La sòlida presència de Rússia i Turquia a Líbia, la guerra al Mediterrani oriental i els esforços del Marroc, el seu principal aliat a la regió, per convertir-se en la potència regional, marquen l'agenda de l'administració Biden al nord d'Àfrica, on els experts creuen que només introduirà canvis "menors i lents", que "arribaran tard" i estaran condicionats per la dificultat per revertir "paranys com el del Sàhara Occidental" disposats pel seu predecessor.

The time to move forward is now. pic.twitter.com/IrUUu0bxGO

— President Biden (@POTUS) January 20, 2021

Federica Saini Fasanotti, investigadora del Centre de Seguretat, Estratègia i Tecnologia, creu que el mandat de Donald Trump s'ha caracteritzat en aquesta zona pel desinterès, limitat a la cooperació en el marc de la lluita antiterrorista.

Com a exemple, en cita l'escassa implicació en la guerra a Líbia, més enllà de la seva intervenció en la derrota el 2016 del grup Estat Islàmic, i la reducció de les operacions del comandament general per a l'Àfrica (AFRICOM).

"Washington podria mantenir la política de desenteniment de Líbia, però concediria massa terreny a Turquia, Rússia, Egipte i els Emirats Àrabs Units en aquest país d'importància geoestratègica", afirma.

Per això, considera més probable que pugui optar per ampliar-ne el paper, ja sigui com a mediador de confiança entre les parts o com a guardià, a través d'una força multinacional afavorida per l'ONU, per frenar la influència de russos i turcs, i "esmorteir tant les tensions intraeuropees (al Mediterrani) com el pols entre Qatar i el quartet àrab".

Paranys irreversibles

Jalel Harchaoui, investigador de la Iniciativa mundial contra la delinqüència organitzada transnacional, adverteix, no obstant això, que la política exterior de Trump va tenir dues fases diferents que és necessari recordar per entendre les decisions que podria adoptar el successor.

Una arriba fins a la sortida del secretari d'Estat Rex Tillerson, i el de Defensa, James Mattis, "liberals republicans favorables a les tesis tradicionals de la política exterior, com l'oposició a Rússia".

I una altra liderada per falcons com el conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, alineada amb els interessos regionals d'Israel i els EAU, que va propiciar l'ofensiva del mariscal Jalifa Hafter contra Trípoli el 2019, i va facilitar el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, els dos paranys amb els quals haurà de bregar Biden.

"Aquests dos assumptes destaquen en el nucli (de la política) a l'Àfrica del Nord, han succeït durant l'administració Trump i causaran ramificacions en els pròxims mesos", estima Harchaoui, qui insisteix que el demòcrata té escàs espai de maniobra per revertir-les.

Arribar tard a Líbia

El principal punt d'interès sembla Líbia, país sumit en el caos i la guerra civil des que l'any 2011 l'OTAN contribuís militarment a la victòria dels heterogenis grups rebels, sobre la dictadura de Moammar al-Gaddafi.

En els últims tres anys, gràcies a la desídia dels EUA i la divisió de la UE, Rússia i Turquia han multiplicat la influència política, econòmica i militar fins a convertir-se, al costat dels EAU i Qatar, en els actors principals d'un conflicte ara multinacional.

Han desplaçat milers de mercenaris estrangers i han aixecat bases militars sòlides: els turcs a la frontera amb Tunísia i a la ciutat-estat de Misrata, i els russos a Al Gardabiya, Al Jufra i als voltants de Bengasi.

“The Biden Admin is assuredly anti-Russia & pro-NATO.

“But that doesn’t mean we’ll soon see concrete & firm U.S. action against Moscow’s presence in #Libya. DC has tons of much more pressing issues elsewhere.

“Plus, in general, the new Admin is unlikely to run counter to #UAE.” https://t.co/mf7G49gPha

— Jalel Harchaoui (@JMJalel_H) January 24, 2021

"Tots sabem que l'administració Biden és anti-russa. I que s'adonarà que Rússia és militarment poderosa en un país que es considera el flanc sud de l'OTAN. Sabem que el preocupa l'aliança, la seguretat de la UE i li interessa frenar l'expansió russa, però té tones d'assumptes preocupants que són més urgents", valora Harchaoui.

"És possible que Biden canviï la política a Líbia? Sí, però quant trigarà? Sis o nou mesos. Un regal per a Rússia. Els EUA arriben tard, i quan arribes tard és més difícil desarrelar l'arrelat", adverteix.

Canvi al Sàhara

L'investigador tampoc creu que es produeixin canvis en l'espinós assumpte del Sàhara Occidental, malgrat les pressions de Rússia i Algèria, i aposta perquè altres països de la regió, com Mauritània, segueixin el mateix camí en els pròxims mesos.

Trump reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental com a "única solució" https://t.co/KXrCVg6Nie pic.twitter.com/JHBr0eOw97

— 324.cat (@324cat) December 10, 2020

"Pel que fa al Marroc, cal ser molt realista. L'administració Biden probablement canvia de terminologia, de discurs, per semblar menys provocatiu de cara a països com Algèria o el Front Polisario, però no canviarà la decisió de Trump. Sobretot perquè està en la línia amb els Emirats i Israel", assenyala.

"És important saber que Mauritània vol seguir la tendència i imitar el Marroc. Sobretot per la influència dels EAU, que des del gener passat han injectat molts diners a Mauritània", recorda.

Una tendència que, els experts comparteixen, condicionarà també les futures polítiques dels països europeus en el nord d'Àfrica i el Sahel, la seva veritable davantera sud.