Ressenya del film 'Colour out of Space'
Per Pablo Mérida
Publicat el 10 d’agost 2020

Abans de començar la crítica he de confessar-vos una cosa: amb en Nicolas Cage no soc imparcial; per a mi, qualsevol de les seves pel·lícules és un onze sobre deu només per comptar amb la seva actuació (exagerada i hilarant a parts iguals). Així i tot, fent un esforç titànic, intentaré mantenir-me ferm i oferir una visió assossegada de Color Out of Space, una pel·lícula que m'ha sorprès de bon grat (i no només perquè aparegui un dels meus actors preferits).

La pel·lícula es centra en la caiguda d’un meteorit justament al jardí dels Gardner. D'aquest meteorit es desprendrà un color alienígena que anirà envaint la granja i el bosc adjacent i no trigarà a afectar els integrants d'aquesta típica família americana.

Primer, cal tenir en compte que Color Out of Space és una adaptació del relat homònim d'H.P. Lovecraft. Per a qui no conegui a aquest escriptor, va ser un dels pares del gènere de la ciència-ficció i màxim representant de la branca del terror còsmic, subgènere de la ciència-ficció que es podria resumir així: déus mil·lenaris o éssers que vénen de l'espai que mai serem capaços d’entendre i que, en general, no ens volen fer cap bé. La pel·lícula, a més, està plena de referències a l'univers de Lovecraft que faran les delícies dels fans més entregats a la seva literatura i el seu món.

Cal destacar que, si bé els relats de l'escriptor nord-americà mai han estat fàcils d'adaptar al cinema, aquest relat en concret era especialment difícil de plasmar en imatges. Per començar perquè tracta l'arribada d'un color alienígena a la terra. Heu sentit bé, un color. Tot i la dificultat de traslladar aquest concepte a la pantalla, la pel·lícula soluciona perfectament la representació visual d'aquest color que, en algunes escenes, es veu espectacular.


La pel·lícula, a més, està plena de referències a l'univers de Lovecraft que faran les delícies dels fans més entregats a la seva literatura i el seu món


Dit això, no us espereu una pel·lícula amb grans efectes especials. Sobretot en el colofó final del film es veuen certes mancances en aquest aspecte, però val a dir que Color Out of Space no necessita efectes especials grandiloqüents per impactar a l'espectador; senzillament perquè soluciona de maneres molt enginyoses tot el que es refereix a l'apartat visual.

Un dels aspectes més destacables és la representació de l’avanç del color extraterrestre, que va envaint la granja i el bosc que l'envolta, de mica en mica. L'evolució d'aquesta conquesta de l'ambient és senzillament brillant: a mesura que avança el metratge, els personatges (i els espectadors) van adonant-se que l'ambient està canviant. Això es mostra al principi amb detalls subtils, com el canvi del color de les flors o el color estrany dels insectes, però que, a mesura que es desenvolupi la història, passaran a ser fets cada cop més notables. Visualment la pel·lícula ofereix una sèrie de paisatges genials, bells al mateix temps que sinistres.

A més de tot això, la pel·lícula compta amb una molt bona banda sonora que acabarà de revestir el conjunt, potenciant el to fantàstic de la pel·lícula. La pel·lícula no ens oferirà escenes de veritable terror fins a la segona meitat del metratge. Allò que va començar sent un conte bucòlic amb retalls de fantasia acabarà convertint-se en un malson salvatge (però molt acolorit).

Malauradament, no tot podia ser bo. El punt on fluixeja més la pel·lícula és en l'evolució dels personatges, sobretot en el cas de la família protagonista, els Gardner, que també es veuran afectats per aquest estrany color. Mentre que la representació visual de la invasió del paisatge està perfectament mesurada, els canvis que pateix la família Gardner són bruscos i, a parer meu, massa precipitats. Molt ràpidament el color els començarà a afectar, cosa que no ens permet empatitzar amb ells en profunditat. Amb l'arribada del meteorit, molt al principi del film, els personatges ja comencen a actuar estrany i això va in crescendo fins al final de la pel·lícula. Això fa que només puguem conèixer als personatges en unes poques escenes inicials que no seran suficients per que, quan la història, avanci patim i ens preocupem massa per ells.

En realitat això no és tan important, ja que als relats de Lovecraft els personatges només estan per patir l'horror innombrable que els està per arribar. Això és una mostra més de la fidelitat en l'adaptació del relat original, que se cenyeix a l'essència purament lovecraftiana de donar un major protagonisme als éssers fantàstics. El problema és que no acaba de ser del tot satisfactori a nivell narratiu pel que fa a aquesta pel·lícula.

Però compte, això no vol dir que els personatges tinguin un paper secundari en la pel·lícula, tot el contrari. La família Gardner es troba a la "zona de zero", convivint amb l'alienígena colorit en expansió i cal dir que compten amb alguns moments veritablement genials al llarg del film. Nicolas Cage, com no podia ser d’altra manera, destaca en aquest aspecte. L'actor protagonitzarà algunes escenes hilarants (i delirants), típiques de la seva filmografia. No volem estripar-vos aquestes joietes, així que només diré que el bo del Nick es dedica a criar alpaques a la seva granja; les bromes estan servides. A més, clava el paper de pare embogit que ja havíem vist a una de les seves últimes pel·lícules, Mamá y papá (2017). La resta del repartiment també ens oferirà una molt bona actuació, especialment Madelaine Arthur que interpreta la filla dels Gardner i que protagonitzarà unes quantes escenes que ens faran sentir veritable por.

No puc fer més que recomanar-vos Color Out of Space que, sense ser una pel·lícula que revolucioni el gènere fantàstic, té alguns detalls esplèndids que mereixen un cop d’ull. Si sou fans de Lovecraft o de Nicolas Cage no us podeu perdre aquesta pel·lícula que de ben segur us entusiasmarà, però si simplement us ve de gust veure un film impactant a la pantalla gran tampoc l’hauríeu de deixar passar perquè que el seu apartat visual i especialment el seu color us entraran pels ulls. AVÍS: si deixeu que un color vingut de l’espai us entri pels ulls és molt possible que mai recupereu completament el seny.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —