Per fer una primera anàlisi sobre què ha passat durant la nit electoral, conversem amb el periodista i politòleg Ricard González, sis anys corresponsal als Estats Units.

Arizona, un dels estats clau, pràcticament està en mans de Biden. I això essent a les anteriors eleccions a la presidència, de Trump i els republicans. Com ho veus a aquesta hora? Hauria de començar ja a despuntar Biden?

Per començar, les enquestes un altre cop s’han equivocat. No sabem de quant, si poc o molt —fa quatre anys per molt—, però ara sabem que no ho han clavat perquè Biden teòricament havia de guanyar amb relativa facilitat. Ara, serà un resultat ajustat, on no hi haurà victòria clara de cap dels dos candidats, això ho sabem. Hem d’intentar esbrinar qui ho farà, i jo crec que encara és aviat per poder parlar.

Biden ha tingut una molt bona notícia amb Arizona. Ara és com si estigués jugant un playoff i hagués guanyat un partit fora de casa. Cal veure la tornada, que és a casa. I a casa has de guanyar, que és el complicat i el que li falta a Biden. Si Biden és capaç de retenir Michigan i Wisconsin (que Hillary Clinton va perdre amb un 0,03%), per poc que ell millori el que va fer ella ja ho podria aconseguir. Amb la informació que tenim a hores d’ara no ho sabem. I, a més, hem de tenir molt en compte que aquest any hi ha hagut rècord de vots per correu. Això és inèdit i, per tant, canvia com s’està fent l’escrutini.

Els vots per correu determinarien el futur de les eleccions?

Abans no era tan important el vot per correu. Hi ha alguns Estats que el tanquen primer, és a dir, obren les urnes i és el que compten primer. Clar, sabem que els demòcrates tenen més propensió al vot per correu i els republicans presencialment, però quan veus els resultats per la televisió, en alguns estats no saps què han començat a comptar primer. Quan estàs amb un 70% de recompte ja és bastant, però depèn d’aquests.

Aquí ara mateix, als EUA, depèn si els vots es compten al principi o es compten al final. Llavors, en aquests estats en què el Biden juga a casa, estats del nord, industrials, que formen part del cinturó d’òxid, per exemple Michigan i Wisconsin, està guanyant Trump per 10 punts i falta encara un 40%. Pot dependre i no queda clar si els han comptat o no. Això dificulta més aquesta qüestió i crea, lògicament, confusió. Hi ha un interrogant encara sobre qui guanyarà.

Als demòcrates els fa mal la pèrdua de Florida, la pedra dels estats. I ara Carolina del Nord? Com es preveu?

Encara no està perduda, tot i que sembla que segurament la perdran. Fins el dia 12 de novembre, però, poden arribar paperetes sempre i quan tinguin el segell de correus d’abans del dia D, el dia 3. Llavors, si la cosa va tan ajustada com està anant ara, que sembla que Trump va guanyant per 25.000 vots, fins que no se sàpiga fins al final no es podrà cantar res. De fet, ni la CNN ni la Fox estan dient que l’hagin guanyat, per moltes possibilitats que tingui. A hores d’ara hi ha molta incertesa.

Què és el que ha passat perquè no anés tot com s’esperava? El Suprem ha dit que Pennsilvània no es comptabilitzarà avui. Es podria arribar a dependre d’aquest Estat?

Pensilvània pot trigar molts dies i pot estar al Tribunal fins desembre. Si és per aquest estat, si n’ha de dependre, pot anar per llarg. Allà, el Senat va dir que es podrien rebre vots fins tres dies després de les eleccions. És a dir, un vot que té el segell d’ahir, però que arriba demà, compta. Els republicans, però, van impugnar-ho, i ho van portar al Tribunal Suprem. Allà la votació va quedar en empat, per quatre a quatre, i es va acordar separar aquests vots i ja es veuria què. Falta, perquè normalment són nou a votar, que encara no s’hi havia assegut la nova jutgessa designada per Trump. Quan ho revisi, pot posar-se perfectament al costat dels republicans.

Clar, això sí, estem parlant ja d’una batalla legal que es pot allargar bastant si al final l’estat va per uns pocs milers de vots. Si un dels dos guanya per mig milió llavors no passa res, el vot per correu, que es dubtós, si es compta dubto que sigui mig milió.

Ara bé, si algun dels dos aconsegueix 270 vots sense comptar aquest estat la cosa pot anar més ràpid. Ho podrem saber demà o demà passat. Tot depèn encara, si es depèn de Pensilvània o si com deia, Wisconsin i Michigan cauen al cantó de Biden. Arizona pràcticament és a la butxaca. Necessita un delegat més. Si no quedarien empatats a 269. Un més que podia ser Nebraska, que fa bona pinta. Dubto que tant Wisconsin com Michigan durin molts dies. Si no, podríem tenir president, sí. Podríem. I seria Biden.

Massa pendents de la presidència. Què creus que passarà, al Senat?

Poden passar coses. Fora dels EUA es tendeix sobretot a donar més importància a les eleccions presidencials, més de la que tenen. Si un president té el Senat en contra, el seu marge de maniobra es redueix molt, però el que passa és que aquestes eleccions no són unes qualsevol. Hi ha un senyor que és un piròman i que està assegut al seient més poderós del món.

Imaginem-nos que els republicans guanyen al Senat. Si Biden és president no suposa una distorsió. En canvi, si Trump és president i el Senat s’escull demòcrata poden haver-hi problemes. Perquè Donald Trump s’ha demostrat que és una persona que no té cap mena de mirament a l’hora d’incitar l’odi si n’ha de treure algun profit. Estem començant a veure problemes de violència política als Estats Units, cosa que abans era impensable.

Per tant, en unes eleccions normals, se li estaria donant massa poca importància al Senat. En aquestes —tenint en compte que hi ha un piròman que és president i que no saps si tirarà més llenya al foc en el següent mandat—, entenc perfectament que hi hagi una gran concentració en les eleccions presidencials i el Senat es deixi una mica de banda.