El politòleg i professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon acaba de publicar Qui no vulgui pols… (Peu de Mosca), un llibre que aborda el concepte de la polarització i desmunta la percepció negativa que porta associada, a la vegada que encoratja a contemplar el conflicte polític com una eina vital per al progrés social.  Amb vista a les eleccions del dia 12, aprofitem per parlar de tot plegat. 

Qui no vulgui pols… què? 
Que no vagi a l'era. 

Què vols dir amb això?
Les "eres" eren el lloc on s'expulsava el blat i els diferents cereals que es plantaven, una mena de plataformes que feien molta pols. La idea simbòlica del missatge és molt fàcil: a nivell polític, cada cop que hi hagi una discussió, hi haurà un cert nivell de polarització, de confrontació. Si no hi és, aleshores, el que fas és simplement tancar la porta i no veure la pols, però la pols hi serà. 

Conflicte, tensió o divisió són sinònims populars de la polarització, però no hi estàs d'acord, oi? 
El fenomen de la polarització té dos significats: un relacionat amb les discrepàncies ideològiques sobre polítiques públiques i un altre vinculat amb la tendència psicològica a identificar-se o rebutjar als altres segons el seu grup. 

Podríem afirmar, doncs, que aquests dos tipus de polarització no sempre estan relacionats? 
Exacte. És important distingir entre aquestes dues dimensions. Sovint, els actors polítics les confonen per mantenir l'statu quo i evitar el debat sobre temes controvertits. Això és perillós perquè la neutralitat política també és una acció política i no fer res pot beneficiar els interessos de qui ja té poder.

I quins són aquests temes controvertits?
Normalment, aquells temes estructurals, que afecten privilegis concrets de l'Estat, del poder, però també de grups socials concrets. I ho veiem en moltes coses. 

Podries donar algun exemple?
Un dels clàssics dels últims anys és el tema català, amb arguments com que el referèndum divideix, com si les eleccions no dividissin. No es pot parlar d'això perquè si no ens enfrontem a casa, com sinó parlar-ne no provoqués confrontació d'una altra manera. També ho veiem en altres temes, des del feminisme, el sufragi femení, la implementació de l'estat del benestar, polítiques públiques com l'educació i la sanitat…

"Les eleccions defineixen els grups socials que hi ha, ens defineixen els uns als altres en tant que grup"

La polarització actual influirà en les pròximes eleccions? 
Bé, sempre que hi ha eleccions hi ha un cert grau de polarització. Això passa sempre i s'ha estudiat prou vegades. Per exemple, hi ha un estudi recent d'uns investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona que demostra que cada vegada que hi ha eleccions hi ha una certa animadversió. Però, en certa manera, és normal perquè el que fan les eleccions és definir els grups socials que hi ha, i de cop, ens passem a definir els uns als altres, en tant que grup. 

Per tant, és normal que durant les eleccions hi hagi un cert grau de polarització.
Sí, però òbviament no estic a favor de les reaccions negatives com l’assalt al Capitoli o l’assetjament judicial o militar del rival quan estàs en desacord amb el resultat. 

Tot i això…
La neutralitat imposada o l'afany excessiu pel consens també poden ser contraproduents, ja que beneficien l'status quo i impedeixen els canvis necessaris en qüestions estructurals com l'educació, la sanitat o el desenvolupament d'infraestructures. Una certa polarització és necessària per pressionar l'elit política i aconseguir que les coses realment es moguin en aquestes àrees clau, ja que aquesta tendeix a preferir mantenir el poder i governar com a principal objectiu.

Tenint en compte que l’abstenció el 2023 respecte del 2019 va descendir gairebé en quatre punts, creus que la tendència a la baixa continuarà? Quin impacte tindrà aquesta baixada?
Segurament, però no està clara la relació entre la participació i la polarització, existeixen diversos arguments. Hi ha qui afirma que, a més polarització, més incentius per votar, ja que la utilitat del vot augmenta. Però també es planteja que la polarització pot provocar cansament i abstenció, especialment entre els moderats. A Catalunya s’ha observat una major participació en eleccions autonòmiques que en les generals, possiblement per la seva importància simbòlica. Cal seguir estudiant aquesta dinàmica per comprendre millor la relació entre participació i polarització, perquè poden haver-hi altres explicacions. 

"L'afany excessiu pel consens també pot ser contraproduent, perquè beneficia l'status quo"

Quines podrien ser?
Es podria dir que potser no és la polarització el que augmenta la participació, sinó la presència de l'extrema dreta, per exemple, en el Parlament. O la idea de la importància de votar, el deure cívic, etc. La mobilització depèn d’uns quants factors. 

Parlant d'aquests factors, quins diries que són els “clivatges” decisius d'aquestes eleccions? 
És difícil de saber. És un escenari molt diferent, perquè ara mateix un dels principals dubtes és què faran els 700.000 votants independentistes que es van abstenir a les generals. Aquest és el primer dubte. 

Carles Puigdemont podria influir en el vot dels ciutadans? 
De moment no ho sabem, perquè el problema de les enquestes és que tenen un grau de desitjabilitat social i molta gent ens diu que anirà a votar i després es queda a casa. La meva predicció és que la participació no serà tan alta com les eleccions històriques catalanes recents, traient la de la covid, i que ens situarem una mica per sobre de les eleccions tradicionals. 

Creus que arribarem a un rècord de participació dels darrers anys? 
Posaria la mà al foc que no arribarem a aquell 79% de participació del 2017. Suposo que l'electorat independentista votarà un partit en funció de com veu d'útil les eleccions en aquest sentit, pel seu projecte. L'altre vector que jo crec que és important és què farà l'altra banda, sobretot amb la perspectiva que pugui haver-hi un canvi de govern amb Salvador Illa com a president. Quan hi ha una perspectiva de canvi, molt sovint això motiva a votar aquesta opció. Crec que aquests són els dos grans eixos de conflicte.

Tenint en compte el paper de l’extrema dreta, creus que el seu suport augmentarà? 
Segons les enquestes, de moment sembla que sí. Es necessita un mínim de 60.000 vots per entrar a Barcelona i uns 17.000 a Girona. Això són molts vots. Veurem si Aliança Catalana ho aconsegueix. En tot cas, l'extrema dreta de Vox crec que sí que pujarà.

A què ho atribueixes? 
A Catalunya l'extrema dreta ha pujat per dos motius. Vox, bàsicament, és un partit que sorgeix com un projecte nacionalista espanyol, un partit antiprocés i la gent els vota per això. Són una rara avis perquè a Europa els partits d’extrema dreta sorgeixen amb discurs antiimmigració. La resta de votants d'aquest espectre són gent que vol fer un vot de protesta, és a dir, que està cabrejada per múltiples motius i compra el seu discurs.

I en el cas d’Aliança Catalana?
Segueix una dinàmica més europea, va sorgir essencialment com un partit antiimmigració. De fet, fixa't que en els últims mesos, Vox també parla cada cop més d'immigració. Per tant, les coses poden canviar.

"Tot vot és útil i, en tot cas, hi ha estratègies"

D'altra banda, creus que el fet que hi hagi una diversitat de partits independentistes, com Alhora, de Clara Ponsatí, dificulta l'assoliment dels objectius de la independència?
No dificulta la independència, sinó assolir els objectius de la força parlamentària dels partits independentistes. Això sí. Cadascú és lliure de votar com vulgui, però jo soc d'aquells que creu que no existeix el vot útil. Tot vot és útil i, en tot cas, hi ha estratègies. El problema és que entre alguns votants crea la sensació de divisió, que hi ha massa oferta política i una mica de caos. Després hi ha la qüestió del drama del sistema electoral: has de passar el 3% dels vots en cada circumscripció o no es trasllada en escons. 

En relació amb les eleccions europees, preveus un augment de la participació davant l'increment de la dreta, l'extrema dreta i el conservadorisme?
És possible que l'ascens de l'extrema dreta, que projecten totes les enquestes com a guanyadors, faci mobilitzar algunes persones. No crec que la participació pugi espectacularment, però des d'Europa s'han fet molts esforços per vendre-ho com unes eleccions que importen. 

I com pot influir en el votant català el resultat del 12M a l'hora de votar a Europa? 
Si les eleccions estan molt properes, el guanyador sol patir l'efecte lluna de mel. Per tant, a menys que siguin comicis molt diferents, diria que el guanyador de les eleccions catalanes tindrà un petit avantatge a les europees. Així i tot, cal dir que les eleccions europees a Catalunya estan molt contaminades per les dinàmiques generals.