Clàudia Xiva és una cantant que ha crescut a Amposta, en una família de músics, i va començar la seva formació musical als sis anys. L'any 2020 es va graduar del grau mitjà de violoncel, i avui continua formant-se en l'àmbit del cant, la interpretació i la comunicació. Ara farà just un any que va participar en la primera edició del programa de TV3 Eufòria, que l'ha donada a conèixer com a artista emergent.

Actualment es troba en el procés de creació i publicació del seu primer àlbum independent, titulat Kendama, que veurà la llum el 19 de maig. I, de moment, ja està confirmat que el pròxim 3 de març s’estrenen els dos primers singles de l’àlbum, titulats 'Raval' i 'Entrellaçades'. A més, Xiva també té dos concerts d'estrena assegurats: un a la seva ciutat natal, Amposta, el 27 de maig, i un altre, a Barcelona, el 8 de maig. Per tal de dur a terme el procés de producció i publicació de l'àlbum, la cantant ha llençat un Verkami per rebre ajudes i poder assolir el seu objectiu. 

Portada del single Entrellaçades

Com estàs Clàudia? Com arrenca aquest 2023 després del teu 2022?
Molt bé. Arrenca molt bé, això t’ho puc dir ara. Estic molt més tranquil·la, estic emprenent el meu projecte personal després d’aquella voràgine, que també fa il·lusió d’una manera diferent. Hi ha una mica més de nervis perquè al final depèn tot de tu, però molt contenta. Com a alumne de Publicitat és una pràctica bastant heavy. 

Com han estat aquests últims mesos, després del pas per Eufòria?
Just després de sortir d’Eufòria arribava un moment molt decisiu i complicat: què faig amb la meva vida? Tenia clar que volia continuar estudiant, però sí que és veritat que en l’àmbit de la música, sí, entesos, has sortit a la tele, però ets la mateixa tia que uns mesos enrere va decidir presentar-se a un càsting. Al final tots els que passem per allà som artistes i ara tenim taules, ens hem format molt, però a la indústria tot funciona molt diferent. Et plantes sola i dius: què faig? Després d'Eufòria vaig necessitar molts mesos per situar-me i plantejar-me quin tipus d’artista volia ser. Vaig preguntar-me moltes coses. I cap allà al desembre és quan dic: ho tinc. Ara ja tinc petites coses: singles, una campanya de crowdfunding...

Per què Kendama?
Kendama és una joguina de fusta  japonesa: un pal de fusta amb una cistella a dalt, un filet i una boleta que has de col·locar a sobre. Aquesta joguina la vam tenir durant el procés final de composició dels temes del disc. Vam estar una setmana amb el meu amic i productor, el Josep, tancats a casa seva i jugant amb això. Un dia vaig buscar com es deia la joguina i vaig veure que es deia Kendama. Em va agradar la sonoritat i l’estètica de la paraula i mira… Entre això i que el disc parla de l’evolució del meu últim any, tot entenent que a la vida t’ho has de prendre tot com un joc, per no frustrar-te tant, tot quedava una mica quadrat i així es va quedar. 

La feina l’has feta sola?
No. Realment darrere de tota la feina hi ha molta gent per fer coses com produir, tocar la bateria, fer fotos... Per tots aquests temes jo contracto amb gent, però per tota la resta la veritat és en que en general no. M’ho estic muntant jo. Vaig decidir que ho faria jo perquè volia experimentar, veure com era el procés de cap a peus, perquè crec que com a artista això em nodrirà molt més i a llarg termini també m’ajudarà molt més. Jo tenia por, perquè era arriscat. De fet, tothom em deia que havia d’aprofitar l’embranzida d’Eufòria. I jo pensava que no, que jo també mereixo tenir l'oportunitat de crear el meu producte, sense la pressió mediàtica i tot això.

És a dir, tot el que trobarem al disc és teu?
Els temes són meus, les lletres són meves i la música és meva. Evidentment, quan crees música amb altres músics també la fan seva. Jo soc molt oberta, a vegades em diuen: “hosti a mi em mola aquest acord” i jo sempre dic que si se sent més còmode i creu que és millor, endavant, a mi m’agrada. Al final entre tots anem creant el producte. Però la imatge, l’estètica i la idea, tot això... És meu.

"Vaig decidir que ho faria jo perquè volia experimentar, veure com era el procés de cap a peus, perquè crec que com a artista això em nodrirà molt més i a llarg termini també m’ajudarà molt més.”

El 17 de febrer vas llançar el Verkami per finançar el teu disc... t’esperaves l’èxit que està tenint?
La veritat és que a Eufòria vaig aprendre que no t’has de fer expectatives, però està anant súper bé. No sé què és l'habitual, cada projecte és diferent, però que en cinc dies estigui casi al 50% és molt, tenint en compte que demano 5.500 euros. Per fer un disc us prometo que són pocs diners. Ha tingut súper bona rebuda. La gent creu que és perquè he sortit a la TV, però no us ho creieu, la majoria de gent que hi ha posat pasta són amics, coneguts, família i gent propera. 

Defineixes el disc com a fresc, artesà i arriscat. Per què aquests tres adjectius?
És que són molt pensats, eh! Artesà perquè crec que té un so, no acústic, però estan cuidats tots els detalls al mil·límetre. És modern, però té molta part de fet a mà. És un disc molt humà i es veu la part humana del darrera. És fresc perquè per mi és la millor definició de la sonoritat del disc: és primavera, fresc, lluminós. És aquest rotllo. I després, arriscat, perquè és independent, que per sol si ja implica un risc. I, a més, perquè hi ha sons i coses que no sé com les rebrà la gent. A la gent li pot molar molt o pensar: quina cosa més rara. 

És una barreja de molts estils, llavors?
Si i no. Avui en dia tota la música és una barreja d’estils. Trobem poc pop i rock fidel al mateix estil. El simple fet de que l’àlbum no sigui música gaire comercial ja és arriscar-se. Jo escolto molta música acústica últimament, però a la gent de la nostra edat ens costa.
 
A nivell simbòlic, abans explicaves que el disc narrava la teva experiència aquest últim 2022. Podríem dir que parlem d’un disc autobiogràfic?
Totalment, totes les cançons per mi narren alguna experiència potent. Parlo d’amor, d’històries que tinc al cap, de família, de pors... També hi ha temes molt més banals. Per exemple, el tema d’'Entrellaçades' és dels més innocents. Parla de la meva primera història d’amor. És la Clàudia més petita. I el segon single, parla del meu barri, de com em faig una història amb una noia. 

I ja ens sabries dir quina és la teva cançó preferida?
És que com que encara no tinc tots els diners, tinc les maquetes de les cançons i com sonen, però encara no m’he posat a gravar 100% per si de cas, per saber quins recursos tindré o no tindré. Realment no sabria què dir-vos, fa una setmana era 'Entrellaçades', però ara estic amb 'Raval' també. 

Pel que fa a les col·laboracions... Quantes n'hi trobarem?
Si tot va bé, entre dues i tres. 
 

"Tothom em deia que havia d’aprofitar l’embranzida d’Eufòria. I jo pensava que no, que jo també mereixo tenir la oportunitat de crear el meu producte, sense la pressió mediàtica i tot això.”

S'ha parlat molt del teu pas per Eufòria, però quina era la teva relació amb la música abans del programa?
La meva relació comença quan tinc 0 anys. Perquè la meva mare és cantant i el meu pare músic. Quan faig 5 anys m’apunten a l’escola de música i al conservatori. Jo soc aquest tipus de nena que sempre deia: “no puc, tinc conservatori”. Al final quan portes tants anys de música, pots odiar-ho o te’n pots enamorar.
 
Passa molt això, amb gent que des de petit han estat al món de la música. Que no saps si hi estàs obligat o és que t’agrada, oi?
Era molt aquesta sensació. Però de cop, més o menys quan es va estrenar OT 2017, em vaig reconciliar. Vaig començar a investigar més la part meva no tant d’estudiant de música, sinó de músic. Vaig començar a fer concerts més petitons, després bolos amb un pianista i una banda, fins que un dia, després de la pandèmia, decideixo apuntar-me a un càsting i mira...

Que, de fet, d’aquí poc s’estrena la nova temporada d’Eufòria. La seguiràs?
És molt estrany. No ho sé. Jo crec que com a fan ho gaudiré molt, espero que no se’m faci superestrany. A més hi ha gent de l’any passat i em farà molta il·lusió anar a plató.

Més allà de l’experiència intensa que suposa Eufòria, en què t’ha ajudat el programa de cara a l’àlbum i a la carrera com artista?
Tècnicament moltes coses. Per exemple, a moure’m a l’escenari, i amb la veu, que és un aspecte en què em van ajudar molt, també. La fortalesa, que ens sigui igual els comentaris de la penya... Estàs tan exposat que n'has d’aprendre sí o sí. També aprens com funcionen les xarxes i practiques la comunicació. Jo ara fent entrevistes m’ho he notat un munt. També he après molt dels meus companys. Per exemple, de la Llum he après moltíssim a veure el show d’un espectacle, més enllà de la part més tècnica. Té un imaginari que m’inspira moltíssim. De la Núria, la potència. Del Triquell, la introspecció. De tots he après coses.

I ara que ja has confirmat dos concerts, hi ha ganes?
 Sí! Jo en tinc moltíssimes. El directe és de les parts que més m’agraden de la música. Tinc ganes de fer coses guais. També crec que quan pugui escoltar bé el disc em faré més la idea. Però ara mateix vull que sigui amb molta interacció amb el públic, que sigui un espectacle on la gent gaudeixi de la música, que la gent balli però també faci introspecció.
 
I el primer és a casa... 
Sí. S’ho mereixen. Ells són els que m’han vist créixer, sempre m’han donat oportunitats des de l’ajuntament... els dec la primícia. 

Recupereu el format podcast de l'entrevista aquí: