Pintures a la cova d'Ardales, Màlaga
Per EFE
Publicat el 05 d’agost 2021

Un equip internacional d'investigadors ha corroborat que les marques vermelles que es van descobrir a la cova d'Ardales (a Màlaga) són d'origen humà i van ser realitzades fa uns 65.000 anys, fet que les converteix en les pintures rupestres conegudes més antigues del món.

Els investigadors han comprovat a més que els neandertals haurien accedit en diverses ocasions a aquesta cova per marcar simbòlicament i d'una forma intencionada i reiterada una estalagmita localitzada enmig d'una gran sala. 

En la recerca han participat científics de la Universitat de Cadis, de la Universitat de Barcelona, del Centre Nacional de Recerques Científiques de la Universitat de Bordeus i del Neanderthal Museum d'Alemanya, i els resultats apareixen avui publicats en la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

En la recerca han participat, entre d'altres, els catedràtics José Ramos (Prehistòria) i Salvador Domínguez-Bella (Cristal·lografia i Mineralogia) i el científic Pedro Cantalejo, de la Universitat de Cadis; i els investigadors Àfrica Pitarch Martí i Joao Zilhao, de la Universitat de Barcelona.

Els principals centres de recerca que han intervingut en el treball han destacat avui que un dels reptes principals de l'arqueologia és determinar en quin moment van aparèixer els símbols i quines implicacions va tenir el seu ús en el comportaments humà.

Les pintures més antigues trobades fins ara són les de tres coves espanyoles, localitzades a Càceres, a Cantàbria i a Màlaga, que tindrien uns 65.000 anys d'antiguitat, encara que la seva datació, segons han assenyalat els centres, ha deslligat un debat molt intens en la comunitat científica, perquè suggereix que les pintures haurien estat realitzades pels neandertals. 

Els més escèptics han posat en dubte que les marques vermelles de la superfície del gran dom estalagmítico en la caverna d'Ardales siguin d'origen humà i mantenen que podria tractar-se de dipòsits naturals, però els investigadors han comprovat en aquest nou estudi que van ser fetes amb un pigment a força d'ocre i aplicat d'una forma intencionada.

Aquesta cavitat malaguenya és una de les coves amb art parietal paleolític més importants del sud d'Europa i s'hi han comptabilitzat ja més de mil representacions gràfiques, tant abstractes com figuratives. A més, a l'interior s'han trobat eines per al processament de colorants i fragments de pigments.

La recerca suposa la constatació que les poblacions neandertals eren societats perfectament organitzades, en els seus aspectes socials, econòmics i simbòlics, segons ha explicat el catedràtic José Ramos en una nota difosa per la Universitat de Cadis.

L'investigador Joao Zilhao, de la Universitat de Barcelona, ha observat per la seva banda que les dades de la cova d'Ardales i altres coves ibèriques amb art parietal realitzat fa més de 65.000 anys revelen que el món subterrani va tenir un paper fonamental en els sistemes simbòlics de les comunitats neandertals. 

En una nota difosa per la Universitat de Barcelona, els investigadors han apuntat que l'acció de marcar repetidament amb pigment vermell formacions tan imponents com la cúpula d'Ardales suggereix que els seus autors volien ressaltar i perpetuar la importància d'aquest emplaçament a través de narracions transmeses entre generacions. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —