La Bàrbara té 24 anys i la seva experiència laboral és fàcil de resumir: una llarga cadena de contractes en pràctiques. Només afegeix un matís: “L’únic contracte de feina com a tal ha estat per la suplència d’una baixa”. Ja fa dos anys que s’ha graduat a la universitat i no veu que la reforma laboral aprovada recentment pel govern espanyol sigui la llum al final del túnel: “El que més em podria afectar és la limitació de la temporalitat, però crec que les empreses trobaran la manera per seguir fent contractes temporals”.

Espanya és el país amb una major taxa de temporalitat (25%) de la Unió Europea, molt per sobre de països com França i Itàlia (15%) o, fins i tot, de Grècia (10%). I els joves són el col·lectiu sobre el que recauen la major part d’aquests contractes temporals. També sostenen la penitència de tenir una de les taxes d’atur juvenil (31,15% segons dades del tercer trimestre del 2021 publicades per l’INE) més elevades a nivell europeu.

Per tot això, fa temps que Brussel·les reclama a l’Estat espanyol una reforma del mercat laboral. I l’empenta definitiva ha estat el mecanisme dels fons europeus, que implica que la UE va alliberant diners cada sis mesos si es van complint una sèrie d’objectius. En aquest cas, que la reforma laboral tingués les línies mestres acordades entre Brussel·les i el ministeri de Treball.

El com de la reforma

El decret llei en el que s’ha cristal·litzat el canvi normatiu és d’inspiració comunitària, ja que és fruit d’un acord tripartit entre govern espanyol, sindicats i patronals. Una premissa rellevant per Julia López, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Pompeu Fabra. “L’acord es basa en la negociació, en la conversa, en el reconeixement de l’altre com a interlocutor i en la cessió”, enumera, tot incidint en què aquesta és una manera de canviar el model: la forma de treballar per regular.

Però, aquest model té dues fases. Després de l’acord tripartit en forma de decret llei, la norma ha de passar per la fase parlamentària. “L’acord entre empresaris i treballadors és importantíssim, però els partits polítics tenen el dret d’intervenir en el procés deliberatiu”, recorda al Diari de Barcelona. De manera que el contingut de la reforma encara es pot veure alterat en alguns punts.

La lectura de la reforma

La catedrática López traça un punt de partida: “Per als laboralistes, l’Estatut dels Treballadors no es reconeix com un text de protecció de drets laborals”. És a dir, que el text, reformat per última vegada l’any 2012 durant el mandat del PP de Mariano Rajoy, “ja estava molt carregat de limitacions en els drets laborals”.

A partir d’aquí, l’experta resumeix els principals canvis en tres línies mestres: la lluita contra la precarietat laboral, l’avenç en la no-discriminació per raó de gènere i la recuperació dels drets col·lectius (amb factors com la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa).

Les altres parts consultades per aquest diari, sindicats i patronal, fan una lectura diametralment oposada. “Per primera vegada es produeix un canvi en la normativa laboral perquè els treballadors guanyin drets”, celebra Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya. “És una reforma poc equilibrada, només introdueix mesures que perjudiquen les empreses”, replica Javier Ibars, director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball. Si bé deixa clar que comparteixen els objectius de la Unió Europea, com la reducció de la temporalitat, discrepen amb la translació sobre el paper.

Tanmateix, López considera que aquest contrast no es correspon amb la realitat. “Si han signat [l’acord], és perquè cadascú ha pensat que el balanç d’avantatges i inconvenients és equilibrat”, explica, deixant clar que un procés de negociació “sempre té frustracions en ambdues bandes”. De fet, l’experta considera que cal anar més enllà de dibuixar guanyadors i perdedors: “Aquí no perd ningú si aconseguim una implicació de tots: empresaris i treballadors”.

El què de la reforma: aspectes positius per als joves

En Josep, de 25 anys i amb estudis universitaris, sí que sap el que és tenir un contracte indefinit. La seva primera presa de contacte amb el món laboral va ser en un súper, en el que després de sis mesos de prova va passar a ser indefinit durant gairebé tres anys.

El que més celebra de la reforma és l’eliminació del contracte d’obra i servei i la limitació dels contractes temporals a dues circumstàncies: per substitució o per producció. Ho diu per experiència. “En el meu cas, treballar a una ETT, haver de renovar el contracte cada 2 mesos i després passar a obra i servei era un calvari”, assegura, per afegir que aquesta situació compromet moltes altres coses: “A la inseguretat laboral se li suma el fet de no poder accedir a un lloguer: ningú vol llogar a un jove que en dos mesos pot deixar d’ingressar una nòmina”.

És una bona reforma per als joves? A l’hora d’afrontar la pregunta, López dona una resposta ambigua: “Sí, però falta molt”. Començant pels aspectes positius, destaca la reducció del número de contractes temporals, un dels aspectes que més afecta al jovent i un dels pilars en els que s’erigeix la reforma.

La norma elimina el contracte d’obra i servei i redueix la temporalitat a dues opcions: per substitució o per atendre a circumstàncies de la producció. “Això afavoreix un millor control d’Inspecció de Treball i dels representants dels treballadors”, afegeix.

Després, també posa l’accent en que s’ha millorat la regulació dels contractes formatius. D’una banda està el contracte en pràctiques una vegada finalitzats els estudis. Fins ara es podia signar durant els cinc anys posteriors a rebre el títol, i ara es redueix a tres anys. També es limita la duració: es passa d’un màxim de dos anys a un màxim d’un.

D’altra banda està en contracte de formació en alternança, que permet treballar i formar-se de forma paral·lela. En aquest cas també es rebaixa la seva extensió, passant de tres a dos anys; s’elimina el període de prova; i es podrà signar fins els 30 anys, quan abans només es podia fins als 25.

En última instància, l’experta considera que es clarifica el contracte fix-discontinu. En aquest cas es dona la volta al mitjó respecte a l’últim canvi del 2012: si abans s’utilitzaven quan no estaven clares les èpoques en què hi hauria més volum de feina, ara estan destinats a cobrir llocs de treball, com rebaixes o temporades altes, bastant previsibles. “Abans hi havia molt més frau, ara queda molt més clar i afecta als joves que estan al sector serveis i l’hostaleria”.

Aquest, precisament, és el cas del Quique, de 24 anys i amb estudis universitaris. La seva experiència laboral es basa exclusivament en encadenar contractes temporals. Ara porta quatre mesos en hostaleria, treballant a la cuina d’un restaurant, i no veu amb bons ulls els canvis introduïts en la temporalitat: “El fet que retirin aquests contractes de l’equació a mi m’afecta, ja que no tindré l’opció d’optar a feines que abans em salvaven d’arribar a final de mes”.

El què de la reforma: les limitacions per als joves

A judici de l’experta, les bones noves que porta la reforma tenen un revers. Comença posant d’exemple la temporalitat: si bé es redueixen les tipologies, segueix pesant un error conceptual. I és, segons López, el fet de pensar que el contracte temporal és un contracte per als joves, quan en realitat és un contracte que hauria d’obeir a la següent equació: causa temporal, contractació temporal. “Independentment de l’edat”, remarca. Un prejudici similar afecta als contractes formatius. “Sembla que seguim tractant el contracte formatiu amb una base que no és la combinació de formació i treball, sinó que és propi dels joves”, denuncia.

És per això que López reclama que l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors, que regula els contractes de formació, hauria d’estar inclòs dins l’article 15, que diu que el contracte més comú ha de ser l’indefinit. “El supòsit de que tot jove necessita un contracte de formació no el podem defensar. Moltes vegades, els joves acaben la carrera i estan preparats, només necessiten un període de prova”, detalla.

En aquesta línia s’expressa en Josep: “El problema d’aquests contractes [els de formació] és que les retribucions són molt més minses del que seria amb un contracte normal”. A més, denuncia que els joves amb estudis han de passar per períodes de precarietat massa llargs: “Tenia el mateix sou treballant 20 hores setmanals al supermercat que 40 hores al departament de recursos humans d’una distribuïdora tecnològica amb un contracte de pràctiques”.

De limitacions per als joves també en veu moltes Foment del Treball: “No sé en quin element pot millorar la seva situació”. El representant dels empresaris considera que la reducció dels contractes temporals és contraproduent: “En moltes ocasions, l’opció d’entrada al mercat laboral dels joves és a través de contractes temporals, en casuístiques que abans estaven permeses i que ara ens han suprimit”. En contraposició, CCOO celebra que la norma “invoca elements que afecten més al jovent”, com la taxa de temporalitat.

Apunts complementaris

Altres mancances que destaca López fan referència a aspectes que no s’han tocat en al reforma, com la flexibilitat i el rol que ha de jugar l’autoritat laboral.

Del que s’ha tocat, tornant a la idea del revers, l’experta es fixa en la recuperació dels drets col·lectius. D’entrada, considera d’allò més positiva la recuperació de la ultraactivitat, el període de vigència d’un conveni col·lectiu caducat. Això significa que els convenis que hagin arribat al final de la seva vigència es prorroguen fins que siguin substituïts per uns de nous. “Fomenta la negociació”, explica López. Però també adverteix que la ultraactivitat convé quan hi ha bons convenis i lamenta que en els últims anys “s’han anat deteriorant”.

López també parla de la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa. Una de les novetats, precisament, més celebrades. Però el cert és que aquesta prevalença només parcial: en la reforma només passa per sobre el conveni sectorial quan es tracta de salaris base i complements, en la resta de qüestions segueix manant el conveni d’empresa. Com les vacances, els horaris o el pagament de les hores extra.