El dia que visitem els Cinemes Girona és quan es projecta el Documental del mes. El seu responsable, Toni Espinosa, des d’un primer moment ens convida a mostrar el bon ambient que s’hi respira. “És absurd ensenyar un cinema buit”, ens diu. Podria semblar que aquesta demanda té darrere la intenció d’enganyar a algú i que tot plegat és una mica com el decorat de El Show de Truman, però això sí que estaria molt allunyat de la realitat.

La situació actual dels Cinemes Girona -com la d’altres sales de Barcelona- és bastant millor del que ens podríem imaginar. Després d’un any de pandèmia duríssim, sembla que les sales de cinema comencen a recuperar-se de nou i miren al futur amb més esperança que abans. Espinosa assegura que ara mateix -entenent l’ara mateix com al final de les vacances- a la gent li està costant omplir els cinemes, ja que “hi ha com una síndrome postpandèmia que fa que la gent vulgui aprofitar fins a l'últim segon de temps lliure, sol, mar i muntanya”. Malgrat que ara mateix les sales estiguin més buides del desitjable, Espinosa comenta amb esperança que la venda d’abonaments ha crescut un 35% respecte a la temporada anterior. 

Aquesta dada és una grandíssima notícia, ja que com assevera el responsable dels Girona, l’any passat va ser el més difícil de la història de la sala. “Es prenien mesures depenent de com anaven evolucionant les dades, mai sabíem quin calendari podríem seguir... Era un moment d'incertesa on costava molt prendre decisions”, relata Espinosa. A tot plegat s’ha d’afegir que les distribuïdores estaven subjectes al mateix problema, cosa que feia que les dificultats per estrenar una pel·lícula i omplir una sala es multipliquessin. 

Per acabar-ho d’adobar, arran de la pandèmia les subscripcions a plataformes com Netflix o Filmin es van disparar. Això, malgrat que pugui semblar contraintuïtiu, no ha suposat un problema per sales com els Cinemes Girona. Tal com apunta Toni Espinosa, “la gent ja era capaç d'escollir el què veure quan està a casa abans de la pandèmia, però va no renunciar a mai a deixar de veure una pel·lícula en tota la seva dimensió. Per nosaltres, Netflix, més que competència, és un complement”. Segons el responsable de la sala, l’any 2019 va ser el millor any de la dècada pels cinemes a Occident, tot i que per aleshores les plataformes de streaming ja estaven en auge. 

Per Espinosa, la clau de tot plegat resideix en el fet que tant les sales convencionals com aquestes noves empreses ofereixen un contingut que es complementa. També creu que l’èxit dels Cinemes Girona radica en aquesta complementarietat. “No m'agrada dir que competim amb altres cinemes de Barcelona. Crec que els cinemes s'han de complementar amb els altres, cadascú ha de tenir la seva personalitat”, sentencia el responsable dels Girona. Per a ell, el més important és fer una clara proposta de valor que diferenciï la seva sala de la resta. 

Un clar exemple d’això el trobem en el tipus de projeccions que ofereix la sala. Toni Espinosa defineix la proposta dels Girona passa per “apostar per la diversitat, per obrir una finestra al món cinematogràfic. Tenim molt cinema europeu, molt cinema d'aquí, perquè estem molt oberts al talent d'aquí. També tenim una programació estable de cinema llatinoamericà i asiàtic”. Per Espinosa, aquest tipus de cartellera fa dels Girona un lloc molt atractiu per qualsevol cinèfil que visqui a Barcelona. 

El responsable de la sala també vol acabar amb el mite que la gent jove no va al cine. Malgrat que el seu públic més fidel segueix sent “la senyora gran que va al cinema sempre n'ha tingut l'hàbit”, aclareix els joves “saben on han d’anar si volen gaudir de qualsevol contingut amb la màxima qualitat”. A més, les grans productores de cinema juvenil, com podria ser Disney, segueixen apostant per estrenar en sala. 

La visió d’Espinosa sobre el futur de les sales de cinema és molt més optimista del que ens podríem pensar després d’haver patit una pandèmia. “Si arribem a veure una Barcelona sense cinemes, serà una Barcelona segurament enfonsada sota les aigües per culpa del canvi climàtic”, sentencia en un to profètic.