Quan hom s'acosta a The New Lawn, l'estadi del modest Forest Green Rovers, troba un panell solar, una estació de càrrega de cotxes elèctrics i l'enlluernador color verd de cada detall del camp. Es pot pensar que està davant una seu de Greenpeace o que ha viatjat en el temps com Marty McFly i la gasolina ja no existeix. La veritat, però, és que en aquesta realitat tampoc existeixen els patinets voladors; el que hi ha enfront d'aquests proveïments de carburant és només un club de futbol, designat el més sostenible del món per la FIFA, disposat a canviar l'esport i cuidar el medi ambient amb petites accions.

El seu president, Dale Vince, rep Efe en una de les tribunes del camp, amb capacitat per a 5.700 persones, però aquest matí assolellat i ventós la grada només és poblada per ell, un periodista i un càmera. El coronavirus ha provocat que les activitats de l'equip es redueixin i només s'aprecia sobre el camp un jardiner que repassa la gespa, 100% orgànica, i un jove que pinta una de les tanques que separa el públic de la gespa.

Així i tot, Vince, multimilionari senill, no perd la mateixa il·lusió que va tenir fa ara més de vint anys, quan va arribar per primera vegada a Stroud, el poble pròxim a Bristol (oest d'Anglaterra), que acull el Forest Green des del 1890 i que ara veu com el seu equip viu a la League Two, la quarta divisió anglesa.

"Solia viure en un turó per aquí a prop", recorda Vince mentre assenyala l'horitzó. "El club estava al final de la carretera, però mai havia vingut fins aquí. En aquella casa va ser on vaig construir la meva primera turbina d'aire", explica. I és que Vince no és un propietari més del món del futbol. Ha pastat una fortuna gràcies a la seva empresa, Ecotricity, la companyia d'energia renovable més important del Regne Unit i que proveeix milers de llars i negocis des del 1998.

Gràcies a això, es va llaurar un nom al poble i quan l'equip va entrar en problemes econòmics el 2010, va sortir al rescat. Va aportar 30.000 lliures per salvar a l'equip, que en aquells dies deambulava per la cinquena divisió. "Quan van cabar-se aquests diners, em van demanar que em quedés com a president. En principi no m'interessava, però ho vaig veure com una oportunitat per a utilitzar el futbol com a altaveu", rememora.

Dale Vince a la grada de The New Lawn

Resistència al canvi

En un dels esports més poc inclinats al canvi i que cada dia amplia els seus debats i els retorça sobre l'ús o no de la tecnologia, Vince va plantejar crear un club sostenible, potser llavors sense les aspiracions que s'acabaria convertint en el més verd del món.

"Em recordo que ens trobem amb els obstacles habituals. Sobretot per la gent, que es resisteix a canviar. En el futbol i en els equips la gent és molt tossuda als canvis. Com d'una altra època. 'Així no fem les coses aquí', solien dir. Eren molt conservadors".

"Quan ens vam posar a treballar, canviem les coses gradualment. El que vam poder canviar directament ho vam fer, però el menú, per exemple, vam anar a poc a poc i triguem tres temporades a fer-ho completament vegà. El que sí que vam fer ràpid va ser instal·lar els panells solars i fer el camp orgànic. Qualsevol pas que donàvem ens preníem el temps necessari per a explicar als afeccionats no sols el què estàvem fent sinó el perquè", reflexiona Vince.

Un aspecte en el qual incideix Vince és el de la llibertat. No obliguen ningú a ser vegà, ni tan sols als seus propis jugadors o treballadors. Sols els donen l'opció. "No diem als nostres afeccionats o als nostres jugadors què fer. Nosaltres fem les coses com creiem que les hem de fer. Que tu véns al camp a veure un partit? Tens opcions veganes, però el que després facis a la teva casa, això ja depèn de tu".

Les iniciatives que han portat al llarg dels anys són moltes i variades, encara que potser el més sorprenent és com el club sembla camuflar-les en la normalitat. A primer cop d'ull des de la grada, The New Lawn sembla un camp més de l'ampli paisatge anglès, però el curiós és quan es ronda pels rètols que tenen en les parets o s'investiga l'origen de cada detall.

La gespa és orgànica 100% i es rega amb l'aigua de la pluja que al seu torn recullen les pròpies teulades de l'estadi. El sabó dels banys es fa amb els brins d'herba que es tallen de la gespa. Els patrocinadors de les tanques publicitàries són empreses respectuoses amb el medi ambient. Han promogut la plantació de flors al voltant del camp perquè proliferin les abelles. El menú és vegà completament. Tot el club s'alimenta d'energia solar i les samarretes estan fetes en un 15% de bambú.

Sagrada Cervesa

Vince va dur tan enllà la seva revolució que va tocar fins a un element sagrat en el futbol (i en la vida) anglesa: la cervesa. "Va haver-hi dos canvis importants respecte a la cervesa. Acabem el nostre contracte amb una marca nacional de cervesa i comencem a utilitzar més cervesa local, i comencem a vendre cervesa vegana. Molta gent no sap que aquesta cervesa existeix i és que la cervesa i el vi poden contenir traces d'animal, sobretot de peix, per la qual cosa és millor beure altres marques", apunta.

Encara que les majors revoltes es van produir quan en lloc dels clàssics pastissos de carn i pollastre al menú, els afeccionats es van topar amb pizzes veganes. "La frontera més complicada va ser el menjar. Culturalment és una cosa difícil per a la gent aquí i crec que és un dels reptes més importants per al canvi climàtic. Aquest va ser un dels nostres èxits, perquè a més ens ha reportat molta més atenció per part dels mitjans portant el nostre missatge per tot el món", assevera.

Tant va ser així que la FIFA el va designar com el club més sostenible del món, diploma que penja orgullós en l'escarida sala de trofeus del club, i les Nacions Unides li va donar l'oportunitat de continuar difonent el missatge a través del fòrum 'Esport per al Canvi Climàtic'. "L'objectiu del programa és mostrar les coses que fem, les iniciatives a altres equips i a altres organitzacions. És perquè les aficions i els equips entenguin i ajudin en la lluita contra el canvi climàtic", afirma Vince.

"Crec que l'esport ha de ser més sostenible del que és. És una cosa única, perquè la gent para atenció al que passa, al que la gent diu, així que tenim aquesta responsabilitat de comunicar-nos amb ells".

L'arribada de Bellerín

Com a recolzament per al projecte, les darreres setmanes ha arribat la inversió monetària del futbolista espanyol de l'Arsenal Héctor Bellerín, un dels pocs jugadors que ha manifestat que és vegà i que ha dut a terme iniciatives com plantar 3.000 arbres per cada victòria de l'Arsenal.

"Ens va contactar fa mesos dient que volia estar involucrat d'alguna forma en l'equip. Ell ja ens va conèixer fa sis anys quan va jugar un amistós contra nosaltres estant en el sub-23 de l'Arsenal, però no va anar fins fa poc que es va adonar de totes les iniciatives que duem a terme. Parlem durant mesos sobre com podria ajudar i li vaig proposar que es convertís en accionista del club", recorda Vince.

Sobre la importància que els futbolistes utilitzin la seva veu i la seva plataforma per a reivindicar fets importants, el directiu és clar: "És de ser una persona valenta". "Quan Héctor Bellerín diu que el futbol impacta en el canvi climàtic aconsegueix més repercussió que quan ho dic jo", comenta entre riallades.

Samarretes de l'equip a punt perquè els jugadors les signin.

Amb l'ajuda de Bellerín el club vol continuar expandint les seves iniciatives. L'objectiu a curt termini és continuar ascendint (van quedar cinquens la temporada passada) per a acabar convertint-se en un club de Championship (Segona divisió anglesa). Per a això han invertit en la construcció d'un nou estadi que estarà fet completament de fusta i que s'envoltarà de més de 500 arbres, assegurant que sigui una zona verda.

"El que la gent no sap és que el 75% de la petjada de carboni de qualsevol estadi del món ve dels materials amb els quals es va construir", apunta Vince. El nou estadi va rebre fa tres setmanes el vistiplau del districte d'Stroud i substituirà a l'actual The New Lawn, que serà demolit per a la creació de 80 habitatges sense petjada de carboni.

Però Vince té clar que tot èxit fora dels terrenys de joc ha de tenir correspondència en el joc. "És igual si som sostenibles si després quan juguem som escombraries". El que si és clar és que si algun dia arriben a tractar-se amb els grans clubs de la Premier, ho faran com uns pioners en un àmbit que va molt més allà del futbol i de l'esport.

Quan li pregunten què fa falta perquè hi hagi altres clubs com el Forest Green Rovers no dubte ni un instant. "Només una cosa, voluntat". Ara només fa falta que els grans clubs apartin la seva mirada un instant dels milions, els fitxatges, i les luxoses competicions per a donar un cop d'ull a un petit poble prop de Bristol on existeix un grup de persones que vol canviar el món.