Els vincles entre la salut humana i mediambiental s'han tornat més clars que mai amb la pandèmia de la Covid-19. Per això s'ha constituït un panell d'experts de les Nacions Unides per buscar solucions científiques al salt de nous virus d'origen animal als éssers humans, un fenomen cada vegada més freqüent.

Quatre agències de la ONU donen suport a la iniciativa

El panell, proposat pels governs de França i Alemanya, ha estat presentat pels directors de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització per a la Salut Animal (OIE), el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).  

"Les malalties zoonòtiques estan saltant als éssers humans per la degradació del medi ambient i l'ús no sostenible dels recursos animals", ha assegurat la directora executiva del PNUMA, Inge Andersen, en l'acte de presentació. La responsable del braç mediambiental de Nacions Unides ha dit que el nou panell posa en contacte per primera vegada disciplines com la lluita contra el canvi climàtic, les epidèmies animals i les humanes perquè "cal entendre que la nostra salut, la de la fauna i la del planeta són una sola".  

La crisi sanitària de la Covid-19, i també altres com el SARS, el zika, la grip A, la grip aviar o el MERS (totes d'origen animal) han revelat la urgència d'un enfocament multidisciplinari: defensar el planeta és més que mai vital per a la salut humana.  

"Podem arreglar la situació, i això significa acabar amb la sobreexplotació de la vida salvatge i dels recursos naturals, adoptar una agricultura positiva per al medi natural", ha afirmat Andersen. El professor alemany Thomas Mettenleiter, copresident del nou panell de 24 experts al costat de la sud-africana Wanda Markotter, ha pronosticat que esperen emetre les seves primeres recomanacions a la comunitat internacional a la tardor.  

Sistemes d'alerta primerenca i murs

Les metes són crear mecanismes d'alerta ràpida, si fos possible en temps real, per a detectar nous virus en els animals, així com identificar els factors de risc que faciliten el pas d'aquests patògens a l'ésser humà. "Volem solucions pràctiques que es puguin traduir en accions concretes", ha declarat Markotter, que ha subratllat que el grup de científics "està compromès a actuar el més ràpid possible".  

El ministre d'Afers exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha afegit que el nou grup científic podria funcionar de manera similar al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que ha emès en els últims anys recomanacions per a lluitar contra l'escalfament global, incloses en l'Acord de París.  

El seu homòleg alemany, Heiko Mass, ha afegit en aquest sentit que espera que les recomanacions d'aquest panell coordinat per quatre agències de l'ONU puguin incloure's en un futur en un tractat mundial contra pandèmies, que actualment debat la comunitat internacional. 

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha insistit que salut humana i animal i l'estat del medi ambient planetari han de deixar de considerar-se individualment, "perquè la salut humana no està en una campana de buit, ni tampoc poden estar-ho els nostres esforços per a protegir-la".  

El panell "bastirà ponts entre sectors, connectarà metges i veterinaris i promocionarà mesures polítiques i inversions per a reduir el risc de pandèmies futures, canviant pràctiques perjudicials que ens amenacen a nosaltres i a les generacions futures", subratlla l'etíop.  

Un virus d'origen encara desconegut

El panell s'ha creat quan encara es desconeix quin animal o animals van ser l'origen del virus SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, i de quina forma va arribar a l'ésser humà amb els primers casos declarats a la ciutat central xinesa de Wuhan a finals del 2019.  

El mes de març passat experts de l'OMS, la OIE i la FAO van publicar l'informe preliminar després d'investigar a la Xina els possibles orígens de la pandèmia, encara que ara per ara mantenen que hi ha quatre possibles hipòtesis i només indiquen que unes són més probables que altres.  

La hipòtesi més probable per als investigadors és que el virus primer va aparèixer en un animal (tal vegada un ratpenat) i va arribar a l'ésser humà a través d'altres espècies intermediàries, potser en mercats, tot i que encara no s'han trobat mostres del virus en altres animals propers a l'home.  

Menys probables serien, segons l'informe, les hipòtesis d'un pas directe del virus des d'una sola espècie animal a l'ésser humà, l'arribada de la malaltia a través de la cadena alimentària o un accident de laboratori. Aquesta última és, segons els experts, la menys plausible.