La cita de J. V. Foix: "Sigueu moderns, llegiu els clàssics" encapçala el seu compte de Twitter. Blanca Pujals (1992) sempre porta un llibre a la butxaca de la jaqueta i el seu crush literari és un escriptor rus del segle XIX anomenat Antón Txèkhov. Aquesta passió acèrrima per la literatura va fer que amb vint-i-pocs anys deixés l'advocacia per dedicar-se plenament a l'ofici de la lectura. Ara és directora i editora de dues col·leccions de clàssics de Viena Edicions, els "Petits Plaers" i el "Club Victòria".

Què fa que un llibre sigui un clàssic?

Un clàssic és aquell llibre de literatura en el que hi ha un consens general en què és un gran llibre i que ha passat la prova de molts lectors que l'han considerat un gran llibre. No cal que acumuli la pols dels segles perquè si una cosa ens ha ensenyat el segle XX és que es poden fer clàssics, perquè per exemple La plaça del diamant és un clàssic i és de fa poc temps. No va tant lligat als anys que té, com a la condició que li han volgut donar els lectors.

Sovint quan un llibre és un clàssic es diu que "hauria de ser lectura obligatòria" a les escoles. Què n'opines?

Si els clàssics estan ben triats, posar-los com a lectura obligatòria és una gran opció perquè són llibres que han agradat a tants lectors i és una manera d'enganxar lectors en una edat molt primerenca. També crec que s'ha de tenir en compte que hi ha llibres que són clàssics, però que no estan ajustats a l'edat. En general, fins fa poc tothom començava la seva educació pròpia llegint a partir dels clàssics amb Julio Verne, Arthur Conan Doyle, Jane Austen, les Brontë...

Creus que l'obligatorietat de llegir aquestes lectures pot fer que molta gent jove les acabi odiant?

Sí, però al final depenem de què hi hagi una bona tria. Els que em van tocar a mi em van fer descobrir autores de la literatura catalana que encara no havia tingut l'ocasió de llegir. Sé que hi ha clàssics que fan tirar enrere els lectors, però al final depèn del criteri de tria. Els clàssics ben triats fan l'efecte contrari, fan estimar per sempre la lectura.

Com et vas endinsar tu personalment en la lectura dels clàssics?

No recordo en quin moment vaig començar a llegir els clàssics, però simplement jo era molt lectora i agafava tot el que trobava per davant a la biblioteca. Hi havia molts clàssics i m'agradaven especialment. També de petita m'havien llegit en veu alta les versions adaptades de La Ilíada. Al final, eren els llibres que trobava, els que m'anaven deixant, recomanant...

"Els clàssics ben triats fan estimar per sempre la lectura"

Com fas la distinció entre clàssics dins les teves col·leccions de Viena edicions?

És el criteri personal. Alguns autors són indiscutiblement clàssics, però quan llegeixes els llibres hi ha alguns que notes que són un clàssic i altres que no. El criteri de Petits Plaers és que sigui un llibre de literatura que enganxi, per tant, no només són clàssics sinó que demano el plus que enganxin al lector. Els de Club Victòria són clàssics de la literatura anglesa que, a part hi ha tota una acadèmia que les ha estudiat i són llibres que s'estudien de manera constant. Aquí sí que hi ha un consens general i ja no depèn tant del meu criteri personal.

Però, moltes vegades el criteri dels clàssics té un estereotip patriarcal i racial.

Sí, una cosa bona que tenim com a editores és que nosaltres no formem part de l'acadèmia. Jo com a editora trio llibres que no ofenguin els meus principis, que no siguin misògins, racistes... Per això, també està encaixant tan bé el Club Victòria, perquè és gent més desperta que generacions anteriors. Estem triant autors feministes i autores que mostren la lluita de dones que intenten tirar endavant en un sistema patriarcal i que intenten desmuntar aquest sistema.

I també eurocentrista?

Evidentment, acostuma a ser eurocentrista perquè al final un es mira el melic i l'acadèmia s'ha mirat el melic a si mateixa. Nosaltres intentem obrir altres literatures i, justament, Petits Plaers és una gran oportunitat per fer un tastet d'altres literatures que no estem acostumats a llegir. També és un punt d'autocrítica perquè com hi ha coses que estan en una altra llengua, no hi ha traductors i no podem llegir, doncs no hi arribem. Un dels nostres objectius és obrir-nos a altres literatures i aconseguir traductors com sigui per conèixer altres obres d'altres països que encara no hem pogut incloure al catàleg.

Quina importància tenen els clàssics?

Hi ha obres que han marcat a totes les generacions següents, llavors està bé saber d'on venim i ens forma com a lectors. A més, una cosa bona que tenen els clàssics és que si no has llegit un clàssic, per tu sempre és una novetat. Els clàssics admeten moltes relectures i no és el mateix llegir-ne un amb 14 anys que tornar-lo a llegir amb 54. Al final, els clàssics ens ajuden a entendre la societat del moment en què estan escrits i la nostra societat actual, perquè hi ha coses com els sentiments humans que no canvien gaire. Un clàssic ens parla sempre, ens ajuda a entendre d'on venim i on anem, i és compatible i necessari amb les lectures actuals.

Per què els clàssics en català?

I perquè no, no? Jo crec que la cultura catalana és i ha de ser comparable amb la resta de cultures europees i mundials. Per tant, hi ha certs llibres que s'han de poder trobar en català a les llibreries. Tu, com a lector, els has de poder llegir en la teva llengua i no has d'haver-los de comprar en castellà, anglès, francès o l'idioma que sigui. És una necessitat que hi siguin aquests llibres en català i una cosa molt bonica que ens ha passat amb el Club Victòria és que la gent s'emociona quan veu totes les germanes Dashwood parlant el seu idioma, amb el que han crescut i viuen. Poder compartir els seus pensaments com si fossin propis, és una experiència molt bonica.

Falten traduccions en català? Per què?

Sí, encara hi ha molta feina a fer. A més, hi ha traduccions que tenen més de 100 anys que poden tenir interès acadèmic, però com a lector costa trobar-les. Llavors, hi ha coses que potser no són inèdites, però que s'han de fer. Clar, hi ha coses que s'han de tornar a fer i també hi ha coses que s'han de fer per primera vegada. Entenc que s'està editant i traduint molt perquè s'està vivint un moment d'efervescència, però jo ho estic gaudint. Com a persona catalanoparlant em fa extremadament feliç veure que s'estan editant per primera vegada alguns inèdits en català.

"La cultura catalana és i ha de ser comparable amb la resta de cultures europees i mundials"

Quin llibre t'agradaria traduir al català que encara no s'hagi fet?

Ara farem Donetes de Louisa May Alcott en català. És un llibre que havia llegit moltes vegades, que m'encanta i que no podia fer que no estigués en català. Serà la primera vegada que es fan les dues parts íntegres ben fetes en català, una cosa que m'ha costat d'aconseguir, però que em fa una il·lusió bàrbara.

Què poden proporcionar totes aquestes lectures clàssiques a la literatura catalana?

La literatura catalana ha de poder dialogar amb la resta de cultures i literatures mundials. Tenir aquestes traduccions excepcionals  i també tenir una societat que ha llegit aquests clàssics augmenta el capital català. Després hi ha gent que serà escriptora o creadora de continguts i és important que puguin dialogar amb aquests clàssics i els puguin citar en català. El que fan aquests clàssics és augmentar el nostre patrimoni cultural i és interessant perquè molts han format part del creixement intel·lectual de molts escriptors.

Els clàssics de la literatura catalana són Mercè Rodoreda, Víctor Català... També han de travessar fronteres i ser traduïts a altres llengües?

I tant, i tant. Em sap greu que altres lectors no puguin llegir aquestes obres que són essencials, que almenys a mi m'han impactat moltíssim i que m'han format com a lectora i persona. Tenim una literatura molt rica. Per exemple, costa molt entendre la filosofia sense traduir Maragall i hi ha llibres essencials en altres llengües. Si no estaríem privant als lectors d'una cosa meravellosa.

Amb el Club Victòria has apostat per les novel·les clàssiques angleses. Per què?

Va ser una aposta molt concreta perquè és una literatura molt concreta que té molts fans a tot el món i a la meva lectora adolescent li va flipar, però ho va llegir en versions totalment aleatòries. La primera vegada que vaig anar a Londres i vaig veure que estaven tots els meus llibres preferits en una sola col·lecció en aquelles edicions angleses que són per morir d'amor vaig pensar que volia això en català. A la història de la literatura es donen moments molt màgics a diferents llocs del món, i a finals del XIX i principis del XX a Anglaterra surten aquests bolets de grans autores com Jane Austen i les Brontë. 

A més, són llibres que van associats a una estètica molt concreta que arreu és molt coneguda i veiem que hi havia un públic que ho estava demanant a crits. Al final, són llibres molt especials perquè hi ha una cosa molt de sentiment, per això un dels primers títols va ser Seny i sentiment, perquè té molt de seny i de sentiment posar-se a fer aquesta col·lecció el 2021. Són llibres molt importants que els vols regalar a les persones que estimes, que els vols tenir per sempre a la teva habitació i això és una cosa molt concreta que els passa a molts lectors amb aquests llibres en concret.

Encara hi ha prejudicis misògins envers el món victorià?

Sí, per desgràcia. Encara hi ha i una cosa que ens vam plantejar quan vam començar amb el projecte és si abraçàvem tant aquesta estètica que a tot arreu s'estava fent. Però al final vam pensar que estem el 2021 i si algú té una misogínia tan interioritzada que no pot llegir un llibre perquè té flors, no és el nostre públic i no passa res. Hi ha molta té gent que si no vol llegir una autora dona perquè és dona és igual que li posis cotxes a la coberta, que no la llegirà en qualsevol cas. Per tant, el que hem volgut fer és abraçar l'estètica que ens agradava i que era corresponent amb els títols. Vam fer un vot de confiança als lectors catalans i ens hem sorprès molt positivament.

Les autores publicades fins al moment tenen una clara perspectiva de gènere...

Sí i si et fixes en Jane Austen, en cada una de les seves obres fa una crítica a la situació de les dones que l'única sortida que tenien per no quedar-se al carrer era casar-se. Les Brontë són una mica posteriors, però també critiquen que l'única possibilitat que tenien per guanyar-se la vida era fer d'institutrius, que a més era una posició molt solitària perquè no podien parlar amb la gent per la qual treballaven però tampoc amb el servei. Al final, fan una crítica terrible al patriarcat i, de fet, Brontë a Agnes Grey i La llibretera fa una novel·la gòtica on la cosa que fa més por no són els vampirs, sinó la masculinitat tòxica i que et toqui el marit maltractador.

El bo de moltes d'aquestes obres és que no alliçonen al lector, sinó que directament exposen la situació. És a dir, no tracten al lector de manera condescendent, exigeixen que facis la feina d'adonar-te de com era d'injusta la situació.

A 'Petits Plaers' apostaves per la brevetat, per què?

Quan vaig acabar la carrera de dret molta gent va voler tornar a llegir i em demanaven llibres. Llavors em vaig adonar que hi havia llibres que ho petaven i d'altres que ja no em demanaven més. Em vaig començar a fixar quin era el punt en comú d'aquests llibres que agradaven tant i em vaig adonar que eren llibres breus que te'ls llegies d'una sentada. Era una societat prepandèmica que anava molt atabalada i hi havia molt poc temps. Llavors vaig veure que les novels era un tipus de llibre que s'adaptava molt bé al moment actual. A més, em vaig adonar que editorialment havia estat un gènere força menystingut i maltractat, i que hi havia moltes coses inèdites descatalogades que es podien fer.

Creus que la lectura encara té un lloc important en una societat sense temps?

Clarament, sí i amb els Petits Plaers s'ha demostrat bastant. És molt més fàcil mirar una sèrie a Netflix, perquè quan estàs mirant Netflix pots mirar el Whatsapp i la sèrie continua sola. En canvi, si et poses amb el mòbil el llibre no continua llegint-se en veu alta, sinó que has parat i surts de les pàgines. Exigeix una concentració superior, però el que hem vist és que la literatura et dona alguna cosa més, et fa créixer i et dona molt intel·lectualment. El plaer que et dona haver llegit un bon llibre és comparable a molt poques coses.

Quin és el pitjor enemic de la lectura?

Nosaltres no anem a competir amb altres editorials, ara mateix el nostre pitjor enemic són les xarxes socials i totes les plataformes audiovisuals. Abans tots llegíem més i ara tots acabem llegint Twitter o passem hores a Instagram. La lectura exigeix una constància que cada vegada es troba amb rivals més difícils de vèncer.