"Aquesta ciutat que porta el nom del nostre club" - Diari de Barcelona
Apropiació cultural
"Aquesta ciutat que porta el nom del nostre club"
La reobertura del Museu de Cera de Barcelona ha portat a l’actualitat el debat sobre l’apropiació cultural del patrimoni històric de la ciutat per part del FC Barcelona i el RCD Espanyol

Aquesta frase controvertida, dita públicament per l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez fa gairebé 30 anys, és immillorable per sintetitzar una polèmica molt antiga, però encara latent entre l'entitat blaugrana i el RCD Espanyol: és Barcelona una ciutat culer o una ciutat perica? Malgrat que sembla una pregunta amb una resposta força senzilla, la reobertura del Museu de Cera de Barcelona el passat divendres ha tornat a posar sobre la taula aquest debat, relegat a un segon pla des de feia un temps.
Ricardo Zamora, mediàtic encara avui en dia
Una de les millores més interessants del museu de La Rambla és la inauguració de 120 figures del món del cinema, la música, la cuina i l'esport. És una d'aquestes noves figures de cera la que ha encès totes les alarmes a Cornellà-El Prat i a les llars d'espanyolistes d'arreu de Catalunya. El porter més brillant del futbol del primer terç del segle passat, Ricardo Zamora, fou vestit amb l'equipació del FC Barcelona.
Les figures de Leo Messi (esquerra), el futbolista blaugrana Josep Samitier (dreta) i Ricardo Zamora, vestit amb l’equipació del Barça (centre), al Museu de Cera de Barcelona. Foto: El Periódico.
Zamora va defensar l'Espanyol 11 anys com a futbolista, 4 com a entrenador i 16 com a ambaixador, va aixecar el primer trofeu de la història del club l'any 1939, va finançar gran part de la construcció de l'antic Estadi de Sarrià, el museu del club actualment porta el seu nom i la seva tomba té gravat l'escut. Tanmateix, també va ser jugador del Barça (1919-1922) i del Real Madrid (1930-1936). Per al Museu de Cera, en un principi, la seva etapa com a culer era la que mereixia ser exposada públicament. El compte oficial de l'Espanyol i aficionats blanc-i-blaus (com Edu de Batlle, cap d'esports de RAC1) no van tardar a reaccionar a la notícia.
D'acord que Colom fos culé. Però els 15 anys de Ricardo Zamora a l'Espanyol mereixen una altra consideració. La setmana vinent ens comprometem a venir a explicar-vos tots els detalls que necessiteu per tal de corregir aquesta errada històrica flagrant, @MuseoCeraBCN. #RCDE https://t.co/MFPiZOZ33y pic.twitter.com/E1PkXD8PnR
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) December 4, 2020
Ricardo Zamora va estar 3 anys al Barça i 15 a l'Espanyol, com a jugador i entrenador. L'assessor/a d'Història del Museu haurà d'anar a setembre. #rcde https://t.co/Tli5dokabe
— Edu de Batlle (@edudebatlle) December 4, 2020
David Tolo, historiador i responsable del tour del RCD Espanyol, descriu aquest fet com una apropiació cultural: "Di Stéfano, Kubala o Eto'o també van jugar a l'Espanyol i mai se'ns hauria ocorregut presentar-los com un emblema del club". Afirma que el club no vol cap polèmica, simplement que "el que és nostre es posi en valor".
"És injust identificar Barcelona amb el Barça, aquí també conviuen altres clubs com l'Espanyol, l'Europa o el Sant Andreu. L'Espanyol també és Barcelona i ha fet molt per la ciutat", sentencia.Actualment, la figura de cera de Zamora està desproveïda de cap escut que l'identifiqui a cap club, a l'espera de què se'l vesteixi amb l'equipació tan emblemàtica que portava com a porter perico. "Nosaltres mateixos els hem oferit l'equipació que tenim al museu", menciona Tolo.
La característica equipació de Ricardo Zamora com a jugador de l’Espanyol, al Museu Històric del club. Foto: Arnau Inés
"Catalunya és el Barça. I Ronaldinho. I Gaudí, Dalí, Pau Casals"
La del Museu de Cera no ha sigut la primera vegada en què els colors blaugranes s'han mostrat com a únics representants —o, en certa manera superiors— de la ciutat de Barcelona.
L'any 2007, el conseller d'Educació i la consellera d'Acció Social de la Generalitat, Ernest Maragall i Carme Capdevila, van presentar públicament el documental Catalonia, terra de tots: Les Tres Bessones a la Catalunya Real. Aquest llargmetratge en format DVD, elaborat per l'empresa audiovisual Cromosoma amb la col·laboració de TV3, explorava els indrets de Catalunya i descrivia la societat catalana de la mà dels carismàtics personatges de Roser Capdevila: l'Anna, la Teresa i l'Helena. L'objectiu de la peça audiovisual era facilitar la integració dels infants immigrants al país i sensibilitzar la població de la plural i diversa societat catalana.
En una escena del documental, Les Tres Bessones apareixen sobrevolant el Camp Nou amb l'himne del club de fons. "Mireu, la Masia!", exclama l'Anna. "Aquí estan els jugadors més joves i les futures estrelles!", contesta la Teresa. "I el camp d'entrenament, on entrenen els jugadors que algun dia arribaran al primer equip!", finalitza l'Helena. La Bruixa Avorrida, per la seva part, arbitra un partit d'infants vestits amb la primera i tercera equipació del FC Barcelona. En un altre fragment, l'Anna pregunta "que és el primer que ve al cap quan sentiu la paraula Catalunya?". Les respostes són el Barça, Ronaldinho, Gaudí, Dalí i Pau Casals.
No hi cap altra referència al futbol en tot l'audiovisual. Ni tan sols no se cita a l'Espanyol o al Sant Andreu, sinó que no s'esmenta ni al Girona, al Lleida Esportiu, el "Nàstic" de Tarragona o el Reus. L'expresident de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, va lamentar-se en roda de premsa declarant que "això no podia sortir a la llum pública perquè sembla un monogràfic d'una empresa i no reflecteix la realitat de Catalunya". La Generalitat va rectificar el documental i es va refer sense fer cap esment a cap club de futbol (encara que apareixien imatges del Camp Nou i de l'Estadi Olímpic de Montjuïc).
Cristòfor Colom batejat com a culer per Nike
El 21 de maig de 2013, els barcelonins i barcelonines del Districte de Ciutat Vella van despertar-se amb una vista insòlita de la ciutat: l'emblemàtica estàtua de Cristòfor Colom, al final de La Rambla, vestia una enorme samarreta del FC Barcelona, amb el patrocini de Qatar Airways i Nike inclòs.
Cristòfor Colom, vestit amb la samarreta del Barça. Foto: Nike
Aquesta propaganda, possiblement l'acte de publicitat més important de la ciutat, pretenia promocionar la nova equipació de l'equip blaugrana de futbol per a la temporada 2013-2014. Nike va pagar quasi cent mil euros a l'Ajuntament de Barcelona perquè s'autoritzés a l'empresa Media Planning Group S.A. vestir a Colom de blaugrana fins al 9 de juny. El tinent d'alcalde d'Urbanisme del consistori, Antoni Vives, va afirmar que la totalitat del pagament seria destinada a entitats socials.
Aquesta propaganda publicitària, a més de rebre crítiques evidents per part d'entitats d'altres clubs barcelonins, va ser durament criticada al ple de l'Ajuntament per populars, socialistes i ecosocialistes: "Estem davant d'una nova mostra que el govern de Trias mercantilitza en l'espai públic i al patrimoni de la ciutat", declarava el líder d'ICV-EUiA Ricard Gomàs.
Cal recordar que l'exalcalde Xavier Trias va revelar en un documental del 2011 que seria una desgràcia tenir un gendre perico.

