Cesc Gay: "Suposo que les coses que més ens agraden són les més difícils"
Per ACN
Publicat el 29 d’octubre 2020

"Sentimental no és una comèdia simpàtica, és agredolça i incòmoda, divertida però amarga", avisa Cesc Gay. El director estrena divendres l'adaptació cinematogràfica de la seva primera obra teatral Els veïns de dalt, un text hilarant però punyent sobre una crisi matrimonial latent que esclata en una sola nit. "Suposo que les coses que més ens agraden són les més difícils, i les relacions són això; no ens podem estar de tenir-les però ens causen conflicte i dolor, a vegades", raona Gay sobre el misteri de la convivència. El realitzador diu que va voler explorar una escriptura de comèdia "que no estava aconseguint fer", i va deixar-se portar més que de costum i amb un resultat que l'allunya del to de films com En la ciudad o Truman.

Gay tenia ganes d'escriure una comèdia, més enllà del recurs a l'humor i la ironia que sempre ha estat present en la seva filmografia. "Crec que mai he fet una pel·lícula gaire seriosa, tot i que Truman En la Ciudad puguin semblar dramàtiques", sosté el director. No obstant això, en aquesta ocasió va sentir que es "deixava portar" i no es "retenia" a l'hora d'escriure. Va voler explorar així un tipus de comèdia "que no estava aconseguint fer" fins llavors, confessa, precisament perquè la comèdia "necessita" aquest punt de deixar-se anar.

A tot plegat hi va contribuir que Gay es posés escriure Els veïns de dalt (2015) —l'obra de teatre que ara ha donat lloc a la pel·lícula— mentre ja treballava en Truman, estrenada el mateix any i que va triomfar als Premis Gaudí i Goya. "Crec que era la primera vegada que em posava a escriure sense saber molt bé per què. La meva veïna, amb els seus crits i gemecs va generar aquesta situació i em vaig posar a escriure sense saber on anava ni què faria", admet.

Un rodatge complicat i un elenc estel·lar

Finalment, el text es va acabar per convertir-se en la seva primera obra teatral, i després de l'estrena a Barcelona —el 2015— l'han seguit gires arreu de l'estat espanyol i més enllà de les seves fronteres. Cinc anys després, n'arriba la versió cinematogràfica rebatejada amb el nom de Sentimental (un títol que, en realitat, ja havia pensat per al muntatge teatral) i amb un repartiment renovat que encapçalen Javier Cámara, Belén Cuesta, Alberto San Juan i Griselda Siciliani.

Per a Gay l'adaptació del text no ha estat particularment difícil, més enllà d'alguns retocs en els diàlegs per donar més fluïdesa i versemblança a la narració cinematogràfica. El més complicat, explica, va ser el rodatge. I és que costa mantenir el to i el tempo d'una trama que transcorre en temps real (un vespre) i en un sol espai durant dies de rodatge, explica el director. El rodatge, per cert, va finalitzar per atzar una setmana abans del confinament, just a temps per enllestir i encarar el muntatge, encara que des de l'aïllament.

En tot cas, la pel·lícula s'estrena encara en plena crisi sanitària. Tot i que no hi hagi referències directes a la situació, en el relat d'un matrimoni immers en una crisi que esclata dins de casa hi poden ressonar els mesos de confinament. Per a Gay, però, tot plegat es pot mirar en clau positiva. "Com els passa als protagonistes de la pel·lícula, la situació actual pot generar divorcis, però també fer sortir coses que estaven tapades i que es posen sobre la taula. A vegades, això ajuda a fer net". I és que no totes les crisis condueixen a la ruptura, a vegades es tracta de "no voler rendir-se", sembla concloure la pel·lícula.

D'aquest film ja en parlava al mes de maig un dels actors protagonistes, Javier Cámara, en aquesta entrevista amb el diari de Barcelona. Aquí podeu veure alguns fragments de l'entrevista.

 

 

 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —