach, tant en català com en bielorús. També ha pres la paraula la Joana R. que ha compartit un escrit de la seva parella que es troba a Bielorússia. En la carta s’explicava que les protestes d’aquesta setmana “són les primeres per molta gent”, però “fins i tot persones que són activistes des de fa molts anys tenen por i incertesa”.

Una altra de les unions culturals utilitzades pels concentrats ha estat el Guernica de Picasso.

Els parlaments han estat majoritàriament en bielorús, però també s’hi ha pogut escoltar el català, el castellà i l’anglès. Aquest últim de la mà del periodista britànic-ucraïnès Bohdan Nahaylo, que ara resideix a Barcelona. Nahaylo, antic cap de la delegació de l’Alt Comissionat pels Refugiats de les Nacions Unides a Minsk i col·laborador durant quatre anys d’Amnistia Internacional, ha volgut recordar que, segons ell, Lukashenko va assassinar els seus principals adversaris polítics fa uns anys. També ha considerat que molta gent s’havia “resignat a les eleccions fraudulentes durant 26 anys”, però que una nova generació “pensa diferent i mira a l’oest”. “No volen formar part de Rússia”. 

El periodista creu que tothom esperava que es falsifiquessin els resultats, “potser obtenir un 60% dels vots, però el 80% és una farsa absoluta”. Com a reacció a això, els ciutadans de Bielorússia “s’han organitzat de forma espontània, sense cap líder natural”. En només tres dies els manifestants han aconseguit convocar una vaga general i han recollit diners per les víctimes. Nahaylo té clar que els protestants no guanyaran als carrers, “l’exèrcit personal (de Lukaixenko) és massa fort”. Tot i això “la majoria de gent ha dit prou” i els països d’Europa “hauran d’aplicar sancions”. Per l’extreballador de l’ONU, això pot ser crucial per enderrocar el règim de l’actual president.