El president dels Estats Units (EUA), Joe Biden, mantindrà dimecres una reunió amb el seu homòleg rus, Vladimir Putin. Serà a la ciutat suïssa de Ginebra. Un escenari privilegiat pel que fa a les converses bilaterals entre totes dues potències. Si bé les relacions actuals són molt complicades i tenses, en l'època de la Unió Soviètica la situació era encara més calenta. D'aquí que la cimera de 1985 es recordi com una fita històrica.

La Unió Soviètica era l'"Imperi del mal" i els EUA desplegava míssils a Europa que apuntaven Moscou. Aquest era l'estat de les relacions entre totes dues superpotències quan es va celebrar el novembre de 1985 a Ginebra la primera cimera entre el nouvingut al Kremlin, Mijaíl Gorbatxov, i el president nord-americà Ronald Reagan.

"La cimera de Ginebra va ser el primer pas en el desmantellament de l'arquitectura de la Guerra Freda", diu a Efe Pável Palazhchenko, actual secretari de Gorbatxov i un dels seus intèrprets durant la cimera a la ciutat suïssa.

Moscou i Washington es trobaven prop de la confrontació. Aquesta vegada el focus de tensió no era Cuba com el 1961, sinó Europa. Sense pretendre-ho -no es va signar cap acord-, la cimera de Ginebra va suposar un gir en les relacions internacionals, ja que va convèncer el món que en una guerra nuclear no hi hauria vencedors, sinó només vençuts.

Invasió de l'Afganistan i boicot olímpic

Feia sis anys que els dirigents soviètic i estatunidenc no es reunien. L'última trobada del màxim nivell havia tingut lloc al juny 1979 a Viena entre Leonid Brézhnev i Jimmy Carter. Des d'aleshores, les relacions s'havien deteriorat, en bona part a causa de la invasió soviètica de l'Afganistan (1979). Els EUA van respondre amb el boicot dels Jocs Olímpics de Moscou (1980) i renunciant a la ratificació del SALT II, el tractat de limitació d'armament nuclear estratègic. A més, Reagan va llançar el programa conegut com a Guerra de les Galàxies i va desplegar míssils balístics*Pershing-2 a Itàlia i Alemanya.

L'URSS no es va quedar de braços plegats. Va emplaçar míssils Pioner (SS-20) a Alemanya Oriental i Txecoslovàquia, i també va boicotejar els Jocs de Los Angeles 84. "Gorbatxov tenia grans desitjos de reunir-se amb Reagan. El primer que calia fer era reprendre el diàleg, però la prioritat en l'agenda de les negociacions era aconseguir avenços en matèria de desarmament", afirma Palazhchenko.

El Kremlin estava molt necessitat, ja que els preus del petroli havien caigut en picat, es van introduir bons de racionament en algunes regions i el descontentament popular augmentava segons arribaven les caixes de zink provinents de l'Afganistan. Per això, Gorbatxov va aprofitar l'enterrament del seu predecessor en el càrrec, Konstantín Chernenko, per presentar-li durant les pompes fúnebres la proposta per a un cimera a George Bush, llavors vicepresident dels EUA.

Dinosaure VS bolxevic

La cimera va arrencar malament. Reagan va iniciar el seu primer cara a cara amb Gorbatxov el 18 de novembre dient "tot el que pensava de la política de l'URSS", inclòs que "el Marxisme-Leninisme intentava expandir-se per tot el món" i que "l'URSS havia provocat conflictes i confrontacions en moltes regions", recorda Palazhchenko. "Gorbatxov va respondre que no havia vingut a Ginebra a parlar de Marxisme i Leninisme", va indicar.

Quan tots dos mandataris van començar a parlar de la reducció del 50% de l'armament estratègic, Gorbatxov va pronunciar la famosa frase: "Jo no sóc un estudiant, senyor president, i vostè tampoc és un professor. El món ens està mirant".

Les memòries dels participants recorden que llavors Gorbatxov va cridar al seu homòleg "dinosaure conservador" i Reagan a la seva contrapart "testarrut bolxevic". "El gel de la desconfiança" no va començar a trencar-se fins a l'àpat de l'endemà. Els brindis que tots dos dirigents van fer durant la seva vetllada van donar esperança al món que l'URSS i els EUA havien obert una nou pàgina en el seu antagonisme. "Hem començat alguna cosa aquí a Ginebra", va dir Reagan amb la copa a la mà, al que Gorbatxov va assentir.

Escena de la trobada a Ginebra el 20 de novembre. Foto: Wikipedia

No a una guerra nuclear

Segons Palazhchenko, taquígraf privilegiat de la fi de la Guerra Freda, va ser "molt important" que Gorbatxov i Reagan "no permetessin que els obstacles torpedinessin les negociacions". La cimera va concloure amb l'adopció d'una declaració final que va aplanar el camí per a la signatura en els anys següents dels tractats de desarmament que van garantir la seguretat d'Europa i la resta del planeta.

Totes dues parts van reconèixer obertament les seves "importants diferències", però també que les negociacions havien estat "útils", ja que tots dos líders van acordar "millorar" les relacions bilaterals i la situació internacional. Encara que el que va tranquil·litzar al món va ser que l'URSS i els EUA van coincidir que "una guerra nuclear no es pot guanyar i mai ha de ser lliurada", ja que aquest conflicte tindria "conseqüències catastròfiques".

Moscou i Washington també van acordar que no buscarien "l'hegemonia militar" d'una superpotència sobre l'altra. El desmantellament de la Guerra Freda havia començat. "Ginebra va ser un èxit. Això es va veure en els anys següents", comenta el traductor.

El 1986 a Reykjavík tots dos mandataris van aprovar el mecanisme de negociacions de desarmament; en 1987 es va signar el Tractat de reducció de míssils de mitjà i curt abast (INF); el 1988 Reagan va visitar Moscou i va assegurar que "ja no veia a l'URSS com l'Imperi del Mal".

Dies després, Gorbatxov va comunicar al Politburó que Ginebra havia creat les condicions per a passar de "un perillós estat de confrontació a la cerca constructiva de vies de normalització de les relacions".

Text d'Ignacio Ortega