La cançó de Los Chunguitos, inclosa a la banda sonora de Deprisa, deprisa (1981), de Carlos Saura, i versionada per Manu Chao i per Rosalia, ens transporta a l’imaginari col·lectiu del cinema quinqui que unes alumnes de la UPF han analitzat en el reportatge que us presentem.

Perros callejeros (1977), de José Antonio de la Loma, estrenada als inicis de la Transició, és el vaixell insígnia del moviment que va marcar un abans i un després dintre del panorama cinematogràfic espanyol. Per primer cop es portava a la pantalla gran la realitat oculta dels barris perifèrics de les grans ciutats.

Amb una narrativa molt transgressora i uns actors que es representaven a si mateixos —el Jaro, el Torete, el Vaquilla—, el consum de drogues, el sexe explícit, els atracaments i les persecucions van ser els elements essencials d’aquests films tan criticats en el seu moment per fer explícit allò que ningú volia veure.

El reportatge ens posa al davant d’una gran qüestió: on és el límit entre la realitat i la ficció?