Confinament i Erasmus: el retorn impossible
Publicat el 01 de maig 2020

La crisi del Coronavirus a Catalunya i el tancament de centres educatius i universitaris just la segona setmana de març va enxampar molts estudiants fora del territori. Centenars d’alumnes de les principals universitats catalanes estaven començant el segon semestre del curs 2019-20 en una universitat estrangera amb el programa Erasmus o amb convenis bilaterals quan la Covid-19 va aturar tot Catalunya.   

Si aquí la situació estudiantil es va complicar i el tancament de les aules va generar una gran incertesa entre els universitaris, aquestes sensacions es van multiplicar per als estudiants d’Erasmus. El fet de ser lluny de casa, en un país estranger, amb una situació de la Covid-19 diferent a la d’aquí, sent conscients de la mortalitat i la gravetat del virus, va fer que cada estudiant prengués decisions ben diverses.

Un any sencer a Alemanya

Clàudia Guerrero, estudiant de quart curs de Treball Social de la Universitat de Girona, feia sis mesos que era a Berlín, quan va saber que el coronavirus havia arribat a Catalunya. Després de sospesar-ho i parlar-ne amb els seus familiars i les dues universitats, va decidir quedar-se a la ciutat de destinació: “Suposo que van entendre que no era gaire lògic que tornés a Espanya, un dels països amb més contagiats en aquell moment. Per estar tancada a casa, també podia estar tancada a casa a Berlín, si en algun moment la situació empitjorava en aquesta ciutat”.

Encara que a Alemanya el virus arribés més tard que a Catalunya i allà la vida seguís amb normalitat, els seus pares li van aconsellar que prengués mesures pel seu compte: “I així ho vaig fer”, assegura. “El meu entorn més proper d’aquí a Berlín i jo, des que va començar tot a Itàlia i Espanya, ja vam començar a prendre mesures estrictes com les vostres”. Clàudia Guerrero explica que, actualment, les mesures a Berlín són molt menys estrictes que a Espanya o altres països.


Tant a ella com als seus companys italians i espanyols, els va estranyar molt que triguessin tant a començar a posar mesures i que la vida seguís amb tanta normalitat: "Alguna vegada que hem anat al parc a fer una volta hem vist com la gent respectava les distàncies i les normes marcades, i la policia vigilava i recordava que es pot anar un màxim de dues persones juntes. Altres dies ens hem trobat el parc ple de gent, grups de moltes persones, més de dos, i la policia sense dir res”.

Problemes per tornar a Catalunya

Els estudiants que han volgut tornar a Catalunya no han estat exempts de problemes i complicacions. Molts d’ells han viscut autèntiques odissees per tornar a casa seva des dels països de destinació. Alguns han aconseguit, malgrat tot, arribar a Catalunya. D’altres han hagut de quedar-se confinats als països on feien l’Erasmus.

Tant Laura Orrit, com Maria Pol, totes dues estudiants de quart curs d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra, volien tornar a Catalunya des dels Estats Units a mitjans de març. Després de deixar les respectives residències, de cancel·lar els viatges que tenien previstos per a les setmanes següents i de patir diverses cancel·lacions amb els seus vols de tornada a casa, van aconseguir arribar a Barcelona a finals del mateix mes.

“Al principi, com que la situació era més greu a Espanya que als Estats Units, tant els meus pares com jo crèiem que el millor per a mi era seguir a Austin. Ara bé, durant la setmana del 16 de març, ens van començar a entrar dubtes sobre què havia de fer, si tornar o no. En veure que les mesures tant a Austin com a la cooperativa d’estudiants on era eren cada vegada més estrictes, vaig tenir clar que si no tornava hauria de passar el confinament sola a l’habitació de la residència. Ja no ens subministraven àpats i havíem de demanar menjar o bé anar a comprar al supermercat menjar preparat”, explica Maria Pol.

Amb tot, Maria Pol afirma que el problema que hi ha als Estats Units és com està plantejada la sanitat: “En no tenir seguretat social, hi ha molta gent que no es pot permetre tenir una assegurança mèdica decent o bé ni en tenen; això fa que la sanitat sigui poc accessible. Controlar si la gent està infectada per la Covid-19 en un país amb tanta població i amb un nombre tan elevat de gent no assegurada és molt complicat i pot convertir-se en un caos”.

“El procés de tornada va ser molt i molt atabalador. En qüestió de dies havia de deixar l’habitació a la residència. Vaig haver de córrer a comprar una maleta nova, recollir-ho tot al més ràpid possible, trobar vols i estudiar al mateix temps”, explica la Laura.

Confinament al país de destinació

Altres estudiants no han tingut la mateixa sort. Mar Fauria, Queralt Conill i Alba Rodríguez cursen tercer d’Educació Primària a la Universitat de Girona i van marxar juntes d’Erasmus a Suècia aquest gener. Quan el coronavirus ja era monotema a Catalunya, i en veure que molts companys de la residència retornaven als seus països, dues de les estudiants van decidir marxar. De 80 estudiants, en van acabar només 20 a la residència.

“En un principi ens volíem quedar a Suècia perquè allà el coronavirus es veia molt llunyà, vivíem com en una bombolla. A mesura que la situació es va anar complicant a Catalunya, els meus pares em van dir que tornés i vam comprar un vol”, explica Mar Fauria. “Quan vam arribar a l’aeroport vam veure que havien cancel·lat el nostre vol. No havíem rebut cap mena d’avís”, apunta Queralt Conill. “Després d’això, amb els meus pares vam estar buscant més vols, però era complicat trobar-ne i cada vegada tenien més escales de més hores”, explica Mar Fauria. Per aquest motiu finalment tornaran el 7 de juny, dia en què se’ls acabava l’Erasmus inicialment, i viuran els mesos de confinament des d’allà.

“El nostre dia a dia de confinament el passem junts amb tots els que vivim a la residència: fem esport, cuinem menjar típic dels diferents països, mirem pel·lícules i fem altres activitats”, explica Queralt Conill. Així mateix, Mar Fauria assegura que tots els de la residència estan confinats, però que el país en general no ho està i que tot segueix bastant igual: “Com a molt anem al súper, que el tenim a 15 minuts a peu, i sempre amb guants i buf perquè no tenim mascareta".


El seguiment del curs

Tots els estudiants recalquen la por, l’angoixa, l’estrès, el patiment i la tristesa que van sentir i van viure durant les primeres setmanes del coronavirus a Catalunya. La incertesa de no saber què fer, de no trobar vols per tornar i de patir per trobar-se lluny de les famílies era constant. Malgrat tot, les seves situacions s’han anat estabilitzant.

La gent d’Erasmus que viu el confinament des dels països de destinació segueixen les assignatures en línia i la seva vida quotidiana es regeix per les mesures del país en qüestió: “El meu dia a dia és estudiar alemany, llegir, escriure, fer una mica d'esport a casa, passar l'estona amb els companys de pis i, els dies que fa bon temps, sortir una estona a prendre l'aire al parc del costat de casa", relata Clàudia Guerrero. Pel que fa les classes, a Berlín, com a Catalunya, el segon semestre toca seguir-lo davant d'una pantalla.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —