César Andrade, ex-líder de l'agrupació Latin Kings també conegut com a King Manaba, s'acomiada avui del projecte Transgang. Es tracta d'un projecte de recerca liderat pel professor de la UPF Carles Feixa que fa tres anys que, a través d'entrevistes, anàlisis i observacions, treballa per conèixer la naturalesa del contacte transnacional de les bandes. Andrade ha ofert els seus contactes i ha exercit un rol de comunicador entre els factors que han conformat la part pràctica del projecte.

Com entres en contacte amb el projecte Transgang?
Fa molts anys que en Carles em fa partícip de projectes com aquest, que treballen principalment amb joves. Ell em va comentar que era una possible proposta, però que no estava assegurada. Jo li vaig dir que estava encantat de participar. El meu paper era fer de fil conductor amb els joves i les persones a nivell internacional amb les que estic en contacte per l’organització a la qual pertanyo.

Com feu el primer contacte amb en Carles Feixa?
Doncs va ser en una batuda a Arc de Triomf. Havíem llogat un casal per reunir-nos, però la propietària del local devia pensar que no fèiem gaire bona espina i suposem que va informar la policia que no transmetíem confiança. Els antidisturbis ens van detenir i em van deixar en calçotets per fer-me fotografies als tatuatges. Si almenys m’haguessin demanat una sessió de fotos... Un company va dir que tenia el contacte d’una persona que ens podia ajudar. Vaig pensar que era un advocat i va resultar que era un antropòleg. No sabia ni què volia dir això. Era el Carles.  No ens fiàvem l’un de l’altre al principi, però hem anat construint una amistat que, de moment, ja fa més de quinze anys que dura.

Andrade i Feixa a l'acte del projecte Transgang

Et canvia molt la vida ser Latin King?
La teva vida ja no et pertany, pertany a l’organització. Un es fa de la banda perquè li agraden els seus principis i les seves dinàmiques. Però també et dic que quan hi vaig entrar jo la meva única intenció era ser el més respectat del carrer. Que em tinguessin por. 

En quin moment decideixes marxar de l'Equador i venir aquí?
Em trobava en una situació molt difícil. La policia va començar a perseguir els Latin Kings, i fins i tot a matar-nos pel sol fet de ser membres de l’agrupació. El que decideixo fer és venir cap aquí. Mai abans havia pensat a sortir del meu barri. Les coses del passat es van quedar allà i la meva manera de pensar va fer un gir. Espanya és un lloc on es respecten les lleis i les vides de les persones, això fa que et valoris més i que també valoris més els altres.

Va haver-hi algun moment detonant per afavorir aquest canvi?
Vaig estar cinc anys a la presó per tràfic de drogues. Em trobava en un moment dur econòmicament i quan em van proposar portar droga a Canàries em van semblar diners fàcils. Allà em van enxampar. Quan vaig sortir de la presó vaig estar dos anys sense feina ni sou, coneguts m’ajudaven i anava a buscar menjar a bancs d’aliments. En aquest temps, jo em seguia relacionant amb l’organització i en una batuda em van tornar a detenir. No sabia de què se m'acusava. Vaig estar dos mesos a la presó a espera de judici fins que em van dir que la fiscal demanava 28 anys de pena per una llista llarguíssima de delictes. Em vaig espantar. Sortia d’una condemna i estava intentant començar un altre cop. En Carles em va ajudar a buscar un advocat i finalment no es va poder provar res. Però el sol fet de ser membre dels Latin Kings no hauria de ser un delicte.

Quin paper tens ara dins dels Latin Kings?
No en sóc membre actiu, però no deixaré mai de ser de l’organització. L’etapa primitiva de festes i baralles ja l’he passada. Ara penso a treballar, estar tranquil i compartir amb la meva família. En aquesta etapa més madura és clau el paper de conseller, per ajudar els joves a no cometre els meus errors del passat.

Com gestioneu les activitats que promoveu entre les persones joves?
Quan vaig venir aquí em vaig adonar que existien molts llocs de formació i ajuda per a joves. Evidentment, fan falta les eines adequades i un equip que comparteixi la mateixa visió de promoure la formació i abandonar els antics hàbits. Vaig tenir la sort de comptar amb gent que buscava el mateix que jo. Legalitzar els Latin Kings va ser un altre pas per poder optar a ajudes per fer activitats formatives.

Com valores la situació de les agrupacions juvenils a Catalunya actualment?
Ni tan sols se'n sent a parlar. Els joves que començàvem ara som adults i estem en l’etapa madura. Els joves a vegades viuen sota el pensament de tenir la seva pròpia història de conflicte i guerra, però no és el mateix. Quan ho vam viure nosaltres, la policia ni entrava als barris problemàtics. Ara, hi ha enfrontaments esporàdics que no són per enviaments de l’agrupació. Em sento orgullós de no sentir notícies de bandes llatines a Catalunya, vull pensar que és perquè els joves estan ficats en assumptes més interessants.

Creus que el nom Latin Kings està associat a la violència?
Sempre associen el nom de l’agrupació a les notícies dels mitjans que diuen que anem amb ganivets i matxets pel món. No és totalment culpa seva, però quan fèiem activitats productives, culturals, esportives... no s’hi interessaven. Tampoc per la tasca que vam estar fent en col·laboració amb la policia per intervenir en els conflictes a, per exemple, les sortides de les discoteques. En canvi, quan hi havia una baralla, trigaven poc a associar-la amb nosaltres.

I si canviéssiu el nom...
Moltes vegades s’ha plantejat, però de què serveix canviar el nom si seguirem igual. La cosa és aconseguir que la gent canviï l’estigma que hi ha cap a nosaltres. No deixaré de ser Latin King perquè la gent pensi malament de mi, jo vull que la gent es quedi amb la meva imatge actual.

Quins projectes tens per endavant?
Continuar treballant per fer el bé, en l’àmbit personal i col·lectiu. Jo ara estic enfocat en la meva feina i en treure’m el carnet. Amb uns companys ens hem muntat un petit negoci de samarretes i estem intentant finançar – de les nostres butxaques – un estudi de gravació perquè joves que no tenen els recursos econòmics puguin beneficiar-se’n. Al setembre faig l’examen per obtenir la nacionalitat i poder portar al meu fill aquí, que està estudiant enginyeria elèctrica. Ell no vol saber res de l’agrupació, sap que sóc Latin King i està orgullós de mi, però perquè m’ha conegut en aquesta etapa. El que ell vulgui fer és cosa seva...