Per fora, la Plaça Catalunya semblava com sempre: plena de gent i amb cotxes pitant per passar més ràpid per una de les zones més transitades de la capital catalana. Al cor de la plaça, però, avui s’hi sent més que els parrups dels coloms. Avui el cor de Plaça Catalunya batega.

A les sis s’ha convocat la tercera concentració per denunciar la invasió russa d'Ucraïna que ha tingut lloc la matinada passada. Com ja havien fet al matí davant del consolat rus a Barcelona, i al migdia davant de la delegació del Parlament Europeu a la capital catalana, han cridat consignes contra el president rus Vladímir Putin. S’hi han reunit aproximadament 600 persones, que també han fet clams a la comunitat internacional perquè aturi l'agressió.

Svetlana Neradko, professora de rus originària d'Odessa, va venir a viure a Barcelona fa quatre anys amb la seva filla. “Estimo molt el meu país, però encara més la meva filla. El 2014 ja tenia un pressentiment que això no pararia i vaig voler assegurar-li un futur tranquil venint cap aquí”. Neradko, que té els pares a Ucraïna, s’ha unit a la concentració de Plaça Catalunya esperonant: "Tot el que fem és poc i no podem esperar. Tots hem de sortir al carrer".  

“Quan a una dona la violen i després diuen que és perquè s’ha pintat els llavis o s’ha posat una faldilla curta, això no val. Al meu país l’estan violant, i tothom ha d’entendre qui és la víctima. És igual, potser és una puta, però no cal violar-la. El meu país no és el millor del món, però com qualsevol altre, tampoc no s’ho mereix”, explica Neradko.

La majoria de la gent a la concentració era d’origen ucraïnès, però també hi havia gent de diferents parts del món que volia mostrar el seu suport al país afectat, per així ser una font de força, confiança i solidaritat amb el poble ucraïnès. Aquest és el cas de Yusuf Sen, un estudiant de turisme turc que està d’intercanvi aquí. Diu que Turquia, com la resta d’Europa, dona suport a Ucraïna i que sortir al carrer "és mostrar el meu suport des d’aquí”.

"Avui Ucraïna, demà Europa"

Tal com explicava Neradko, "no hi ha hagut cap dictador en la història que hagi parat havent ocupat només un país”. És per això que la frase “avui Ucraïna, demà Europa/Espanya” és una de les més repetides a la concentració d’aquesta tarda.

Tot i la progressiva pujada de tensió en aquests últims dies, sembla que els atacs russos han arribat d’imprevist. Els vols estan cancel·lats i les fronteres bloquejades amb cues inacabables de vehicles que pretenen allunyar-se per refugiar-se i protegir-se de les ofensives russes. Davant això, molts ucraïnesos que viuen fora del seu país han aprofitat que Internet funcionava per contactar amb els seus familiars i amics allà.

És el cas de Maya Buresh, una jove ucraïnesa que va venir a treballar a Barcelona fa tres anys. Explica que els seus pares “de moment estan bé, intentant no entrar en pànic”. Tot i sentir-ho molt prop, el fet que Buresh estigui aquí li ha permès veure la guerra físicament des de fora i per això avui mateix ha pogut reflexionar sobre la situació: “Estem al segle XXI, com pot ser que no ho puguem aclarir a través del diàleg? Per què necessitem la guerra? És que no la necessitem. És molt fort”.

La concentració s’ha mantingut gairebé durant una hora al mig de Plaça Catalunya, però una estona després s'ha transformat en una manifestació dirigida a la Rambla, que ha desembocat a la plaça de Sant Jaume.

Putin no és Rússia

A hores d’ara Moscou és la ciutat russa amb més civils detinguts per manifestar-se en contra de l’atac a Ucraïna. Segons les dades recollides a OVD-Info, un projecte de mitjà independent que vetlla pels drets humans en context de persecucions polítiques a Rússia, hi han 980 detinguts a la capital. OVD-Info ha estat recollint xifres des de les 5 del matí, quan ha començat l’atac rus. Ja tenen gairebé 1800 noms de ciutadans de 58 ciutats diferents que han estat detinguts per sortir al carrer a protestar.

Igor Shishlov és un consultor en polítiques ambientals de Sant Petersburg, ciutat que ara suma més de 400 detinguts,  que viu a Barcelona des de fa quatre anys i ha acudit a la concentració. Shishlov explica que en els darrers anys hi ha hagut molts moments que s’ha sentit malament amb el que estava fent el seu govern, però el que ha passat avui ha estat fora de tots els límits. “Ha estat un crim contra la humanitat, una catàstrofe pel món sencer”.  

Si Shishlov no hagués marxat de Rússia, segurament seria un dels 400  civils detinguts de la seva ciutat: “Amb el règim de Putin, la gent té por de sortir al carrer amb una pancarta, però ho han de fer, perquè ara cal prioritzar i aquesta és la nostra responsabilitat”. Després dels bombardejos a diverses ciutats ucraïneses, el govern rus ha travessat diverses línies vermelles i es troba en una posició d’on és molt difícil tornar. De fet, tal com detalla Shishlov, “en el camí històric de Rússia, sentirem les conseqüències d’això durant molt temps, i molt més endavant”.

A primera vista d’uns ulls europeistes, pot semblar estrany que hi hagi gent russa a una manifestació on s’estan clams en contra del seu país, però Putin no és Rússia. Ucraïna i Rússia són pobles germans que han compartit la mateixa història durant molts anys, i és per això que des dels dos països hi ha l’enteniment general que s’ha de diferenciar entre el govern rus i el poble rus.

“S’entén que en una situació així hi ha un rebuig general cap a Rússia. Però la majoria de la gent entén que això no és el que vol el poble rus, que ningú va triar a Putin com a president i que, tot i ser rus, aquesta no és la meva guerra”.

“Rússia està preparada per tot. No té ni sentiments ni empatia, res. Quan dic això, no parlo de la gent russa.  Sé que ells també estan espantats. A més, no van ni triar el seu president, i això ho sap tothom”, assegura l’ucrainesa Lesia Vykhovanets, que, al mig de la Plaça Sant Jaume, feia malabars amb el seu ordinador portàtil perquè havia de teletreballar.

Vykhovanets, que fa només tres setmanes que ha deixat el seu país, s'interroga. “Sembla que no tingui res a perdre, com si això fos la seva darrera oportunitat de fer alguna cosa important abans de morir”.