Viure i créixer en la fe durant el confinament - Diari de Barcelona
Molts joves d'arreu del país preguen perquè arribi la fase 1 i així es puguin trobar amb els seus amics –si no ho han fet ja– a una terrassa i prendre una cervesa. Però també n'hi ha que desitgen passar a la següent fase de la desescalada, perquè els temples podran tornar a obrir les seves portes.
Una d'aquestes noies que frisa perquè Matadepera passi a la fase 1 és Laura Casajuana. Ella és catòlica i durant aquest confinament ha adaptat la seva manera de practicar la religió a les noves circumstàncies. "És clar que he seguit practicant el catolicisme", contesta, convençuda. "No crec que anar a missa formi part d'una rutina, com ara la de fer esport. Per a mi, ser cristiana és estimar Jesús i ja està". Ella ha heretat la fe de la seva família, la qual també segueix la doctrina catòlica, amb qui abans anava a missa cada dia i ara se la miren des del menjador de casa seva. "Els primers dies eren horribles. Em costava molt concentrar-me, recollir-me, però ara ja m'hi he acostumat".
La Laura pregant acompanyada de la seva família
Mossèn Francesc Xavier Farrés, conegut a Instagram com a mossèn Xavi, és un dels religiosos que s'ha esforçat perquè tothom que ho desitgi hagi pogut continuar practicant la fe. Així, primer des de la rectoria i després des de l'església de Sant Fèlix de Sabadell, ha continuat oferint la missa per fer-la arribar a totes les llars que s'han connectat als seus directes.
“Això també és essencial!”
"Ens va sorgir el dubte que si es podien mantenir els serveis essencials oberts, com és que els temples no obren si per molta gent la missa és essencial". Així explica el mossèn la seva primera reacció davant el tancament de les esglésies per la declaració de l'estat d'alarma, una notícia que va ser difícil d'assimilar per ell i bona part de la comunitat, encara que reconeix que "es veia venir", sobretot amb el tancament dels temples a Itàlia, el Vaticà inclòs.
Ara bé, tot i que això és el que li deia el cor, sabia que era la decisió més lògica i correcta: "És molt fàcil criticar des de baix i és molt complicat prendre les decisions. Ens hem equivocat? Pot ser, la història ho sabrà". A més a més, entén que aquest "sacrifici" no deixa de ser "un acte de caritat en bé del germà, per evitar ser portador i poder contagiar l'altre".
Laura Casajuana comparteix aquesta posició. "Crec que la decisió es la correcta, s'havien de tancar els temples per evitar que la gent s'infectés. Per a mi també és molt important anar a missa, però considero que ser cristià va més enllà que això. És estimar la figura de Jesús. I si a causa d'una pandèmia no es pot entrar a les esglésies... doncs quin remei", argumenta la jove.
Durant el confinament es va fer viral un vídeo en què alguns catòlics demanaven que els pastors donessin la missa. La Laura explica que els entén, perquè també ho necessita, "amb això s'alimenta la meva ànima", però els recorda que la prudència és una gran virtut.
El mossèn dels directes per a totes les edats
Abans que el coronavirus irrompés a les nostres vides i molta gent s'hagués de posar les piles per adaptar la seva feina al món digital, Farrés ja era tot un expert en Instagram. "Era delegat de joves, i tot i que jo era molt feliç amb el meu Facebook, vaig veure que, si volia fer-los arribar un missatge, m'havia de fer Instagram", explica aquest mossèn, que va ser un dels primers que va utilitzar aquesta xarxa.
Quan va saber que no podria dir missa en condicions normals, i pensant que aquesta situació excepcional només duraria dues setmanes, mossèn Xavi va decidir posar tota la carn a la graella des del principi del confinament. "Encara que només fos perquè no s'avorrissin, vaig penjar algunes catequesis", explica, encara que segons ell, aquest contingut està fet de manera molt "precària": "És una mica cutre".
El "set de rodatge" de el mossèn Farrés
Els seus directes van tenir molt èxit, tot i que ell reconeix que s'esperava tenir el públic habitual d'Instagram, és a dir, nois joves... Però es va emportar una gran sorpresa. "Si tu sabessis la quantitat de iaies estupendes a qui els seus fills o néts els ha descarregat l'aplicació per poder-me veure!", explica, feliç.
A més a més, els seus continguts han arribat més enllà de les fronteres catalanes. Alguns coneguts, entusiasmats amb aquesta idea, li van demanar si podia fer algunes catequesis en castellà per enviar-les als seus familiars que viuen a l'Argentina o el Paraguai. Ara bé, les misses, sempre en català.
Degut al seu confinament estricte per haver estat en contacte amb un noi que havia donat positiu, al principi feia les misses des de la rectoria. Però en arribar la Setmana Santa, va decidir baixar a l'església per fer el directe al seu lloc habitual. I hi va viure una experiència que difícilment oblidarà.
Uns dies sants atípics: bancs buits i encontres amb Jesús
"Quedar-nos sense Setmana Santa va ser un cop molt dur, tots ens pensàvem que ja hauria passat i no va ser possible". Per això, Farrés va decidir baixar a celebrar els oficis a l'església: "Va ser un embolic emportar-me el wifi, imagina't tot l'altar ple de cables!".
Farrés el dia de Pascua a una església de Sant Fèlix buida
Un cop allà, es va haver d'enfrontar amb una imatge atípica: tots els bancs de Sant Fèlix que qualsevol altre Dijous Sant haurien estat plens, aquell dia no hi havia ni una ànima que els ocupés. "Va ser molt emocionant. Jo vaig acabar la missa com vaig poder, vam marxar i en arribar a la rectoria vaig fer un fart de plorar", confessa.
Per Laura Casajuana i molts altres cristians, aquesta ha estat una Setmana Santa atípica. Però això no vol dir dolenta. "Ha estat la Setmana Santa més profunda de la meva vida i en la que més tracte he tingut amb Jesús. Ha estat molt diferent, sí, però també especial". La jove explica que va tenir un encontre molt fort amb Déu durant els dies sants i que es va emocionar pensant en tot el que havia fet per ella. "Va ser espectacular, clar que les circumstàncies haurien pogut ser millors, però per a mi han estat uns dies molt profunds".
Trobar sempre la part bona
Aquesta experiència li va demostrar que fins i tot en els mals moments es poden trobar coses positives. Mentre hi ha qui ha trobat més temps per a algunes aficions com ara acabar de llegir aquell llibre que havia deixat a mitges, o començar una sèrie que sempre havia volgut veure, ella ha trobat més temps per pregar. Segons explica, "per conèixer bé Jesús calen dues coses: l'oració i l'eucaristia. Abans anava a missa, però no pregava. I ara he trobat el temps que necessitava per fer-ho".
En aquest sentit, el mossèn entén que el context ha estat propici perquè molta gent s'hagi apropat a la fe, encara que per a altres persones, el fet que hi hagi malalties i patiment prova que Déu no pot existir. "Això ho veig positiu, però no ens equivoquem, tant de bo no hagués hagut de passar".
El retorn als temples
A mesura que els territoris vagin entrant a la primera fase de la desescalada, els temples podran obrir les portes, encara que sota unes mesures de seguretat bastant estrictes. En aquest context, potser hi haurà qui preferirà continuar veient la missa des de casa per evitar exposar-se al risc de ser infectat.
"Crec que al principi hi haurà una mica de por, i diria que és prudent. Hi ha persones de risc, com ara els majors de 65 anys, els quals seria millor que no vinguessin durant la fase 1. Evidentment, només és un consell, tothom serà benvingut", augura el mossèn Farrés. Per això mateix, durant aquests dies seguirà retransmetent en línia les seves misses.
"Ara bé, la majoria de gent, quan pugui venir a missa no s'ho pensarà dues vegades", assegura Farrés. El mossèn considera que aquesta idea és "normal", ja que una missa presencial no té color. I ens la compara amb una festa d'aniversari: "Home, si no pots ser-hi, val més que t'hi connectis i la vegis pel mòbil, és millor que res. Però no t'arribarà cap tall de pastís, ni l'olor de les espelmes quan cremen".
"Que si hi aniré?", demana Laura, sorpresa per la pregunta. "I tant que hi aniré! Fa dos mesos que desitjo tornar a missa!"

